Ens separem... però només temporalment!

Ho heu sentit bé! Després de tants mesos enganxats amunt i avall, Chiloé ha marcat un punt de divisió temporal entre els dos membres de S-A-M. El motiu és que G ha trobat un voluntariat molt interessant amb la fundació que s'encarrega de restaurar el conjunt d'esglèsies patrimoni de la humanitat de Chiloé i hi passarà dues setmanes ajudant-los amb la restauració. M pel seu costat no està massa interessada en aquest voluntariat i seguirà amb el viatge per poder conèixer una mica més de Xile i Argentina i després passar al Brasil.
Acabat el voluntariat de G ens tornarem a reunir al Brasil per seguir amb les nostres aventures per aquest país.
Així que a partir d'ara rebreu notícies de les dues parts, de G i el seu voluntariat i de M i els seus viatges... Esperem ho disfruteu!!

‘Madres de la Plaza de Mayo’

*La ‘Asociación Madres de Plaza de Mayo’ és una associació formada durant l'última dictadura de la República Argentina amb la finalitat de recuperar amb vida als detinguts desapareguts per la dictadura argentina, inicialment, i després establir qui van ser els responsables dels crims contra la humanitat i promoure el seu enjudiciament. Va néixer el 30 d'abril de 1977 a Buenos Aires com una iniciativa de mares de detinguts i desapareguts, per a això es van reunir a la Plaza de Mayo i van efectuar una manifestació pública pacífica demanant conèixer el parador dels seus fills.
Des de llavors, tots els dijous repeteixen una caminada (originada quan les forces de seguretat els van exigir "circular") al voltant del monument central de la plaça.
(*Text extret de Viquipèdia.)

Potosí i la Mina del Rosario

A 4100 metres d’altitud, Potosí s’ha donat a conèixer no fa gaire en tot el món per la seva vaga general de 19 dies en contra del govern tot exigint la millora de les condicions de la mineria i les infraestructures en general de la regió de Potosí. Cofois d’haver aconseguit que s’aprovessin les condicions que demanaven, per fi aquestes dues setmanes poden celebrar les festes de la ciutat postergades des d’Agost.

Els nostres guies a les mines, i més endavant en la vida nocturna de Potosí, ens expliquen que un 35% dels ingressos que té Bolívia són gràcies a la mineria. Que només en la regió de Potosí hi ha al voltant de 400 mines, de les quals 250 es troben avui en funcionament. Uns 20.000 miners s’agrupen en prop de 50 cooperatives mineres, els socis són els propietaris de les mines i els que tenen dret a explotar-les i escollir quins miners els ajuden. Un miner en una jornada normal de feina (12 hores, sis dies a la setmana) mastega uns 50 grams de fulla de coca al dia, la qual acompanya amb diferents tipus de catalitzadors (de plàtan, de quinoa, de patata…), cigarrets de tabac natural negre, i alcohol pur de 96° dissolt en aigua o algun refresc. Que sapiguem res de menjar. Un miner en una jornada normal de feina guanya uns 100 pesos bolivians al dia (prop de 10 euros), tot i que el salari depèn de la quantitat de mineral recollit i el preu actual d’aquest en el mercat. Molts d’ells porten treballant a les mines des dels 10 anys, tota una vida d’exposició a minerals pesats que fa que es jubilin aviat. Ara, el govern paga als miners una pensió i impedeix que els menors d’edat treballin a les mines, tot i així es diu (nosaltres no hem vist cap) que algun menor es pot veure pels túnels.
Rica en plata i zinc a més d’altres minerals, la Mina del Rosario és de les més antigues de Potosí. Va començar a ésser explotada per esclaus en època dels inques, seguidament pels conquistadors, per després passar a ser considerada la mineria com una feina remunerada a partir de la independència de Bolívia.
Quan ens trobem en la circumscripció de varis túnels el guia ens demana d’apagar els nostres frontals, la foscor és absoluta...

