Valparaíso

(M al teclat) La primera parada que he fet ha estat a la mítica ciutat de Valparaíso. Diminutiu de ‘Valle del Paraíso’, la ciutat va començar a erigir-se i créixer considerablement al comptar des de principis del s.XVIII amb un dels ports del costat Pacífic més importants de tot Sud-amèrica. Encara avui el port es troba molt actiu, des de la costa podem presenciar la seva frenètica activitat amb un maremàgnum de vaixells de tot tipus al llarg i ample del mar, embarcacions navals incloses.
La geografia de la ciutat és una de les coses més peculiars que hi trobem. Conforme Valparaíso ha anat creixent, els turons dels voltants s’han anat poblant i annexant a la ciutat. De fet, una de les atraccions turístiques de ‘Valpa’ és pujar als turons (especialment el turó Concepción i Alegria) per poder contemplar la ciutat i visitar els barris que és troben allà dalt. Per pujar-hi tenim l’opció ascensor o escales, cada una amb la seva part d’encant us recomano fer les dues.
Sinó, la ciutat que li va robar el cor a Neruda és pura activitat, llum i color. Gent per tot arreu, botigues amb muntanyes de cireres, maduixes i advocats apilats al carrer. Containers replets de restes de peix en qualsevol racó... Quin batibull!

San Carlos de Bariloche i la seva influènça suïssa

Després d’uns dies a la vil•la pseudohippie d’El Bolsón, canviem d’ambient tot arribant a San Carlos de Bariloche situat a uns 200km al nord. Els seus paisatges, construccions i menjars ens apropen a Europa, en especial a Suïssa!
Bariloche està envoltada de llacs, muntanyes amb pics nevats fins i tot a l’estiu, xalets de fusta, una gran indústria de la xocolata, un museu de la xocolata i fondue de formatge inclosa als menús dels restaurants...
Gran part de tot això ens imaginem que deu ser degut a la fundació de la comuna ‘Colonia Suiza’ a uns quants kilòmetres de Bariloche, creada per families d’inmigrants suïsses a finals del s.XIX. Allà els clichés de la Suïssa s’hi concentren i la seva influènça s’estén per tota la zona; els paisatges impressionants, la xocolata molt bona, però la fondue ens quedem amb la de casa nostra!

Centre de Buenos Aires

Llibreria Ateneo Grand Splendid

L’Ateneo Grand Splendid va ser escollit com la segona llibreria amb més encant de tot el món pel prestigiós diari britànic The Guardian i es la llibreria més gran de tot Sud-amèrica, alguna cosa més que afegir per convèncer-vos que la visiteu?
Als seus inicis, aquest bonic edifici era el Teatro Grand Splendid, però també ha estat una emissora de radio, on per cert Gardel va gravar moltes de les seves obres i un cinema. Conservant els seus interiors, aquest any el Splendid fa 10 anys des la seva obertura com una llibreria. Felicitats!

Recoleta

Passegem pels carrers del barri de Recoleta a Buenos aires, admirant l’arquitectura de principis del segle XX que tant ens recorda a la europea. Arribem al cementiri de la Recoleta, ens submergim pels seus laberíntics i estrets passadissos fins que en trobem un ple de gent fent fotos i davant d’ells, la tomba d’Eva Perón.
Seguim el nostre recorregut per Recoleta, passant pel Museu Nacional de Belles Arts, el qual a més de ser gratuït conté una col•lecció molt completa d’art sud-americà i mostres d’art europeu (Monet, Lautrec, Gaughin, Degas, Miró, El Greco, Picasso i molts més). Per últim, arribem a la Plaça de les Nacions Unides on s’imposa la immensa escultura metàl•lica Floraris Genériça, una flor de metall amb sis pètals que miren al cel. Mitjançant un sistema elèctric, la flor es tanca quan el sol es pon i es torna a obrir quan es fa de dia.

Buenos Aires _ Puerto Madero

Mentre peregrinàvem per Buenos Aires descobrint la ciutat, hem aterrat en un barri modern, Puerto Madero. Construït sobre un antic port, les seves dàrsenes han estat rehabilitades, els seus molls reacondicionats i l’entorn portuari ha estat transformat en mobiliari urbà.
Avui en dia, Puerto Madero és un barri cosmopolita i comercial, constituït principalment per grans i densos edificis que li donen a la costa de Buenos Aires una imatge de gran ciutat nord-americana.
A més a més, l’àrea urbana confina amb el ‘Parque Natural y Reserva Ecológica Costanera Sur’, una petita península de 250ha, ideal per anar a passejar, córrer o donar un volt en bici.

