L’Urbanisme a Cajamarca

Cajamarca és una ciutat de 160 000 habitants situada a 2700m d’alçada al bell mig d’una vall rodejada de muntanyes que culminen els 3000m. La ciutat està composta per edificis més aviat baixos (2-3 pisos màxim) amb la finalitat de respectar, tal i com ens ha dit un guia molt interessant que hem tingut avui, el patrimoni cultural resultant de l’arquitectura colonial.

Està clar que amb una població que durant els últims 20 anys ha crescut de 50 000 a 160 000 habitants, la ciutat s’ha eixamplat de manera impressionant. Però ho ha fet amb un cert nombre de problemes a nivell d’infraestructura, tenint com a resultat: un sistema de clavegueram quasi inexistent, vies de circulació a nivell perifèric inexistents o sense pavimentar, una gran concentració de taxis, mototaxis de tres rodes i col·lectius (transport públic).

Anotacions sobre la construcció:

- Arquitectura tipus colonial. Les cases de forma romana, quadrades i amb un atri al mig, tot permetent refrescar les habitacions en les estacions caloroses sense perdre la llum del sol.

- Els habitatges estan sovint mal aïllats, la ventilació es produeix sovint a través de ventilacions volgudes (finestres i portes) o sense elles (construccions sovint precàries deixant obertures en el sostre i els murs).

- Sobre les teulades floreixen tancs d’aigua. Però sense sistema de producció d’aigua calenta algun, son tancs que tracten l’aigua, retenen la pols i eviten la producció de bactèries.

Els banys de l’Inca

Per evitar la pluja sobre nostre, hem preferit anar a banyar-nos a una atracció local i turística de Cajamarca, els banys de l’Inca. Situats a 6km de la ciutat, les seves fonts d’aigües termals ja eren utilitzades en èpoques precolonials. Hem gaudit d’allò més aprofitant d’un bon bany calent. Era important respectar la consigna de no quedar-se en remull més de 30min perquè acabes extra relaxat i atontat, podria ser dolent per la salut.

Cajamarca passada per aigua.

El divendres pel mati, després d’haver passat la nit a l’autobús des de Chimbote, S-A-M ha arribat a Cajamarca. Amb els 1.80 de G i els 1.72 de M semblem els gegants del pi barrejats entre la població andina que integra Cajamarca. Ciutat de construcció predominantment colonial, ens hem dedicat a perdre’ns pels seus carrers, hem anat al mercat on em provat el formatge de la regió, boníssim! Res a envejar als grans formatges francesos. Recomanem visitar la seva ‘Plaza de Armas’, al Perú l’equivalent de la Plaça Major catalana. Com ens trobem a la fi de la època de pluges, al migdia quan anàvem cap als Banys de l’Inca, ha començat a ploure de valent, i fins ara (19.30h) encara no ha parat. Tots els carrers baixaven fins a dalt de pluja fangosa, la gent esperant-se als portals fins que afluixava una mica i tothom es posava a córrer cap al seu destí, fins que una nova engegada els feia tornar a aixoplugar-se.