Si a algú li interessa saber més sobre les condicions de treball dels miners i la vaga de 19 dies a Potosí, aquí algun link d’interès:
http://joseluiscastillejos.wordpress.com/2008/05/26/el-cerro-rico-del-potosi-una-tumba-de-15-mil-mineros-bolivianos/
http://www.clarin.com/mundo/america_latina/Potosi-piquetes-personas-huelga-hambre_0_314368639.html
http://www.elpais.com/articulo/internacional/Potosi/Cenicienta/Bolivia/quiere/ser/departamento/federal/elpepuint/20100810elpepuint_14/Tes

Sucre

Sucre és una ciutat molt maca, tota blanca i plena de moviment cultural. Capital constitucional del país (de fet no ens queda clar quina de les dues és la veritable capital de Bolívia si Sucre o La Paz), l’història de la ciutat està molt lligada amb l’esdevenir del país. Per exemple a la Casa de la Libertad, situada a la plaça principal, és on es va signar el tractat d’independència del Alto Perú (ara Bolivia).
Un vespre, vam aprofitar per participar en un quiz benèfic en el bar Amsterdam, a favor del Centre Educatiu Ñanta. Aquest és un espai que ofereix assistència mèdica, social, així com educació i servei menjador per als infants que es troben treballant en els carrers de Sucre. Existeix la possibilitat de fer voluntariat en el centre. Pel que fa al quiz ens va tocar un equip molt internacional i vam guanyar-lo, unes cervesetes de premi!

Mamani Mamani

Sens dubte, un dels millors aspectes de viatjar és que la porta sempre està oberta a que coses inesperades i sorprenents succeeixin. Amb això no volem dir que si no viatges no et passi, però està clar que arriba amb menys freqüència.
L’altre dia, la ONG (Un techo para mi país. Bolivia) amb la que estàvem fent voluntariat va aconseguir una cita amb Mamani Mamani perquè graves un vídeo donant suport a l’ONG i M va acompanyar-los fins al seu estudi. Per aquells que no el coneixeu, Mamani Mamani es considerat com el pintor contemporani més emblemàtic de Bolívia, els seus quadres destaquen per estar plens de color i tractar temàtiques relacionades amb l’indigenisme, el folklore i la tradició bolivianes.
Ell va resultar ser una persona d’allò mes senzilla, riallera i accessible, abans de marxar ens va dedicar a cada un dels que anaven una postal un autoretrat al dors inclòs! M va tornar a la oficina de la ONG que semblava que levites de l’alegria!

‘Un techo para mi país. Bolivia’

Després de la nostra ruta fins Rurrenabaque hem tornat a la Paz per fer un voluntariat amb l’ONG ‘Un techo para mi país. Bolivia’. M ha estat buscant finançament i cooperació internacional per a l’ONG i G remodelant el garatge per a ficar-hi les eines i elaborant un manual de seguretat en la construcción. El cap de semana (3-5 Agost) vàrem tornar a pujar a el Alto amb l’ONG per construir quatre cases més.

Onada de fred a Sud-amèrica.

Ja quan estàvem a Lima la gent comentava que estava fent molt fred, i ara que l’hivern està a flor de pell les temperatures segueixen molt baixes en quasi tot Sud-amèrica. Les notícies que llegim al respecte no s’acaben de posar d’acord, algunes diuen que feia quaranta anys que no feia tan fred, d’altres que des del 1993. Unes diuen que en el va d’hivern ja han mort 80 persones, d’altres parlen de més de 100, d’altres de més de 200… El panorama però és el mateix, el fenòmen climàtic de ‘La Niña’ ha afectat més de l’usual al subcontinent (llums d’alerta sobre el canvi climàtic fan pampallugues) i degut a les precàries condicions de vida de moltes famílies i el fet que en molts racons no estan preparats per fer front a situacions fora de l’habitual, el fred està fent mal. Malalties respiratòries, afeccions pulmonars, morts per hipotèrmia, cases mal aïllades, escoles sense calefacció, persones sense sostre i la llista segueix. La onada de fred no fa fet excepcions i també ha arribat a l’Amazònia, on s’estan registrant temperatures de 10ºC on altres anys estàven a 20-30ºC.

