Pont de l’Inca i Parc Provincial Aconcagua

(M al teclat) Avui he anat a passar el dia prop d’Uspallata, un poble que és troba a unes tres hores en bus de Mendoza. La primera visita ha estat Pont de l’Inca, un pont de formació rocosa que travessa el riu Las Cuevas el qual existeixen vàries llegendes quechua sobre la seva creació.
Segueixo la ruta de la carretera direcció el Parc Provincial Aconcagua, on varies rutes et permeten acostar-te a l’Aconcagua, la muntanya més alta de tot Sud-amèrica amb 6962 metres d’alçada ni més ni menys.

El Bolsón

Després El Calafate passem de llarg per El Chaltén, un poblet molt macu que ens hagués agradat visitar sobretot per el gran nombre d’excursions a la muntanya que pots fer al seu voltant. Però tot i que ens agradaria poder fer-ho, quan viatges no sempre pots visitar-ho tot. Fem parada a Los Antiguos per veure que no hi ha massa a fer i marxar al dia següent per arribar a El Bolsón, on retrobem els nostres kiwis preferits Rachel i Steve.
Tot i la fama que té per haver estat la seu de comunitats hippies a finals dels seixanta, El Bolsón és sobretot terra de turisme, agricultura, producció de cervessa, artesans i algun que altre hippie. Però lluny queda de ser hippielandia com afirmen les guies de viatge.
Entre les mil i una excurisons que pots fer als seus voltants, nosaltres ens decantem per passar un dia al Parc Nacional Lago Puelo i banyar-nos en les gelides aigües del llac. Un altre dia fer un passeig passant per la muntanya on hi ha la formació rocosa de ‘Cabeza del Indio’ i arribar a la cascada ‘La Escondida’. Sense oblidar-nos d’un dia visitar el mercat artesanal de El Bolsón i provar els deliciosos gerds que abunden en la regió!

Puerto Natales - Circuit ‘W’ a Torres del Paine

Després de quatre dies d’haver caminat més de 60km amb la motxilla a l’esquena, estem esgotats però plens d’alegria i autoreconeixement. I es que el trek que hem fet al Parc Natural de Torres del Paine ha suposat tot un repte per nosaltres!
Els paisatges són impressionants; des de llacs color turquesa, pics nevats, rius caudalosos que descarreguen l’aigua contra les roques amb fúria, passant per l’impressionant Glaciar Grey i acabant per les mateixes Torres del Paine, magnifiques.
Val a dir que tot i que el circuit ‘W’ està senyalat com de dificultat mitja, les canviants i a vegades extremes condicions atmosfèriques el fan un tan complicat. El millor consell; anar-hi preparat. Si us animeu a fer-lo us aconsellem que us informeu bé del temps previst i que tot i així esteu preparats per tot; nosaltres hem vist sol, neu, pluja i vents de quasi 100km/h en un mateix dia!! Aquí un bloc que explica el recorregut la mar de bé;
http://elpixelviajero.com/2010/03/acampada-extrema-en-torres-del-paine/
Un salut a en Ray que ens el vam trobar per casualitat durant el trek!

Primeres trepitjades per l’Argentina; Tilcara i la Quebrada de Humahuaca.

Tot i seguir en territori andí, uns dies per aquí i ja ens adonem que l’Argentina es una altra història, res a veure amb el Perú i Bolívia. Per entendre’ns ens sentim com en una Sud-américa un tan europeïtzada...
El poblet de Tilcara ha estat el nostre camp base per explorar alguns dels racons més recomanats de la Quebrada de Humahuaca; un dia d’excursió fins la Garganta del Diablo i les runes de Pulcará (cultura pre-hispànica), ambdós just al costat del poble. Un segon dia per agafar un bus fins a Purmamarca i fer un passeig pel Cerro de los Siete Colores, el nom li ve degut a l’aglomeració de diferents sediments (marins, fluvials, lacustres...), elevats per moviments tectònics que donen com a resultat una muntanya d’allò més colorista.
Un apunt; la fama és merescuda, la carn i el vi argentí són una delícia!

