27 de gener 2011

Pont de l’Inca i Parc Provincial Aconcagua

(M al teclat) Avui he anat a passar el dia prop d’Uspallata, un poble que és troba a unes tres hores en bus de Mendoza. La primera visita ha estat Pont de l’Inca, un pont de formació rocosa que travessa el riu Las Cuevas el qual existeixen vàries llegendes quechua sobre la seva creació.
Segueixo la ruta de la carretera direcció el Parc Provincial Aconcagua, on varies rutes et permeten acostar-te a l’Aconcagua, la muntanya més alta de tot Sud-amèrica amb 6962 metres d’alçada ni més ni menys.

26 de gener 2011

Pedalejant la ruta del vi a Maipú

(M al teclat) Com dèiem ahir, la regió de Mendoza és mundialment coneguda pel seu vi. És per això que trobem un munt de bodegues, la majoria fundades per immigrants italians i espanyols que varen arribar a Argentina amb els coneixements i el ‘savoir-faire’ necessaris per desenvolupar una potent indústria del vi en el país.
Una de les excursions més típiques que pots fer si et trobes a Mendoza, es agafar un bus fins al poble de Maipú i llogar una bicicleta per recórrer la ruta del vi. Al llarg del camí, pots parar en les bodegues o fàbriques d’oli, xocolata i licors que prefereixis, on pots tastar els seus productes. Algunes també ofereixen una visita guiada per la seva bodega i vinyers.
En resum, he passat un dia molt agradable pedalejant a través de camins amb vinyers al voltant i tastant el vi de les bodegues!

24 de gener 2011

Mendoza

(M al teclat) La pròxima parada ha estat Mendoza, com punt de sortida per visitar l’Aconcagua i fer la ruta del vi a Maipú.
Capital del vi a Argentina, és una ciutat de carrers amples i assolellats on en aquesta època de l’any fa molta, molta calor! Amb molt activitat nocturna i parcs per passejar-se durant el dia, impossible d’avorrir-s’hi!
Adéu Xile...
...Hola Argentina
!

21 de gener 2011

‘Festival Internacional de Cine Diversidad Valparaíso 2011’

(M al teclat) El Diva Film Festival és un festival anual organitzat per la municipalitat de Valparaíso. He anat a alguna de les projeccions d’aquest festival i m’he trobat amb documentals força interessants. M’ha agradat en especial la pel•lícula xilena Lucia.

20 de gener 2011

Valparaíso

(M al teclat) La primera parada que he fet ha estat a la mítica ciutat de Valparaíso. Diminutiu de ‘Valle del Paraíso’, la ciutat va començar a erigir-se i créixer considerablement al comptar des de principis del s.XVIII amb un dels ports del costat Pacífic més importants de tot Sud-amèrica. Encara avui el port es troba molt actiu, des de la costa podem presenciar la seva frenètica activitat amb un maremàgnum de vaixells de tot tipus al llarg i ample del mar, embarcacions navals incloses.
La geografia de la ciutat és una de les coses més peculiars que hi trobem. Conforme Valparaíso ha anat creixent, els turons dels voltants s’han anat poblant i annexant a la ciutat. De fet, una de les atraccions turístiques de ‘Valpa’ és pujar als turons (especialment el turó Concepción i Alegria) per poder contemplar la ciutat i visitar els barris que és troben allà dalt. Per pujar-hi tenim l’opció ascensor o escales, cada una amb la seva part d’encant us recomano fer les dues.
Sinó, la ciutat que li va robar el cor a Neruda és pura activitat, llum i color. Gent per tot arreu, botigues amb muntanyes de cireres, maduixes i advocats apilats al carrer. Containers replets de restes de peix en qualsevol racó... Quin batibull!

19 de gener 2011

Ens separem... però només temporalment!

Ho heu sentit bé! Després de tants mesos enganxats amunt i avall, Chiloé ha marcat un punt de divisió temporal entre els dos membres de S-A-M. El motiu és que G ha trobat un voluntariat molt interessant amb la fundació que s'encarrega de restaurar el conjunt d'esglèsies patrimoni de la humanitat de Chiloé i hi passarà dues setmanes ajudant-los amb la restauració. M pel seu costat no està massa interessada en aquest voluntariat i seguirà amb el viatge per poder conèixer una mica més de Xile i Argentina i després passar al Brasil.
Acabat el voluntariat de G ens tornarem a reunir al Brasil per seguir amb les nostres aventures per aquest país.
Així que a partir d'ara rebreu notícies de les dues parts, de G i el seu voluntariat i de M i els seus viatges... Esperem ho disfruteu!!

