Chiloé – Ancud

La pròxima parada del nostre viatge ha estat l'illa de Chiloé, més concretament a la ciutat d'Ancud. La idea era plantar la tenda en un càmping d'Ancud per anar fent excursions d'un dia per la zona nord i centre de l'illa. Però al final ens hem quedat força estancats a Ancud i no em visitat massa la resta. Suposo que necessitàvem uns dies de descans i baixar una mica el ritme...
Es per això que no tenim massa cosa que poder explicar sobre els atractius de Chiloé. Però el que si podem dir es que no deixeu de provar el curanto, un plat a base de musclos, cloïsses i carn peculiarment cuit en un pou de terra. Si si, ho heu entès bé, un pou de terra! Si us quedeu amb la curiositat, aquí més informació.
Sinó, només afegir que Chiloé es un indret tranquil on passar uns dies de relax et fa sentir d'allò més bé.

Picada

Pica-pica però a l’argentina, boníssim!
Ideal com un sol àpat, acompanyat per una cervesa mentre gaudeixes del sol porteny assegut en una terrasseta.

El mate

Sense ganes d’entrar en la discussió sobre els orígens del mate (Uruguai, Paraguai i l’Argentina es barallen per donar-li la denominació d’origen) només direm que a l’Uruguai és tot un costum nacional. Una de les coses que més ens han sobtat quan hem arribat, és la gent amunt i avall amb el termos i el mate a la mà. Poc importa el que estiguin fent o on, el mate no pot faltar! Al provar-lo no ens va convèncer massa, però com ja ens havien previngut, vam persistir i mica en mica li hem anat trobant el gustet a això del mate. És tota un pràctica que defineix de meravella a la gent d’aquests països; sociable, sempre disposada a compartir el seu mate i amb una pausada percepció del temps. El mate és una beguda que requereix de temps per prendre-la, una cosa que no totes les cultures tenen, o creuen tenir! Com preparar un bon mate? No es tan simple com abocar aigua calenta sobre l’herba mate, aquí ens ho expliquen.

Festival Gastronòmic a Lima

El cap de setmana que vam estar pel centre de Lima, ens vam topar amb un festival gastronòmic de plats peruans, perdre’ns-el hagués estat imperdonables per part dels nostres estómacs! G va provar els ‘juanes de gallina’ (i no pas ‘juanetes’!) i M el ‘rocoto relleno’, simplement boníssim! Per als amants de la bona teca com nosaltres, el Perú es sens dubte un país que t’enamora el paladar amb la seva diversitat de productes i plats típics. Aquí la prova: http://www.saboresdelperu.com/

Pisco Sour

Agafant el nom de la regió d’on prové, el pisco és un aiguardent provinent de la fermentació del raïm. Aprofitant que estàvem a la terra del pisco, a S-A-M hem provat el Pisco Sour, un còctel a base de pisco, lima, clara d’ou i xarop de goma, simplement… boníssim!

Anticucho

Moltes vegades quan viatges, et topes amb plats típics del país que a primera vista no semblen de bon grat. Cucs, escarabats, carn de cavall, serp, la llista es immensa i tots ells son autentiques delicatesen en alguns indrets del geoide. El dilema del viatger sovint es troba entre seguir els seus ulls estomacals i refusar de provar-los el mes amablement possible, o fer cas al seu esperit aventurer i fent el cor fort i la cara de fàstic, posar’s-ho a la boca a veure que passa. El resultat pot ser, o be escopir-ho i beure’s un litre d’aigua quasi sense respirar, empassar-s’ho i acabar amb unes cagarrines de ca l’ample, o be trobar-ho deliciós i donar-li la raó a tota una civilització que ho considera menjar de deus. En el nostre cas, aquesta es la opinió que ens ha quedat desprès de provar l’Anticucho, unes brotxetes de cor de vaca que no volíem provar per res del món, l’insistència dels peruans que hem conegut va fer que provéssim i ara com fan els bons limenys, sopem cada divendres…

Cebiche

Ja fa uns dies varem provar el Cebiche, plat típic en molts països de Sud-amèrica entre ells el Perú. Tot i que pot ser preparat de moltes maneres, els ingredients base són el peix (generalment corbina), llimona, ceba i ají (barreja d’espècies i herbes picants utilitzada en molts plats peruans). Aquí una recepta per si algú s’anima.