Tupiza i els seus canyons

Abans de travessar la frontera entre Bolívia i l’Argentina i canviar de món, hem fet una parada en un poblet tot al sud de Bolívia de nom Tupiza. El lloc és agradable i força tranquil, però és sobretot pel que hi ha a les rodalies que val la pena visitar-lo.
El paisatge per entendre’ns és de l’estil far west, amb formacions rocalloses de color rogenc que ressalten sota un cel blau intens i una vegetació verd-grongenc, replet de canyons i tot tipus de cactus.
Les agencies de tours no s’equivoquen al proposar passeigs a cavall amb barret de cowboy inclòs per sentir-se tot un Lucky Luke. Nosaltres, guiats per un bon consell, varem preferir descobrir els voltants a peu. Al Canyó de l’Inca et pots endinsar pel seu passadís de 3 metres d’ample amb dos murs de pedra d’uns 30 metres d’alt a cada costat. La caminada pel Canyó resulta un tan acrobàtica ja que cal escalar les roques gegants que bloquegen el pas o bé mirar de passar pels forats que hi ha entre elles per poder així avançar, tot un entreteniment! Al menys ens ha semblat molt més divertit que pagar una petita fortuna per passar el dia sobre un cavall d’aires deprimits que no fa gaire la fila de voler avançar.
Un saludet a la família Hue, un plaer haver-vos conegut!

Sorata i la Gruta de San Pedro

Primera destinació després de La Paz, el poblat de Sorata i la caminada fins la Gruta de San Pedro. Va donar la casualitat que eren les festes de Sorata, pel que vam poder gaudir d’algunes desfilades de dansa i música tradicional durant la nostra estada.
A tres hores al nord de La Paz, el gran interès d’anar fins Sorata és la Gruta de San Pedro. La cova es troba a unes dues hores a peu del poblat i té uns 2km de llargària. San Pedro és la llar de varis tipus de rat penats i compta amb un impressionant llac cristal•lí al bell mig de la cova que si ho vam entendre bé arriba fins als 400mts de profunditat.

Reserva Nacional Madidi.

Per a Don Lucho el nostre guia, la selva amazònica ve a ser el que per a nosaltres és un supermercat. Nascut en una de les moltes comunitats indígenes que habiten en el Madidi, si et cau malament el dinar ell talla l’escorça d’un arbre (que no ens enrecordem com es diu) et fa una infusió amb aquesta i al cap d’una estona estàs com nou. Si tens sed i no hi ha aigüa, ell talla el tronc d’una liana (tampoc ens enrecordem com es diu) i de dintre surt un suquet boníssim que a més de treure’t la sed es veu que és molt bo per la salut. Si mai et perds per la selva, hi ha un arbre (de nom ‘quecho’) que si piques fort el seu tronc emet un soroll molt fort que es pot sentir a kilòmetres de distància perque et trobin. Si cau la nit i encara no han vingut a buscar-te, unes fulles amples i suaus poden fer-te de llençols per dormir, o de paraigües si plou! Si una tarántula o una aranya verinosa et pica, la saba de l’arbre ‘ochoó’ o ‘soliman’ aplicada sobre la picada pot reverir l’efecte en un 90%, però sols una goteta! Ja que més quantitat es molt verinós per a l’organisme. Don Lucho ens explica tot això mentre avancem per la selva en la Reserva Nacional Madidi durant el nostre trek de 3 dies. Dormir al vell mig de la selva es tota una experiència, els sorolls i la sensació d’estar en plena natura salvatge són impressionants. Hem vist tot tipu d’ocells exòtics, porcs de la selva, un gat salvatge, papallones de la mida d’una mà i tots els insectes i mòsquits que us pogueu imaginar. No hem tingut sort amb el puma, només hem pogut veure les seves petjades. L’últim dia, hem construït un Mashaquipe (bot) amb fustes i cordes i hem baixat pel riu Tuichi banyant-nos i prenent el solet.

Una experiència molt rica que et fa sentir molt fort i molt fràgil a la vegada.

