23 de febrer 2010

Rumboperdido.

Gràcies Joan per haver parlat de nosaltres al teu blog Rumboperdido!

15 de febrer 2010

Un mes i fora…

15 de Febrer, queda exactament un mes per marxar.
Si abans era una cosa que vèiem llunyana i més aviat difosa en el temps-espai, ara cada vegada pren més cos i forma tot fent que ens mentalitzem de que el dia D s’acosta. Quan hi pensem ens posem una mica raros; tots els músculs del cos es tensen i la ment se’ns bloqueja, se’ns fa un nus a l’estómac, deixem anar un riure fluixet i mig histèric i la única expressió que la nostra cara denota és la de “Aaaaaaaaaaaaaah!!”. Quan això passa al metro, la gent ens mira com si fóssim marcians, potser els hi fem una mica de por no sé…
Ara mateix les to-do-list són les nostres aliades, que si cal fer això, que si cal fer allò altre, que si has pensat en donar de baixa tal història, que si ens falta tal cosa...
Experimentem una barreja estranya de sentiments contradictoris. Per un cantó alegria i excitació davant la nova aventura que estem a punt de començar, per l’altre tristesa i nyonya perquè passarem molt de temps sense veure la nostra gent i segur que ens perdem un munt de coses mentre estem fora. Suposo que aquest estat emocional tan curiós es més aviat normal donades les circumstàncies.
La tria està feta, i no ens farem enrere, d’aquí un mes marxem!!

05 de febrer 2010

Com de gran és la teva petjada?

L’altre dia, a S-A-M vam topar amb una guia de viatges titulada Cuzco i el sender Inca (Cusco & the Inca trail) que contenia un paràgraf la mar d’interessant titulat com el present post: How big is your footprint? Es parla sobre la importància de viatjar tot respectant el medi en el que et trobes, i com a través d’una sèrie de recomanacions pots procurar que la petjada que deixes al passar sigui el menys intrusiva possible, sosteniblement parlant. Com que ens va agradar molt, a continuació us en fem quatre línies sobre el que deia.
- En la mesura del possible procurar triar destinacions, operadors turístics o hotels amb un compromís ètic i mediambiental provat. No dubteu a demanar-ho!
- Intentar deixar-se els diners en béns i productors locals abans que importats i fer servir el sentit comú a l’hora de regatejar, uns pocs dòlars estalviats poden suposar una setmanada sencera per algú altre.
- Fer servir l’aigua i electricitat amb sentit comú, els viatgers sovint reben subministrament preferent sobre les comunitats locals.
- Aprendre sobre l’etiqueta i cultura local, considerar les normes locals, comportar-se i vestir de forma apropiada segons la situació i l’indret on et trobes.
- Protegir la fauna salvatge i els recursos naturals locals. No comprar souvenirs o béns derivats del mediambient i la fauna a no ser que estiguin explícitament indicats d'haver-se produït de forma sostenible i que no estan protegits per la legislació CITES (Convention on International Trade in Endangered Species).
- Demanar sempre el permís de la gent abans de fer-les-hi fotos o vídeos.
- Considerar quedar-se en allotjaments locals abans que en hotels de provinença estrangera. D’aquesta manera els beneficis econòmics aniran a parar a la localitat i serà també una bona oportunitat per aprendre sobre la cultura local.
- Als voltants de Cuzco, pot trencar-se’t el cor si no li dones diners als nens del carrer a canvi de postals, caramels o que et llustrin les sabates. Tot i així, es altament recomanat no fer-ho; en alguns casos, els diners podrien anar a parar per exemple en cola per esnifar o a la butxaca d’un pare alcohòlic.
- Es preferible dóna’ls-hi alguna cosa nutritiva de menjar o fins i tot una bufanda o un parell de guants si fa fred.
- No cal dir que una donació a una organització benèfica local mai està de més.

Se us acut alguna recomanació més en aquest sentit?

Font: Ben Box, Roger Perkins & Kate Hannay (2001). Cuzco & the Inca trail. England: Footprint Handbooks.