L’Illa Victoria i el Bosc d’Arrayanes

San Carlos de Bariloche es troba a la vorera d’un llac inmens, el Nahuel Huapi. Aquest llac integra el Parc Nacional Nahuel Huapi, en el qual podem trobar l’Ila Victoria.
Havent contractat un tour (no hi havia alternativa posible), hem navegat per les aigües del Nahuel Huapi fins al punt nord on es troba el Bosc d’Arrayanes, una espècie d’arbre ben particular. Es caracteritza per la forma helicoïdal del seu tronc de color dorat, també per crèixer de forma particularment lenta; el tronc tan sols augmenta un centímetre de radi cada deu anys!
Aquest arbre conviveix en la zona amb el Cohiué, una espècie molt més alta i imposant que el seu company.
Segona etapa de l’excursió, l’Illa Victoria. Llar d’una gran part espècies d’arbres no endèmiques: Sequoies, Pins d’Oregon, Eucaliptus... Els quals varen ser plantats a l’Illa a principis del segle 20 amb l’objectiu de fer un viver d’espècies exòtiques portades d’Europa i Estats Units. Avui en dia aquests arbres ha esdevingut massa invasius per l’ecosistema de l’Illa i els responsables del Parc han iniciat un treball de replantació d’espècies endèmiques.

Puerto Madryn – Punta Tombo

L’historia vol que el propietari d’un gran terreny coster amb l’atlàntic, testimoniï com aquest comença a esdevenir l’elecció de la colònia de pingüins més gran de tot Sud-amèrica com a indret de reproducció. El propietari amic de la natura, decideix donar a l’Estat aquesta part de terreny amb la finalitat de crear-hi una reserva natural que protegeixi aquesta espècie. Així sorgeix la Reserva Natural Punta Tombo. Llar d’una colònia de prop d’un milió de pingüins de Magallanes entre els mesos d’agost a març. Oberta al públic, és possible passejar-te entre aquesta autèntica vil•la del pingüí. Algunes fotografies i vídeos d’aquests curiosos i bufons éssers...

El Wwoofing segons Aldea Luna

Després d’haver passat quasi quatre setmanes a la Reserva Natural Aldea Luna, reprenem el contacte amb tots vosaltres!
Si hem allargat la nostra estada a la Reserva és perquè ens ha encantat! La familia que la dirigeix; la gent amb la que hem coincidit fent el voluntariat; el treball a l’hort ecològic i dins el bosc de la Reserva; els àpats vegetarians amb les verdures i hortalisses de l’hort; els paisatges; tot ens ha agradat moltíssim.
La Reserva constitueix una muntanya, a tres quarts d’hora a peu fins la primera ruta. Un quadre verd i molt tranquil que et permet fusionarte al màxim amb la pau i l’armonia de la natura. A més, la gent de la Reserva ha estat d’allò més cordial i ens han fet sentir com a casa.
Hem pogut experimentar una forma de vida completament diferent a la nostra que ens ha permès comprovar que és possible viure feliçment de forma més senzilla i conectada amb el medi ambient. Per que us feu una idea, una de les possibles activitats del dia era recollir fusta al bosc i fer un foc a la caldera per poder prendre una ducha calenta.

Si voleu saber més sobre què és el Wwoofing aqui teniu un enllaç: http://www.wwoof.org/
Des de S-A-M us encoratjem a probar-ho i si és a Aldea Luna l’èxit està assegurat!
Aquesta és la seva pàgina web: http://www.aldealuna.com.ar/
I aquí el seu bloc: http://www.aldealuna.blogspot.com/

Aprofitem també per enviar una salutació a en Martin, l’Elisabeth, en Matias i en Gerardo d’Aldea Luna. I els voluntaris; Janet, Ray, Alex, Gazy, Toby, Mathieu, Julia, Moe, Steve i Gregory, ens ha encantat compartir aquestes setmanes amb vosaltres!!

Salar d’Uyuni – meravella en perill

Com ja hem comentat, durant aquests tres dies al Salar d’Uyuni i la Reserva hem tingut l’ocasió de veure paisatges increïbles en forma de roques multiformes, volcans traient fum, extensions de sal blanca... De tot plegat, però, també retindrem la feble presència d’animals en el seu medi natural. A part els nombrosos flamencs, tan sols hem pogut observar algunes vicunyes, una llebre i algun ocell. Tenint en compte que hem recorregut prop de 1000 km de zona quasi inhabitada es força sorprenent!
Un panell a la Reserva ens donava una explicació simplíssima, que hem pogut constatar; l’escalfament global ocorregut tendeix a disminuir els recursos nutritius de la fauna i flora en aquesta regió.
Dos exemple força il•lustratius:
- Les serralades i volcans a més de 5000m d’altitud ja no tenen neu eterna. El guia del nostre grup ens ha confirmat que fa menys de 10 anys encara podien admirar-se, fins i tot for de l’època de pluges.
- Els llacs on reposa, es nodreix i reprodueix el rosat flamenc són en curs d’assecar-se vist la superfície que abans cobrien i el que avui en queda...
En resum, resulta estrany trobar-se en una zona que en teoria es plenament natural i que està en vies de transformar-se degut en part a l’activitat humana.
Només afegir al panorama que ens han arribat veus de que el govern busca afiliats internacionals per crear una central d’extracció de liti al vell mig del Salar d’Uyuni...

