29 de juny 2010

Restaurant 'El salto del fraile'.

Quan parlàvem de la costa de Chorrillos si seguim fins al final del seu passeig marítim, on acaba la costa de Lima i comença més endavant la caleta de la 'herradura', ens trobem amb el restaurant de 'El salto del fraile'. Situat de forma estratègica sobre les roques, un dels seus cambrers es vesteix de frare i salta des del penya-segat, fent honor al nom del lloc. Sens dubte un bon lloc per menjar tranquil·lament, mentre veus el núvol d'espurnes que deixen les onades al xocar contra les roques.

Chorrillos

Chorrillos és un dels 43 districtes que conformen Lima capital. Just al costat de Barranco i donant a la costa, passejar-se pel seu passeig marítim quan es pon el sol és d'allò més agradable. Val a dir que tota la costa de Lima queda partida per un penya-segat que separa la platja de la ciutat. A Chorrillos es on acaba la platja de Lima i hi trobem al llarg de la costa tot d'edificis d'alt standing replets de gringos. Al final del passeig, al costat del luxós Club Rotary podem veure com les onades del Pacífic trenquen contra les roques i la seva aigua penetra pels passadissos que s'han anat formant entre les roques.

28 de juny 2010

Una birreta al centre de Lima

Si mai us trobeu a prop de la ‘Plaza San Martín’ a Lima i us crema la gola d’una cerveseta, el ‘Rincón Cervecero’ és la resposta! Des de S-A-M us animen a provar els seus cocktails a base de cervesa!

26 de juny 2010

Festival Gastronòmic a Lima

El cap de setmana que vam estar pel centre de Lima, ens vam topar amb un festival gastronòmic de plats peruans, perdre’ns-el hagués estat imperdonables per part dels nostres estómacs! G va provar els ‘juanes de gallina’ (i no pas ‘juanetes’!) i M el ‘rocoto relleno’, simplement boníssim! Per als amants de la bona teca com nosaltres, el Perú es sens dubte un país que t’enamora el paladar amb la seva diversitat de productes i plats típics. Aquí la prova: http://www.saboresdelperu.com/

25 de juny 2010

La guerra de don Enmanuel

Abans marxar, una amiga ens va oferir un llibre de l’escriptor anglès Louis de Bernières, La guerra de don Enmanuel, tot aconsellant-nos de llegir-lo abans del nostre viatge. De fet, ens el vam endur a la motxilla i ens ha acompanyat durant dos mesos. Val a dir que estem ben contents d’haver-lo llegit sent una mica coneixedors del context local…
Tots aquells que ja heu anat a Sud-amèrica, si voleu retrobar velles i belles sensacions i tots aquells que encara no han posat els peus al subcontinent, obtenir-ne una pinzellada un tant irrisòria però no per això menys realista, us recomanem d’allò més aquesta lectura!
Per que us feu una idea, us transcrivim un extracte de la contraportada del llibre de la nostra versió en francès (4º edició ‘Editions Stock’ ‘La Guerre des Fesses de Don Emmanuel’): “Una càrrega salvatge i feroç a les dictadures llatinoamericanes mantingudes per democràcies de ‘mans netes’ dibuixada sota la narrativa fantàstica de Louis de Bernières, on els episodis còmics, tràgics i surrealistes es barregen per al plaer del lector”.