17 de gener 2011

Chiloé – Ancud

La pròxima parada del nostre viatge ha estat l'illa de Chiloé, més concretament a la ciutat d'Ancud. La idea era plantar la tenda en un càmping d'Ancud per anar fent excursions d'un dia per la zona nord i centre de l'illa. Però al final ens hem quedat força estancats a Ancud i no em visitat massa la resta. Suposo que necessitàvem uns dies de descans i baixar una mica el ritme...
Es per això que no tenim massa cosa que poder explicar sobre els atractius de Chiloé. Però el que si podem dir es que no deixeu de provar el curanto, un plat a base de musclos, cloïsses i carn peculiarment cuit en un pou de terra. Si si, ho heu entès bé, un pou de terra! Si us quedeu amb la curiositat, aquí més informació.
Sinó, només afegir que Chiloé es un indret tranquil on passar uns dies de relax et fa sentir d'allò més bé.

15 de gener 2011

Adéu Argentina...
...Hola Xile
!

13 de gener 2011

L’Illa Victoria i el Bosc d’Arrayanes

San Carlos de Bariloche es troba a la vorera d’un llac inmens, el Nahuel Huapi. Aquest llac integra el Parc Nacional Nahuel Huapi, en el qual podem trobar l’Ila Victoria.
Havent contractat un tour (no hi havia alternativa posible), hem navegat per les aigües del Nahuel Huapi fins al punt nord on es troba el Bosc d’Arrayanes, una espècie d’arbre ben particular. Es caracteritza per la forma helicoïdal del seu tronc de color dorat, també per crèixer de forma particularment lenta; el tronc tan sols augmenta un centímetre de radi cada deu anys!
Aquest arbre conviveix en la zona amb el Cohiué, una espècie molt més alta i imposant que el seu company.
Segona etapa de l’excursió, l’Illa Victoria. Llar d’una gran part espècies d’arbres no endèmiques: Sequoies, Pins d’Oregon, Eucaliptus... Els quals varen ser plantats a l’Illa a principis del segle 20 amb l’objectiu de fer un viver d’espècies exòtiques portades d’Europa i Estats Units. Avui en dia aquests arbres ha esdevingut massa invasius per l’ecosistema de l’Illa i els responsables del Parc han iniciat un treball de replantació d’espècies endèmiques.

12 de gener 2011

San Carlos de Bariloche i la seva influènça suïssa

Després d’uns dies a la vil•la pseudohippie d’El Bolsón, canviem d’ambient tot arribant a San Carlos de Bariloche situat a uns 200km al nord. Els seus paisatges, construccions i menjars ens apropen a Europa, en especial a Suïssa!
Bariloche està envoltada de llacs, muntanyes amb pics nevats fins i tot a l’estiu, xalets de fusta, una gran indústria de la xocolata, un museu de la xocolata i fondue de formatge inclosa als menús dels restaurants...
Gran part de tot això ens imaginem que deu ser degut a la fundació de la comuna ‘Colonia Suiza’ a uns quants kilòmetres de Bariloche, creada per families d’inmigrants suïsses a finals del s.XIX. Allà els clichés de la Suïssa s’hi concentren i la seva influènça s’estén per tota la zona; els paisatges impressionants, la xocolata molt bona, però la fondue ens quedem amb la de casa nostra!

10 de gener 2011

El Bolsón

Després El Calafate passem de llarg per El Chaltén, un poblet molt macu que ens hagués agradat visitar sobretot per el gran nombre d’excursions a la muntanya que pots fer al seu voltant. Però tot i que ens agradaria poder fer-ho, quan viatges no sempre pots visitar-ho tot. Fem parada a Los Antiguos per veure que no hi ha massa a fer i marxar al dia següent per arribar a El Bolsón, on retrobem els nostres kiwis preferits Rachel i Steve.
Tot i la fama que té per haver estat la seu de comunitats hippies a finals dels seixanta, El Bolsón és sobretot terra de turisme, agricultura, producció de cervessa, artesans i algun que altre hippie. Però lluny queda de ser hippielandia com afirmen les guies de viatge.
Entre les mil i una excurisons que pots fer als seus voltants, nosaltres ens decantem per passar un dia al Parc Nacional Lago Puelo i banyar-nos en les gelides aigües del llac. Un altre dia fer un passeig passant per la muntanya on hi ha la formació rocosa de ‘Cabeza del Indio’ i arribar a la cascada ‘La Escondida’. Sense oblidar-nos d’un dia visitar el mercat artesanal de El Bolsón i provar els deliciosos gerds que abunden en la regió!

