Pont de l’Inca i Parc Provincial Aconcagua

(M al teclat) Avui he anat a passar el dia prop d’Uspallata, un poble que és troba a unes tres hores en bus de Mendoza. La primera visita ha estat Pont de l’Inca, un pont de formació rocosa que travessa el riu Las Cuevas el qual existeixen vàries llegendes quechua sobre la seva creació.
Segueixo la ruta de la carretera direcció el Parc Provincial Aconcagua, on varies rutes et permeten acostar-te a l’Aconcagua, la muntanya més alta de tot Sud-amèrica amb 6962 metres d’alçada ni més ni menys.

Ica, el vi, la bruixa i la palmera

A primera vista, la ciutat d’Ica no és precisamente una de les destinacions més fascinants del Perú. Però si evitem quedar-nos al centre i fem un tomb pels seus voltants ens podem endur més d’una grata sorpresa. La regió és coneguda com la millor zona de producción de vi del Perú. Visitar una bodega i les vinyes per apendre la manera tradicional de cultivar i produïr el vi i el pisco, tot rematan’t-ho amb una cata dels seus productes és una bona manera de passar el matí.
A les afores de la ciutat, a Cachiche, trobem un poblat de bruixes i bruixots, o com prefereixen ésser anomenats avui en dia xamans; autèntics supervivents de les fogueres inquisitorials que et poden prediure l’avenir, trobar cura als teus mals i el que faci falta. A més, podem visitar l’estrambòtic museu de les bruixes i visitar l’escultura de la centenària bruixa Julia Hernández Pecho Viuda de Díaz.
Just al costat del poblat, ens trobem un autèntic prodigi de la naturalesa, la palmera de set caps. Ningú s’explica com d’una sola arrel han pogut germinar tans caps de palmera. La llegenda de la zona ens dòna la seva explicació. Us aconsellem si la visiteu li doneu un parell de soles a algun veí perque us expliqui la seva història, no té pèrdua…

Cerro Sechín.

Desprès de passar la nit del dimecres en bus (genial per d’estalviar-se les nits d’hotel!), hem arribat al matí a Casma, petita ciutat situada en una verda vall envoltada de àrides i rocoses muntanyes. Un cop allà, hem anat a visitar un temple prehistòric provinent de la cultura Sechín, el Cerro Sechín. Al voltant trobem d’altres runes pertanyents a la mateixa cultura no gaire lluny, entre elles Chankillo, la qual compta amb el calendari solar més antic d’Amèrica! Aquesta civilització és molt més antiga que la Inca ja que data de 3500 aC. Els sechín ja a l’època mostraven uns grans coneixements en termes de cultura, construcció, salut i astronomia.
La descoberta del temple Sechín s’acompanya d’un fet estrany; l’absència de restes de vida com ara, ossos, eines, accessoris o d’altres. Tot i això el nostre guia no desespera alhora de que algun dia es puguin trobar senyals de vida, els quals es veu que es podrien trobar darrera un porta que encara avui no s’ha desembussat, la ‘porta dels guerrers’. Es potser degut a conservar la llegenda del temple de Sechín? Ja son varis els xamans que han pagat grans sumes de diners per poder tocar la porta, fer-hi ritus al seu davant i sentir el magnetisme que, es diu, hi ha al voltant d’aquest temple.

Curiositats i llibres sobre els inques.

Recentment, M ha estat molt interessada en l’antiga civilització dels inques i ha estat llegint alguna coseta interessant...
Viracocha és el Déu suprem dels inques que segons la mitologia inca va enviar els seus fills Manco Cápac i Mama Ocllo a la Terra per fundar la ciutat de Cusco, seu imperial dels inques.
Els chasquis eren els missatgers reials, des de petits entrenats per poder córrer durant hores i hores sense cansar-se (i potser ajudats per les fulles de coca) constituïen una xarxa de comunicació molt eficaç al llarg de tot l’imperi inca.
Una runantinya és un tambor fet amb la pell dels enemics de l’imperi extirpada mentre aquest encara és viu i que podem imaginar feia dansar als inques fins la matinada.
L’imperi inca va començar el seu declivi quan Francisco Pizarro el conquistador va posar el peu per primera vegada el 1531 a Perú. Cegat per la daurada ciutat de Cusco i les ostentoses ornamentacions de la noblesa inca, el futur fundador de la ciutat de Lima va fer esclavitzar bona part de la societat andina obligant-los a extreure or i diamants de les mines per acabar transportant-lo a les arques espanyoles.
Si no en teniu prou amb aquest recull d’anècdotes sobre la historia i imaginari d’aquesta civilitzacio us recomanem els següents llibres, a M li han agradat molt:
- El Inca, de Alberto Vázquez Figueroa. No sabem si heu llegit alguna cosa d’aquest autor, però a M mai l’ha decebut.
- La Princesa del Sol, de Antoine B. Daniel. Forma part de la trilogia ‘Inca’ que evoca l’època de la conquista espanyola del Perú, el llibre ofereix una barreja de realitat històrica i mitologia genial.

Coneixeu alguna altra llegenda o mite sobre els inques que vulgueu compartir? I algun llibre interessant sobre aquesta civilització?