Un cap de setmana de construcció

Aquest cap de setmana hem participat en una acció organitzada per la ONG Un Techo Para Mi País Bolivia consitent en construïr cases de fusta per a famílies en situació de precarietat en assentaments informals de El Alto.
Junt amb tots els voluntaris i voluntàries vem marxar el divendres al vespre en bus fins a l’escola que havia de ser el nostre camp base. Al dia següent, després d’una nit glaçant vem anar en equips de construció de 5-6 persones a reunir-nos amb les families i poder així començar la feina.
En el programa: construcció de la base de pilons enterrats sota terra, instal•lació del terra i els murs de la casa, el sistema de bigues i el sostre en zinc. La casa està pre-fabricada i només cal ajuntar-ne les parts, tot i així ens hem trobat amb un cert nombre de complicacions: anivellació dels pilons, fusta massa seca i que s’esquerda al clavar-la, bigues torçades...
Malgrat però les complicacions l’ambient entre els voluntaris i les famílies era genial! Tot està organitzat de manera que els equips es sentin recolçats i a conscienciar sobre la importància de la feina que es fà. El millor moment, quan s’entrega la casa a la família, emocions a flor de pell!
Des de S-A-M ens ha encantat la experiència i estem segurs que hi tornarem!

La Paz

Increíble però cert, es possible construïr una capital admisnitrariva a més de 3500 m d’altitud! Bé, això no és res de nou per a ningú però tot i així resulta força curiós descobrir aquesta ciutat envoltada de muntanyes nevades eternes i pics de més de 6000m.
La ciutat de La Paz està dividida entre la part més antiga i rica situada al cor de la vall i la part més recent i humil, situada pels vessants de la vall anomenada El Alto.
El centre de la ciutat és un bosc de grans edificis i gratacels sobretot al voltant de la zona de les avingudes que conformen El Prado. Per aquesta zona, trobes tot el que puguis necessitar i la vida batega al mateix ritme que a les ciutats d’occident. L’urbanisme no sempre està afinat entre aquests relleus de ciment, fàcilment trovem torres de 30 pisos a menys de 10 metres de distància per exemple.
De totes maneres, a la Paz ens sentim molt millor que a Lima, i el clima ajuda!

El llac Titicaca i les seves illes flotants

Els paisatges de la tundra andina que veiem al passar amb el bus ja ens semblen impressionants, però quan divisem el Llac Titicaca al sortir d’una corba rodejat per la ciutat de Puno, els paisatges prenen una nova dimensió; diríem veure la mar a 4000m d’altitud!
Sobre aquest gran llac, hem visitat la comunitat dels Uros, els quals viuen sobre unes illes flotants artificials que han construït ells mateixos! Les illes són formades a partir d’una base flotant barreja d’arrels de tótora i d’altres plantes amb fang en forma de blocs de 3m d’alçada amb un tronc a l’epicentre i lligades entre elles amb cordes. Aquesta base cal canviar-la cada 25 anys, el que suposa construir l’illa de nou. Sobre aquesta base es superposen capes de tiges de tótora servint de sòl de l’illa. Aquestes són amarrades al fons del llac per evitar que vagin a la deriva. Increïble però us assegurem que no s’enfonsen!

Aguas Calientes

Aguas Calientes és un poblet que serveix com a parada prèvia per als turistes que visiten el complex de Machu Picchu. Accessible únicament a peu o en tren, se’ns presenta com un paradís amb banys termals inclosos... Però en realitat a nosaltres ens ha decebut moltíssim.
Primerament, el poblet sembla més un parc d’atraccions que un poble peruà. Tot està dirigit al consum: restaurants amb aparença occidental, massatges a cada racó, hotels... Seguidament, els banys termals, l’argument més emprat per vendre’t el poble. Les seves taquilles estan ben allunyades de l’accés real als banys i no es per que si. Una vegada arribats als banys no va haver cap de nosaltres que s’ho penses no dos, sinó deu vegades abans de llançar-se en aquestes piscines de tamany infantil i a petar de gent que et fa dubtar si arribaràs a relaxar-te entre tanta humanitat.
Per acabar amb aquest relat sobre Aguas Calientes, comentar la gran quantitat d’escombraries que els turistes acumulem i que son emmagatzemades a l’entrada del poble,tot donant-nos la benvinguda amb els seu gran ferum i presencia quan accedim al lloc.
Imaginem que a aquestes alçades ja us fareu una idea de com estem de contents d’haver format part de tot plegat...