08 de gener 2011

Calafate – Glacera Perito Moreno

Després d’haver passat un parell de dies a Puerto Natales per recuperar-nos del trek a Torres del Paine reprenem la ruta destí Calafate, la ciutat més propera a la Glacera Perito Moreno. La ciutat, plenament orientada al turisme, en si no té més atractiu que ser el punt de partida vers la Glacera. Prenem un dels busos que van al Parc Nacional los Glaciares, evitant els tours turístics que surten per un ull de la cara, ídem pel vaixell que t’acosta a la Glacera.
Aquí algunes dades curioses sobre aquesta meravella de la natura:
• El Perito Moreno forma part del Campo de Hielo Patagonico Sur, de 16 800 km2 i. Una de les reserves d’aigua dolça més importants de tot el món després de l’Antàrtica i Grenlàndia.
• La Glacera s'estén sobre el braç sud del Llac Argentino, amb un front de cinc quilòmetres de longitud i 150 metres d'alçada (dels quals 60 estan submergits).
• Ha estat batejada amb aquest nom en honor a Francisco Moreno creador de la Societat Científica Argentina i explorador de la zona austral d'aquest pais durant el s.XIX.
• Situada en una zona envoltada de boscos i muntanyes, ha estat considerada com la vuitena meravella del món.
• Constitueix una de les poques glaceres del món que la seva massa de gel encara es troba en procés d’avenç. El seu front avança aproximadament 2 m per dia, és a dir, al voltant de 700 m per any.
A nosaltres el que més ens ha impressionat és el soroll tan profund i esgarrifós que fan els trossos de gel quan s’esquerden i precipiten vers l’aigua. Al costat d’aquests gèlids megalítics te n’adones del petits que som al costat de la natura, fen-te una idea de com deuria ser el nostre planeta durant l’era de gel.

07 de gener 2011

Adéu Xile...
...Hola Argentina
!

06 de gener 2011

Les rutes de la Patagònia

No sempre apreciades, són molt i molt llargues, rectilínies i sovint aburrides. Malgrat travessen paisatges magnífics, d’horitzons infinits i colors inigualables. Amb la gran quantitat de temps que hi passem podem dir que integren una gran part del nostre viatge a través la Patagònia, especialment la ruta 40.
És per això que mirem de mantenirnos ocupats de la millor manera que podem; alguns conductors d’autobús fan el tonto, d’altres paren per veure els animals... Però sens dubte el millor que pots fer és gaudir dels pasiatges.

04 de gener 2011

Puerto Natales - Circuit ‘W’ a Torres del Paine

Després de quatre dies d’haver caminat més de 60km amb la motxilla a l’esquena, estem esgotats però plens d’alegria i autoreconeixement. I es que el trek que hem fet al Parc Natural de Torres del Paine ha suposat tot un repte per nosaltres!
Els paisatges són impressionants; des de llacs color turquesa, pics nevats, rius caudalosos que descarreguen l’aigua contra les roques amb fúria, passant per l’impressionant Glaciar Grey i acabant per les mateixes Torres del Paine, magnifiques.
Val a dir que tot i que el circuit ‘W’ està senyalat com de dificultat mitja, les canviants i a vegades extremes condicions atmosfèriques el fan un tan complicat. El millor consell; anar-hi preparat. Si us animeu a fer-lo us aconsellem que us informeu bé del temps previst i que tot i així esteu preparats per tot; nosaltres hem vist sol, neu, pluja i vents de quasi 100km/h en un mateix dia!! Aquí un bloc que explica el recorregut la mar de bé;
http://elpixelviajero.com/2010/03/acampada-extrema-en-torres-del-paine/
Un salut a en Ray que ens el vam trobar per casualitat durant el trek!

03 de gener 2011

Punta Arenas

Coneguda pels lectors de ‘Vol de nit’ d’Antonie de Saint-Exupéry, per a nosaltres aquesta ciutat no ha tingut molt interès més enllà del fet de ser el punt més al sud del nostre viatge.
Latitud: 53˚9’0˝ S
Longitud: 70˚55’0˝ W
També ha estat el primer contacte amb Xile així com la ciutat més allunyada d’Europa en la que hem estat! La prova es la distància que ens mostra un cartell respecte Terrassa, ciutat on va néixer M.

02 de gener 2011

Adéu Argentina...
...Hola Xile
!

01 de gener 2011

Pingüí de Magallanes


Puerto Madryn – Punta Tombo

L’historia vol que el propietari d’un gran terreny coster amb l’atlàntic, testimoniï com aquest comença a esdevenir l’elecció de la colònia de pingüins més gran de tot Sud-amèrica com a indret de reproducció. El propietari amic de la natura, decideix donar a l’Estat aquesta part de terreny amb la finalitat de crear-hi una reserva natural que protegeixi aquesta espècie. Així sorgeix la Reserva Natural Punta Tombo. Llar d’una colònia de prop d’un milió de pingüins de Magallanes entre els mesos d’agost a març. Oberta al públic, és possible passejar-te entre aquesta autèntica vil•la del pingüí. Algunes fotografies i vídeos d’aquests curiosos i bufons éssers...