24 de juny 2010

Centre de Lima

El cap de setmana passat varem aprofitar dels pocs raigs de sol que es veuen per Lima per anar a visitar el centre de la ciutat. El Dissabte el vam dedicar a les dues places principals de Lima: la ‘Plaza de Armas’ i la ‘Plaza San Martín’. El Diumenge vam passar el matí passejant pels parcs que s’estenen al llarg de l’Avinguda Arequipa entre el barri de San Isidre i centre Lima. La Yana va tenir l’oportunitat de confrontar-se amb la natura maquillada dels parcs...
El centre de la ciutat és en conjunt poc coherent pel que fa a la forma urbana. Es barregen entre si una gran varietat d’estils, des l’enorme bloc de ciment que conforma l’hotel Sheraton, passant pels edificis d’estil clàssic com el Museu d’Art Italià, sense oblidar els edificis d’estructura metàl·lica típicament germànics.
Us aconsellem un passeig pels pacs públics, d’allò més agradable i els caps de setmana estan plens de vida i activitats tenint lloc a la vegada. Val remarcar que al llarg del passeig verd trobem museus com el MALI (Museu d’Art de Lima).
Pel nostre cantó, ens ha encantat la ‘Plaza San Martín’ amb tots els edificis que la rodegen de blanc immaculat i una il·luminació nocturna d’allò més encertada. A més, hem descobert que forma part del patrimoni mundial de la UNESCO, res pel que estranyar-se vaja...

18 de juny 2010

La Casa dels voluntaris i voluntàries a San Juan de Miraflores

Ja portem un mes i mig a Lima col·laborant amb la ong MATISEE a San Juan de Miraflores, un dels 43 districtes de la capital. Ens allotgem en una caseta situada en un turó que lidera tot el districte, just a sota d’una gran torre d’aigua. Les vistes son d’allò més interessants!
El barri no es que sigui precisament un dels barris més chic de Lima, sinó que te més aviat un to popular i la zona on estem nosaltres es d’allò més tranquila. Algunes botigues de queviures i locutoris composen básicament el comerç de la zona. Una mica més lluny trobem la zona anomenada ‘Ciudad’, cor de San Juan on trobem molta més activitat: un gran mercat, tot tipus de comerços i botigues, amb moltes paradetes de menjar, venda de fruita i de ‘tot una mica’ pels seus carrers.
La caseta on estem sembla a primera vista una mica precària, pero tenim totes les comoditats. Com no hi ha aigua corrent a la casa, hem d’omplir el tanc anant a conectar una manguera a una font una mica més amunt que es comparteix entre una desena de veïns.
Bona noticia, tenim tele per seguir el Mundial!

16 de juny 2010

Exposició de fotografia pictòrica de Javier Chávez-Ferrer

L’altre dia, mentre passejàvem pel barri limeny de Miraflores, varem topar per casualitat amb una exposició de fotografia que ens va agradar molt.
A través de les tècniques de fotografia digital més avançades, l’artista ens proposa un recorregut pels carrers i paratges més commemoratius de la ciutat. Amb l’objectiu de donar color a la sovint grisa ciutat de Lima, les fotografies han estat tractades digitalment de forma que es confonen amb obres d’art impressionistes, abstractes i d’art nouveau entre d’altres fent difícil a l’observador discernir entre on acaba la realitat fotogràfica i comença l’obra d’art.
L’artista Javier Chávez-Ferrer és d’origen limeny però resideix actualment a Barcelona. Des de S-A-M encoratjem als amants de la fotografia i l’art en general de seguir la seva obra de ben aprop.

14 de juny 2010

Alborada

A Ayacucho, hem descobert el grup Alborada en concert. És un grup molt conegut per tot Sud-amèrica i arreu, integrat per membres de diferents parts del subcontinent. Lletres en quechua i sons de la natura que ens transporten al vell mig de la selva sud-americana, a S-A-M ens ha encantat!

13 de juny 2010

Ayacucho

Com la setmana passada varem anar a Ayacucho per visitar als nens i nenes de ‘La Casa de Willy’i donat que encara no n’havíem parlat al bloc, aprofitem per fer un post sobre aquesta meravellosa ciutat.Ayacucho es una ciutat alegre, molt viva i plena de dinamisme. A mig camí entre ‘la sierra’ y ‘la selva’ peruanes podem veure reflexades aquestes dues parts del Perú en la ciutat i els seus habitants. La ciutat ens ha sorprès gratament, hem viscut moltes coses en els seus carrers i les seves gents ens han fet sentir una mica com a casa. Un consell, si podeu aneu-hi durant la setmana santa!