Centre de Lima

El cap de setmana passat varem aprofitar dels pocs raigs de sol que es veuen per Lima per anar a visitar el centre de la ciutat. El Dissabte el vam dedicar a les dues places principals de Lima: la ‘Plaza de Armas’ i la ‘Plaza San Martín’. El Diumenge vam passar el matí passejant pels parcs que s’estenen al llarg de l’Avinguda Arequipa entre el barri de San Isidre i centre Lima. La Yana va tenir l’oportunitat de confrontar-se amb la natura maquillada dels parcs...
El centre de la ciutat és en conjunt poc coherent pel que fa a la forma urbana. Es barregen entre si una gran varietat d’estils, des l’enorme bloc de ciment que conforma l’hotel Sheraton, passant pels edificis d’estil clàssic com el Museu d’Art Italià, sense oblidar els edificis d’estructura metàl·lica típicament germànics.
Us aconsellem un passeig pels pacs públics, d’allò més agradable i els caps de setmana estan plens de vida i activitats tenint lloc a la vegada. Val remarcar que al llarg del passeig verd trobem museus com el MALI (Museu d’Art de Lima).
Pel nostre cantó, ens ha encantat la ‘Plaza San Martín’ amb tots els edificis que la rodegen de blanc immaculat i una il·luminació nocturna d’allò més encertada. A més, hem descobert que forma part del patrimoni mundial de la UNESCO, res pel que estranyar-se vaja...

La Casa dels voluntaris i voluntàries a San Juan de Miraflores

Ja portem un mes i mig a Lima col·laborant amb la ong MATISEE a San Juan de Miraflores, un dels 43 districtes de la capital. Ens allotgem en una caseta situada en un turó que lidera tot el districte, just a sota d’una gran torre d’aigua. Les vistes son d’allò més interessants!
El barri no es que sigui precisament un dels barris més chic de Lima, sinó que te més aviat un to popular i la zona on estem nosaltres es d’allò més tranquila. Algunes botigues de queviures i locutoris composen básicament el comerç de la zona. Una mica més lluny trobem la zona anomenada ‘Ciudad’, cor de San Juan on trobem molta més activitat: un gran mercat, tot tipus de comerços i botigues, amb moltes paradetes de menjar, venda de fruita i de ‘tot una mica’ pels seus carrers.
La caseta on estem sembla a primera vista una mica precària, pero tenim totes les comoditats. Com no hi ha aigua corrent a la casa, hem d’omplir el tanc anant a conectar una manguera a una font una mica més amunt que es comparteix entre una desena de veïns.
Bona noticia, tenim tele per seguir el Mundial!

L’Urbanisme a Cajamarca

Cajamarca és una ciutat de 160 000 habitants situada a 2700m d’alçada al bell mig d’una vall rodejada de muntanyes que culminen els 3000m. La ciutat està composta per edificis més aviat baixos (2-3 pisos màxim) amb la finalitat de respectar, tal i com ens ha dit un guia molt interessant que hem tingut avui, el patrimoni cultural resultant de l’arquitectura colonial.

Està clar que amb una població que durant els últims 20 anys ha crescut de 50 000 a 160 000 habitants, la ciutat s’ha eixamplat de manera impressionant. Però ho ha fet amb un cert nombre de problemes a nivell d’infraestructura, tenint com a resultat: un sistema de clavegueram quasi inexistent, vies de circulació a nivell perifèric inexistents o sense pavimentar, una gran concentració de taxis, mototaxis de tres rodes i col·lectius (transport públic).

Anotacions sobre la construcció:

- Arquitectura tipus colonial. Les cases de forma romana, quadrades i amb un atri al mig, tot permetent refrescar les habitacions en les estacions caloroses sense perdre la llum del sol.

- Els habitatges estan sovint mal aïllats, la ventilació es produeix sovint a través de ventilacions volgudes (finestres i portes) o sense elles (construccions sovint precàries deixant obertures en el sostre i els murs).

- Sobre les teulades floreixen tancs d’aigua. Però sense sistema de producció d’aigua calenta algun, son tancs que tracten l’aigua, retenen la pols i eviten la producció de bactèries.