El trek de quatre dies, destí Machu Picchu

Per fer aquest trek, S-A-M s’ha retrobat a Cuzco amb els amics i amigues que havien vingut des de Catalunya i França a visitar el Perú. El nostre guia tot simpaticot ell, ens ha batejat amb el nom dels ‘pumas’ (tot i que ha vegades érem els ‘pumas bonitos’):
- 1r dia. Baixada des de la muntanya Habra Màlaga (4100m) en mountain bike direcció al poblat de Santa Maria (1300m). La baixada ha estat d’allò més divertida malgrat tres dels pumes s’hagin endut una bona galeta en l’intent; primer T que es cau soleta, conseqüència un blau la mar de bufó a la cama. Després l’envelada de M que al girar li ve tota l’aigua a la cara, no controla bé el gir i catapum! Una bona col•lecció de blaus a les cames i cul i un bony al cap com resultat, menys mal dúiem casc!
- 2n dia. Trek de 8 hores direcció Santa Teresa. Una part recorrent el camí Inca bordejant el riu Urubamba fins arribar a unes aigües termals que abans eren un gran indret turístic, però les aigües torrencials de principis d’any han deixat en no res. De totes maneres el bany a 40 graus ens ha anat la mar de bé a nosaltres i les nostres dolorides cames!
- 3r dia. Trek de 6 hores, seguim bordejant l’Urubamba fins arribar a Aguas Calientes, poblet situat al peu del Machu Picchu. La caminada ha resultat força més calmada, tot pla seguint la via del tren i bordejant la part posterior del Machu Picchu des de la seva falda.
- 4t dia. Visita al Machu Picchu. Els més motivats s’han llevat a les 3h per tenir l’opció de pujar fins al Wayna Picchu. Cal arribar entre els 400 primers i la missió s’ha acomplert. Després hem visitat la resta de la ciutadella que sens dubte ha valgut la pena després de tan esforç! Us en parlem en un post a part...
La tornada a Cuzco l’hem fet en un tren de primera classe, quin luxe! L’endemà ens separem de la resta, snif...

Laguna 69

De Huaraz, hem pujat fins a Caraz un poblet més calmat i bonic. Un cop allà, teníem ganes de fer un altre trekking per arribar fins a Laguna 69 a 4400m d’alçada.
Després d’un primer intent fallit per raons horàries, finalment vam marxar dimarts en bus fins al llac Llanganuco a 3900m. Un cop allà em començat la marxa, per a nosaltres més fàcil que la primera a Laguna Churup. Una primera part en una vall, seguint el curs d’una riera; una segona de pujada, una mica més dura; una tercera, travessar la plana del que abans era un gran llac; i una quarta, la més dura, de pujada fins l’objectiu, Laguna 69!
El paisatge valia la pena, els pics més alts del Perú, glaceres impressionants i llacs d’un blau idíl·lic. Des de S-A-M aconsellem aquesta caminada!
Consell als viatgers: a Yungay (poble de sortida dels bus que duu fins al llac Llanganuco), alguns taxistes us proposaran el seu servei intentant convèncer de que els bus ja han passat. Verifiqueu abans creure’ls i pujar-vos al taxi, nosaltres ens vam trobar amb que encara quedaven tres busos per passar. Malgrat en general aquest tipus de comportament al Perú és forca estrany, pel que sembla aquí es habitual (em fet la prova dos dies seguits).

Laguna Churup

El dimarts passat vam arribar a Huaraz, ciutat situada a la província de Yungay, sota la Serralada Blanca del Parc Nacional Huascarán, en aquesta regió del Perú es on es troben els pics més alts del andes peruans, entre ells el més alt, el Huascarán de 6768m.
Com que ens trobem al final de la època de pluges, a la regió els matins son molt assolellats, però cap a mitja tarda s’ennuvola tot el cel i comença a ploure de valent. És per això que s’aconsella als menys experts de no fer trekkings de més d’un dia i llevar-se d’hora per fer els trekkings.
Dit i fet, el dimecres ens llevem a les 4.30 de la matinada per fer el trekking que va fins a la ‘laguna Churup’ de 4450m, preciós, us l’aconsellem. Aquí em trobat que estava molt ben explicat, pel que no ens reiterarem; http://huaraz.com/churup/