‘Festival Internacional de Cine Diversidad Valparaíso 2011’

(M al teclat) El Diva Film Festival és un festival anual organitzat per la municipalitat de Valparaíso. He anat a alguna de les projeccions d’aquest festival i m’he trobat amb documentals força interessants. M’ha agradat en especial la pel•lícula xilena Lucia.

MALBA i Expo Marta Minujín

El MALBA (Museo Latinomericano de Buenos Aires) és un museu dedicat a l’art llatinoamericà del segle XX. Durant la nostra visita vam poder descobrir l’obra de l’artista argentina Marta Minujín, de la qual feien una exposició repassant tota la seva obra de 1959 fins 1989.
L’època que més ens va agradar es quan es dedicava a fer projectes artístics de participació massiva a les ciutats més importants d’Amèrica. Una que li va agradar especialment a M és la de ‘El Partenón de los libros’ (1983), feu clic si voleu conèixer l’obra.

Grafits a San Telmo

Floraris Genériça

Recoleta

Passegem pels carrers del barri de Recoleta a Buenos aires, admirant l’arquitectura de principis del segle XX que tant ens recorda a la europea. Arribem al cementiri de la Recoleta, ens submergim pels seus laberíntics i estrets passadissos fins que en trobem un ple de gent fent fotos i davant d’ells, la tomba d’Eva Perón.
Seguim el nostre recorregut per Recoleta, passant pel Museu Nacional de Belles Arts, el qual a més de ser gratuït conté una col•lecció molt completa d’art sud-americà i mostres d’art europeu (Monet, Lautrec, Gaughin, Degas, Miró, El Greco, Picasso i molts més). Per últim, arribem a la Plaça de les Nacions Unides on s’imposa la immensa escultura metàl•lica Floraris Genériça, una flor de metall amb sis pètals que miren al cel. Mitjançant un sistema elèctric, la flor es tanca quan el sol es pon i es torna a obrir quan es fa de dia.

Awka Liwen

Mentre estàvem a Córdoba intentant aprofitar de la gran oferta cultural que ja hem comentat abans, varem tenir l’oportunitat de veure el documental Awka Liwen. Per dos ànimes inquietes com les nostres que sempre ens agrada estar aprenent coses noves, Awka Liwen ens va semblar una mirada molt interessant sobre el tema indígena. Com han estat víctimes de persecució, discriminació i exclusió social des de l’època de les colonitzacions fins avui en dia, a l’Argentina i una gran part de Sud-amèrica. Si teniu l’oportunitat i us interessa el tema, no dubteu en veure’l, subtítols en anglès integrats per qui no s’entengui gaire amb el castellà.

El Museu Tèxtil Etnogràfic a Sucre

Entre el gran nombre de museus amb els que compta Sucre, hem visitat el Museu Tèxtil Etnogràfic, de remarcable qualitat. A través la creació tèxtil, el circuit del museu permet conèixer les diferents cultures de la regió de Sucre; els seus costums, danses i músiques tradicionals, les activitats econòmiques que duen a terme, etcètera.
La Fundació ASUR, creadora del museu, té com a propòsit revifar la producció artesanal d’alta qualitat en aquestes cultures en vies de desaparèixer. L’objectiu, “crear llocs de treball i fonts d’ingrés en el sector rural, […] revitalitzar la creativitat cultural de les comunitats, […] participar en l’enriquiment cultural del comprador i […] contribuir al desenvolupament turístic de Sucre” (font: http://www.bolivianet.com/asur/).
Tanmateix, el museu resulta molt enriquidor i sobretot molt agradable a visitar. Us el recomanem!