La Pampa de Yacuma

Després de tres dies de selva pura, hem fet un tour per la Pampa del Riu Yacuma. La diferència entre pampa i selva ve a ser que la primera és una zona molt més plana amb una vegetació més baixa i que en període de pluges s’inunden moltes zones, pel que el paisatge canvia moltíssim. La Pampa del riu Yacuma fa dos anys que és una zona protegida per iniciativa de la municipalitat de Santa Rosa, amb la voluntat de gestionar les activitats turístiques en aquest espai natural. Aquesta pràctica, però, sembla ser més rentable que no altra cosa.

Hem visitat la zona en plena época seca i podríem dir que la Pampa es redueix a un rierol d’una profunditat d’uns 70cms. Tots els animals (caimans, capibares, ocells de tot tipus,...) de la zona s’hi aglomeren per al gran plaer dels turistes, però segurament no per al seu. De fet, el pas continu de barques a motor pel rierol provoca forces molèsties per aquestes bestioles que no fan cara d’estar massa còmodes: soroll, pol•lució de l’aigua, onades.

Durant el tour, vàrem fer una caminada buscant l’anaconda. Només en trobàvem de mortes (dissecades), excepte una que s’amagava en el seu foradet esperant l’època de pluges.

Aquesta experiència ha fet que ens demanèssim que carai fèiem en aquest indret. A quin preu pel’s pobres animalons podiem veurel’s!

Des del nostre punt de vista, el període de sequera no hauria de ser un període turístic. S’ajunta el fet que una gran extensió s’ha cremat per poder servir com pasturatge de bestiar pel que una gran part de la fauna ha estat destruïda a través de la pràctica de l’agricultura de l’artigatge.

Com de gran és la teva petjada?

L’altre dia, a S-A-M vam topar amb una guia de viatges titulada Cuzco i el sender Inca (Cusco & the Inca trail) que contenia un paràgraf la mar d’interessant titulat com el present post: How big is your footprint? Es parla sobre la importància de viatjar tot respectant el medi en el que et trobes, i com a través d’una sèrie de recomanacions pots procurar que la petjada que deixes al passar sigui el menys intrusiva possible, sosteniblement parlant. Com que ens va agradar molt, a continuació us en fem quatre línies sobre el que deia.
- En la mesura del possible procurar triar destinacions, operadors turístics o hotels amb un compromís ètic i mediambiental provat. No dubteu a demanar-ho!
- Intentar deixar-se els diners en béns i productors locals abans que importats i fer servir el sentit comú a l’hora de regatejar, uns pocs dòlars estalviats poden suposar una setmanada sencera per algú altre.
- Fer servir l’aigua i electricitat amb sentit comú, els viatgers sovint reben subministrament preferent sobre les comunitats locals.
- Aprendre sobre l’etiqueta i cultura local, considerar les normes locals, comportar-se i vestir de forma apropiada segons la situació i l’indret on et trobes.
- Protegir la fauna salvatge i els recursos naturals locals. No comprar souvenirs o béns derivats del mediambient i la fauna a no ser que estiguin explícitament indicats d'haver-se produït de forma sostenible i que no estan protegits per la legislació CITES (Convention on International Trade in Endangered Species).
- Demanar sempre el permís de la gent abans de fer-les-hi fotos o vídeos.
- Considerar quedar-se en allotjaments locals abans que en hotels de provinença estrangera. D’aquesta manera els beneficis econòmics aniran a parar a la localitat i serà també una bona oportunitat per aprendre sobre la cultura local.
- Als voltants de Cuzco, pot trencar-se’t el cor si no li dones diners als nens del carrer a canvi de postals, caramels o que et llustrin les sabates. Tot i així, es altament recomanat no fer-ho; en alguns casos, els diners podrien anar a parar per exemple en cola per esnifar o a la butxaca d’un pare alcohòlic.
- Es preferible dóna’ls-hi alguna cosa nutritiva de menjar o fins i tot una bufanda o un parell de guants si fa fred.
- No cal dir que una donació a una organització benèfica local mai està de més.

Se us acut alguna recomanació més en aquest sentit?

Font: Ben Box, Roger Perkins & Kate Hannay (2001). Cuzco & the Inca trail. England: Footprint Handbooks.