Mostra fotogràfica ‘Yuyanapaq. Para recordar’

La segona exposició que hem visitat al Museo de la Nación era una mostra fotogràfica de títol ‘Yuyanapaq. Para recordar’. Un espai que a través les seves impactants imatges fa oda a la necessitat de preservar la memòria històrica nacional peruana i que mostra proves irrefutables de l’horror viscut durant el període de 1980-2000 a gran part del Perú.
Inaugurada per la ‘Comisión de la Verdad y Reconciliación’, Yuyanapaq constitueix un informe final de caire visual de la recerca que aquesta comissió ha dut a terme sobre el succeït al llarg d’aquestes dues dècades de conflictes armats, actes terroristes, desconfiança en les forces públiques, por, desolació i sobretot confusió.
"Un pueblo sin memoria es un pueblo sin destino. Un país que resuelva cerrar los ojos ante las tragedias de la guerra, el crimen inhumano, la desaparición de personas, la violencia contra las mujeres, el asesinato aleve y nocturno, la matanza de inocentes, será finalmente una sociedad incapaz de mirarse a sí misma y, por lo tanto, proclive a repetir las causas y los efectos de la violencia, la discriminación y la muerte." Beatriz Merino, Defensora del Pueblo al Perú.

La 'pampa de los perros' a Huaral

L'altre dia, M va anar amb la ong MATISEE a visitar la 'pampa de los perros' a Huaral. L'indret, situat a les afores de la ciutat, consisteix en una gran esplanada de terra que els vilatans de la ciutat de Huaral utilitzen com abocador. Les imatges parlen per elles mateixes, vistes d'escombraries que arriben fins la llunyania sense cap mena d'organització ni tractament dels residus. S’anomena així, degut a la gran quantitat de gossos que podem veure vivint entre les deixalles. El que més ens va impactar va ser trobar-nos amb gent remenant entre les deixalles per amuntegar piles de cartró, vidre, llauna, etcètera amb la finalitat de vendre-les als ferrovellers. Sense guants, ni màscares, ni res, aquesta gent viu al costat del l’abocador en unes cases que s’han construint amb el que s’han a anat trobant.
Es fent voluntariat que podem veure situacions i realitats que els turistes convencionals no veuran. En aquest cas, la gent que viu al costat de l’abocador a Huaral es també el reflex de la diversitat de realitats que existeixen al Perú.

Ser voluntari o voluntària a la Casa de Willy

La filosofia de la Casa de Willy es primordialment la d’oferir suport social a joves en situació de risc social dins un ambient familiar i donant sempre la llibertat que els permeti desenvolupar la seva responsabilitat com a persones.
Son benvinguts voluntaris provinents de tots els països. Se’ls necessita! Hi ha moltes tasques a dur a terme, com ara:
- Participació en les tasques quotidianes de la Casa.
- Millora de les condicions d’infraestructura de la Casa.
- Donar un cop de ma als joves amb les seves tasques escolars (de tots els nivells fins a Batxillerat).
- Creació d’activitats educatives, culturals, artístiques i lúdiques per als joves.
- Acompanyar els joves en el seu desenvolupament personal.
La Casa, te com a finalitat l’autoabastiment, es per això que es comencen a desenvolupar activitats econòmiques. Actualment, la Casa necessita voluntaris que col•laborin en aquests projectes l’autofinançament:
- Participació en les tasques agrícoles (treball en els camps i desenvolupament de noves formes de cultiu).
- Formació dels joves en el camp de la fusteria, la soldadura i el forn de pa.
Si alguna d’aquestes activitats us interessa, teniu un gran sentit de la responsabilitat, desitgeu viure una gran i enriquidora experiència, en Willy i tots els nois i noies de la Casa us rebran amb els braços oberts.
Per a més informació:
Correu electrònic: phesvoluntariado@hotmail.com

