El dia més llarg

El dia D a arribat amb un despertador que sonava a les sis del matí per estar segurs que no perdíem l'avió. Bona idea ja que com de costum l'AP-7 estava embussada. Després d'adéus difícils per a M em agafat l'avió BCN-Madrid, escala obligada. M coneix la mala reputació de l'aeroport de Barajas pel que fa a l'equipatge... més tard en parlem.

Després de 25min per canviar de terminal i picar una mica pensant que no ens donaran de menjar embarquem cap a Lima. El viatge transcorre particularment bé, amb tres pel·lícules, tres àpats (que malpensats que arribem a ser!) i petites converses amb un noi suís que se'n va a Bolívia per retrobar la seva mitja taronja. Un gran història d'amor pel que sembla!

Tot això es benvingut per suportar el 9700km i 12h de trajecte que separen Madrid de Lima. Malgrat tot, G desespera perquè no tenim cap finestreta al costat des d'on puguem veure els paisatges sud-americans. Quina llàstima ja que passant per sobre de Madeira, Guinea, Manaus, Río Branco i els Andes n'hi havia com per gaudir!

La gran sorpresa la tenim a l'arribada i és que la motxilla de G no surt per la cinta d'equipatge! Barajas... A l'aeroport de Lima ningú es sorprèn, petita consolació: no som els únics que fan cua per reclamar.

El taxi que ens havia reservat PTB (amic d'un amic) ja no hi és. En trobem un altre i després de negociar un preu correcte i avisar que no coneixem l'adreça de l'hostal sortim de l'aeroport. Santa paciència que tenen els peruans! Voltes i voltes que fa el taxista fins que trobem l'hostal on ens espera PTB. La primera cervesseta andina i PTB que ens porta a sopar a un chifa (restaurant xinès al Perú). Després d’agrair PTB per la súper acollida ens anem a dormir a les 24h, les sis del matí a casa nostra. Una autèntica jornada de 24h!