12 de juny 2010

Sud-amèrica a tres

Farà un mes i mig, aquesta gateta negre va néixer a Ayacuho. M de seguida s’hi va sentir lligada, la decisió estava presa; ens havia d’acompanyar durant les nostres peripècies i mirar si la podem entrar a Europa!
Un mes i mig després el seu naixement, era per fi el moment d’anar a buscarla, la nostra petita Yana! Petita sorpresa: ja no és tan negre com al principi, però si igual de bufona.
PD. Yana en Quechua vol dir negreta.

11 de juny 2010

Pisco Sour





Agafant el nom de la regió d’on prové, el pisco és un aiguardent provinent de la fermentació del raïm. Aprofitant que estàvem a la terra del pisco, a S-A-M hem provat el Pisco Sour, un còctel a base de pisco, lima, clara d’ou i xarop de goma, simplement… boníssim!






10 de juny 2010

Reserva de Paracas.

La Reserva de Paracas està situada sobre una petita península a pocs kms al sud del poble de Paracas. Fa uns 30 milions d’anys la reserva era mar i avui es testimoni d’aquest fet el sòl àrid i ple de fòssils marins incrustats al terra que configura el paisatge. Petita anotació ecològica, les carreteres no són d’asfalt sinó que han estat creades a partir de la sedimentació de sal marina. El tour ens ha dut fins on abans hi havia la ‘Catedral’ (forma geològica fruit de l’erosió) la qual era una gran atracció turística abans que el sisme del 2007 acabés amb ella. També hem vist una platja de sorra vermellosa, única en tot el Perú!

Els Ocells

09 de juny 2010

Illes Ballestas

El diumenge al matí varem agafar un vaixell direcció les Illes Ballestas, conegudes per acollir una gran quantitat d’aus de diferents espècies (pelicans, corbs de mar, gavines, …). Durant el camí vem fer una parada en una altra illa per contemplar el ‘Candelabro’, una figura gegant cavada de forma geomètrica sobre la roca per la civilització de Paracas farà més de 2700 anys. Les seves dimensions (128m d’alçada i 78m d’amplada) i profunditat (60cm) fan que la figura rivalitzi amb les més conegudes línies de Nazca. Quan fa bon temps, es pot veure a més de 20km de distància!
Seguidament ens hem adentrat a l’Oceà Pacífic per arribar fins les Illes. Durant el camí hem vist morses traient el cap de l’aigua, semblava que ens donessin el bon dia. La visita de les Illes Ballestas va ser una gran experiència. Amb tots els ocells que hi habiten, s’arriben a produir varies tones de guano a l’any. També hem vist llops de mar mentre dormien, pingüins saltant a l’aigua i bancs de cril que li donaven al fosc oceà un to rogenc.


08 de juny 2010

Poblat de Paracas

La darrera setmana, aprofitant que teníem una missió a Chincha amb la ong MATISEE, varem anar fins la regió de Pisco acompanyats per en Max (un altre voluntari de l’ong) per fer una mica de turisme. La ciutat de Pisco va quedar devastada pel terratrèmol del 2007, conseqüència d’això avui en dia hi ha força criminalitat ja que molta gent s’ha quedat sense res i la taxa d’atur és molt alta. És per això que varem decidir d’escoltar el consell dels habitants de la zona i fer un tour en taxi per Pisco per després anar directament cap a Paracas.
El petit poblat coster de Paracas es molt visitat a l’estiu sobretot pels limenys i turistes estrangers. La vil·la té molt d’encant amb el seu petit port pesquer, la seva Plaza de Armas, i els seus pelicans. A M li recordava a vil·les de la Costa Brava catalana com Cadaquès o Palamós amb el passeig marítim i els petits restaurants de menjar típic situats a la vora del mar, tres vegades més cars que de costum.
Amb tot això, la nostra estada a Paracas ens ha fet sentir paradoxalment com si estiguéssim de vacances dins el nostre viatge.