Uns mesos a Lima amb MATISEE

El dijous de la darrera setmana després d’acomiadar-nos dels nens i nenes i la gent d’Ayacucho, vam agafar un bus destinació Lima on estarem uns mesos col·laborant amb la ONG peruana MATISEE. Dins les diferents línies de treball que l’equip té, nosaltres i d’altres voluntaris i voluntàries ens dedicarem sobretot a fer diagnòstics socioeconòmics sobre la situació de comunitats agrícoles rurals del Perú, per més endavant poder establir-hi projectes de desenvolupament comunitari, així com fer-les accessibles a ajudes o subvencions com ara el PCC. Aquest divendres tenim la primera missió de treball de camp a una comunitat de Chincha, ja us explicarem que tal!

Un dia a la Casa de Willy.

Per la majoria dels nois i noies de la Casa la jornada comença a les 6h, per no perdre el combi que els porta a l’escola. Pels altres, els voluntaris i en Willy, la jornada comença més aviat a les 8h.
Abans que res, un esmorzar compost per una beguda barreja d’avena, llet, aigua i cacau junt amb pa casolà, mantega i melmelada. Després, el matí està dedicat als treballs de la Casa; pintura, cosir, fusteria, cultiu dels camps, soldar, etcètera. Els nois i noies que es queden a la Casa participen en les activitats, almenys quan arribem a motivar-los o en Willy està per pressionar-los!
A les 14h, els nois i noies tornen de l’escola amb el dinar que els proporciona la Sociedad Benéfica de Ayacucho i dinem`plegats. Ben dinat, cadascú ha de dur a terme la tasca que li ha estat assignada per la setmana; rentar els plats, netejar la cuina o els banys, preparar el menjar per als gossos, etcètera.
A les 17h , els nois i noies fan els deures de l’escola a la biblioteca de la Casa, ajudats pels voluntaris i la mestra de la Casa.
Els joves preparen el sopar i sopem tots junts, intentant que el menjar es distribueixi equitativament ja que alguns nois són com ogres! Ens anem a dormir força d’hora tot i que ben cansats.
Els caps de setmana són una mica diferents i amb més temps lliure. S’aprofita per fer esport (futbol, voleibol) i per organitzar jocs. Les tardes sovint es passen davant una pel·lícula.

La Casa de Willy

La Casa de Willy compta amb un gran terreny on s’acullen humilment una vintena de joves, entre 19 i 25 anys, ja sigui orfes o que els seves famílies no poden fer-se càrrec d’ells.
Una desena d’habitacions, una biblioteca, una sala de reflexió, cuina, forn de pedra per coure pa, un gran pati rectangular, una sala per moldre la farina, un taller de fusteria i per soldar, un tancat per conills, un altre per cuis, un per ànecs i un altre per a perdius. Tots ells composen el conjunt de la casa, distribuïts en forma esglaonada aprofitant la inclinació del terreny.
En els camps, a més d’alguna herba i cebes, es cultiva l’alfals per a alimentar els animals, més una gran part deixada per al pastoreig de les dues vaques e la casa, la Mafalda i la Libertad.
El conjunt, està situat a 5km de la ciutat d’Ayacucho al costat de la ruta que va a Cuzco. Des la casa les vistes són increïbles! I l’ambient és força reposat.

Un mes a Ayacucho.

Hola a tots i totes, després de començar el nostre viatge fent una ruta de 15 dies pel nord del Perú, S-A-M es troba a Ayacucho per fer un stop d’un mes del nostre viatge. Estarem tot el mes d’Abril col·laborant amb l’Associació PHES (Progreso Humano En Solidaridad) de la Casa de Willy. Com que estarem a uns 10km de la ciutat entre les muntanyes d’Ayacucho, no tindrem connexió a Internet pel que segurament no podrem donar noticies de forma tan freqüent com fins ara. De totes maneres, seguirem explicant-vos el que anem veient i el com és el projecte en el que estarem el més sovint possible. Seguim en contacte!