L’Illa Victoria i el Bosc d’Arrayanes

San Carlos de Bariloche es troba a la vorera d’un llac inmens, el Nahuel Huapi. Aquest llac integra el Parc Nacional Nahuel Huapi, en el qual podem trobar l’Ila Victoria.
Havent contractat un tour (no hi havia alternativa posible), hem navegat per les aigües del Nahuel Huapi fins al punt nord on es troba el Bosc d’Arrayanes, una espècie d’arbre ben particular. Es caracteritza per la forma helicoïdal del seu tronc de color dorat, també per crèixer de forma particularment lenta; el tronc tan sols augmenta un centímetre de radi cada deu anys!
Aquest arbre conviveix en la zona amb el Cohiué, una espècie molt més alta i imposant que el seu company.
Segona etapa de l’excursió, l’Illa Victoria. Llar d’una gran part espècies d’arbres no endèmiques: Sequoies, Pins d’Oregon, Eucaliptus... Els quals varen ser plantats a l’Illa a principis del segle 20 amb l’objectiu de fer un viver d’espècies exòtiques portades d’Europa i Estats Units. Avui en dia aquests arbres ha esdevingut massa invasius per l’ecosistema de l’Illa i els responsables del Parc han iniciat un treball de replantació d’espècies endèmiques.

San Carlos de Bariloche i la seva influènça suïssa

Després d’uns dies a la vil•la pseudohippie d’El Bolsón, canviem d’ambient tot arribant a San Carlos de Bariloche situat a uns 200km al nord. Els seus paisatges, construccions i menjars ens apropen a Europa, en especial a Suïssa!
Bariloche està envoltada de llacs, muntanyes amb pics nevats fins i tot a l’estiu, xalets de fusta, una gran indústria de la xocolata, un museu de la xocolata i fondue de formatge inclosa als menús dels restaurants...
Gran part de tot això ens imaginem que deu ser degut a la fundació de la comuna ‘Colonia Suiza’ a uns quants kilòmetres de Bariloche, creada per families d’inmigrants suïsses a finals del s.XIX. Allà els clichés de la Suïssa s’hi concentren i la seva influènça s’estén per tota la zona; els paisatges impressionants, la xocolata molt bona, però la fondue ens quedem amb la de casa nostra!