Mamani Mamani

Sens dubte, un dels millors aspectes de viatjar és que la porta sempre està oberta a que coses inesperades i sorprenents succeeixin. Amb això no volem dir que si no viatges no et passi, però està clar que arriba amb menys freqüència.
L’altre dia, la ONG (Un techo para mi país. Bolivia) amb la que estàvem fent voluntariat va aconseguir una cita amb Mamani Mamani perquè graves un vídeo donant suport a l’ONG i M va acompanyar-los fins al seu estudi. Per aquells que no el coneixeu, Mamani Mamani es considerat com el pintor contemporani més emblemàtic de Bolívia, els seus quadres destaquen per estar plens de color i tractar temàtiques relacionades amb l’indigenisme, el folklore i la tradició bolivianes.
Ell va resultar ser una persona d’allò mes senzilla, riallera i accessible, abans de marxar ens va dedicar a cada un dels que anaven una postal un autoretrat al dors inclòs! M va tornar a la oficina de la ONG que semblava que levites de l’alegria!

La vestimenta regional peruana segons Julia Codesido.

Mostra fotogràfica ‘Yuyanapaq. Para recordar’

La segona exposició que hem visitat al Museo de la Nación era una mostra fotogràfica de títol ‘Yuyanapaq. Para recordar’. Un espai que a través les seves impactants imatges fa oda a la necessitat de preservar la memòria històrica nacional peruana i que mostra proves irrefutables de l’horror viscut durant el període de 1980-2000 a gran part del Perú.
Inaugurada per la ‘Comisión de la Verdad y Reconciliación’, Yuyanapaq constitueix un informe final de caire visual de la recerca que aquesta comissió ha dut a terme sobre el succeït al llarg d’aquestes dues dècades de conflictes armats, actes terroristes, desconfiança en les forces públiques, por, desolació i sobretot confusió.
"Un pueblo sin memoria es un pueblo sin destino. Un país que resuelva cerrar los ojos ante las tragedias de la guerra, el crimen inhumano, la desaparición de personas, la violencia contra las mujeres, el asesinato aleve y nocturno, la matanza de inocentes, será finalmente una sociedad incapaz de mirarse a sí misma y, por lo tanto, proclive a repetir las causas y los efectos de la violencia, la discriminación y la muerte." Beatriz Merino, Defensora del Pueblo al Perú.

Exposició ‘La luz del Indigenismo’ al Museo de la Nación

Com que hem tingut la mala sort de trobar-nos amb Museo de la Nación en plena fase de remodelació i per tant amb la seva col•lecció no accessible al públic. Em aprofitat per veure els exposicions temporals que trobem actualment al museu.
El Museo de la Nación és un dels museus més importants del Perú, situat en un imponent edifici al bell mig del districte de San Borja a Lima, la seva col•lecció compta amb més de 15.500 peces pre-hispàniques, d’art colonial, popular i contemporani.
La primera exposició que hem visitat es deia ‘La luz del Indigenismo’ i consistia en una mostra d’art plàstic, pictòric, pintura, fotografia i literatura sobre el moviment artístic de l’indigenisme peruà. Liderat per José Sabogal, l’indigenisme respon a l’interès de defendre els més necessitats i valorar i promoure les arrels i els orígens peruans, associant aquests a la identitat peruana.

Exposició ‘Por humor a la camiseta’

Sota el lema “per riure’s del demés abans cal apendre a riure’s d’un mateix” un grup de caricaturistes i humoristes peruans han creat aquesta mostra de dibuixos i caricatures al voltant del Mundial de Futbol Sud-Àfrica 2010.
G es sent consolat de no ser l’únic a sentir una mica de vergonya de la seva selecció.

Exposició de fotografia pictòrica de Javier Chávez-Ferrer

L’altre dia, mentre passejàvem pel barri limeny de Miraflores, varem topar per casualitat amb una exposició de fotografia que ens va agradar molt.
A través de les tècniques de fotografia digital més avançades, l’artista ens proposa un recorregut pels carrers i paratges més commemoratius de la ciutat. Amb l’objectiu de donar color a la sovint grisa ciutat de Lima, les fotografies han estat tractades digitalment de forma que es confonen amb obres d’art impressionistes, abstractes i d’art nouveau entre d’altres fent difícil a l’observador discernir entre on acaba la realitat fotogràfica i comença l’obra d’art.
L’artista Javier Chávez-Ferrer és d’origen limeny però resideix actualment a Barcelona. Des de S-A-M encoratjem als amants de la fotografia i l’art en general de seguir la seva obra de ben aprop.