29 de maig 2010

Ser voluntari o voluntària a la Casa de Willy

La filosofia de la Casa de Willy es primordialment la d’oferir suport social a joves en situació de risc social dins un ambient familiar i donant sempre la llibertat que els permeti desenvolupar la seva responsabilitat com a persones.
Son benvinguts voluntaris provinents de tots els països. Se’ls necessita! Hi ha moltes tasques a dur a terme, com ara:
- Participació en les tasques quotidianes de la Casa.
- Millora de les condicions d’infraestructura de la Casa.
- Donar un cop de ma als joves amb les seves tasques escolars (de tots els nivells fins a Batxillerat).
- Creació d’activitats educatives, culturals, artístiques i lúdiques per als joves.
- Acompanyar els joves en el seu desenvolupament personal.
La Casa, te com a finalitat l’autoabastiment, es per això que es comencen a desenvolupar activitats econòmiques. Actualment, la Casa necessita voluntaris que col•laborin en aquests projectes l’autofinançament:
- Participació en les tasques agrícoles (treball en els camps i desenvolupament de noves formes de cultiu).
- Formació dels joves en el camp de la fusteria, la soldadura i el forn de pa.
Si alguna d’aquestes activitats us interessa, teniu un gran sentit de la responsabilitat, desitgeu viure una gran i enriquidora experiència, en Willy i tots els nois i noies de la Casa us rebran amb els braços oberts.
Per a més informació:
Correu electrònic: phesvoluntariado@hotmail.com

18 de maig 2010

Anticucho

Moltes vegades quan viatges, et topes amb plats típics del país que a primera vista no semblen de bon grat. Cucs, escarabats, carn de cavall, serp, la llista es immensa i tots ells son autentiques delicatesen en alguns indrets del geoide. El dilema del viatger sovint es troba entre seguir els seus ulls estomacals i refusar de provar-los el mes amablement possible, o fer cas al seu esperit aventurer i fent el cor fort i la cara de fàstic, posar’s-ho a la boca a veure que passa. El resultat pot ser, o be escopir-ho i beure’s un litre d’aigua quasi sense respirar, empassar-s’ho i acabar amb unes cagarrines de ca l’ample, o be trobar-ho deliciós i donar-li la raó a tota una civilització que ho considera menjar de deus. En el nostre cas, aquesta es la opinió que ens ha quedat desprès de provar l’Anticucho, unes brotxetes de cor de vaca que no volíem provar per res del món, l’insistència dels peruans que hem conegut va fer que provéssim i ara com fan els bons limenys, sopem cada divendres…

14 de maig 2010

Uns mesos a Lima amb MATISEE

El dijous de la darrera setmana després d’acomiadar-nos dels nens i nenes i la gent d’Ayacucho, vam agafar un bus destinació Lima on estarem uns mesos col·laborant amb la ONG peruana MATISEE. Dins les diferents línies de treball que l’equip té, nosaltres i d’altres voluntaris i voluntàries ens dedicarem sobretot a fer diagnòstics socioeconòmics sobre la situació de comunitats agrícoles rurals del Perú, per més endavant poder establir-hi projectes de desenvolupament comunitari, així com fer-les accessibles a ajudes o subvencions com ara el PCC. Aquest divendres tenim la primera missió de treball de camp a una comunitat de Chincha, ja us explicarem que tal!

08 de maig 2010

Quinua i l’obelisc commemoratiu de la batalla d’Ayacucho

El passat dimarts, aprofitant que ens queden pocs dies per aquí varem fer una escapadeta al poble de Quinua, a 37km d’Ayacucho, on es troba l’obelisc en memòria als caiguts per la independència del Perú i sobretot durant la batalla d’Ayacucho el 9 de desembre de 1824. El poblet té molt encant i poden trobar-se nombrosos tallers de ceràmica prestigiosos en tota la serra andina per la qualitat dels seus productes. L’obelisc, de 44m d’alçada, va ser construït en commemoració de la firma de la Capitulació d’Ayacucho la qual va donar punt i final al domini espanyol sobre el Perú.

07 de maig 2010

De ral·li per Invasión.

Com aquesta setmana H, un jove de la Casa, tenia els exàmens per al carnet de conduir, M va agafar el cotxe de la Casa junt amb H, A i Hc per a fer unes pràctiques de conduir.
Havent arribat a les planes de Invasión, urbanització situada entre la Casa i Ayacucho, la lliçó comença. Posa primera, dóna-li al gas, segona, frena frena!
Al cap d’una estona de conduir, els vilatans ens fan senyes amb les mans, roda punxada...
H i A se’n tornen a la Casa per agafar les eines i la roda de recanvi mentre M i Hc es queden esperant davant el cotxe, aguantant el fred de la vesprada i els riures i mofes dels vilatans.
Al cap d’una bona hora, H i A tornen amb les eines, acompanyats per G i d’altres nois de la Casa, però sense roda de recanvi, sembla ser que n’ha havia però ara ja no.
Demanem als veïns i conductors de combis que ens deixin una roda, tots diuen que no. Amb tot, arriba en Willy amb la seva moto per endur-se a reparar la roda. Després d’una altra hora d’espera i fred, torna en Willy amb la roda, els nois la col·loquen i sorpresa, la roda en teoria reparada perd aire. S’ha de tornar ràpid a la Casa, M puja al volant mentre A li crida ‘posa tercera, fot-l’hiii fot-l’hiii!’ i O ja en pijama contesta atemorit ‘a poc a poooc, a poc a poooc!’

06 de maig 2010

Un dia a la Casa de Willy.

Per la majoria dels nois i noies de la Casa la jornada comença a les 6h, per no perdre el combi que els porta a l’escola. Pels altres, els voluntaris i en Willy, la jornada comença més aviat a les 8h.
Abans que res, un esmorzar compost per una beguda barreja d’avena, llet, aigua i cacau junt amb pa casolà, mantega i melmelada. Després, el matí està dedicat als treballs de la Casa; pintura, cosir, fusteria, cultiu dels camps, soldar, etcètera. Els nois i noies que es queden a la Casa participen en les activitats, almenys quan arribem a motivar-los o en Willy està per pressionar-los!
A les 14h, els nois i noies tornen de l’escola amb el dinar que els proporciona la Sociedad Benéfica de Ayacucho i dinem`plegats. Ben dinat, cadascú ha de dur a terme la tasca que li ha estat assignada per la setmana; rentar els plats, netejar la cuina o els banys, preparar el menjar per als gossos, etcètera.
A les 17h , els nois i noies fan els deures de l’escola a la biblioteca de la Casa, ajudats pels voluntaris i la mestra de la Casa.
Els joves preparen el sopar i sopem tots junts, intentant que el menjar es distribueixi equitativament ja que alguns nois són com ogres! Ens anem a dormir força d’hora tot i que ben cansats.
Els caps de setmana són una mica diferents i amb més temps lliure. S’aprofita per fer esport (futbol, voleibol) i per organitzar jocs. Les tardes sovint es passen davant una pel·lícula.

05 de maig 2010

La Casa de Willy

La Casa de Willy compta amb un gran terreny on s’acullen humilment una vintena de joves, entre 19 i 25 anys, ja sigui orfes o que els seves famílies no poden fer-se càrrec d’ells.
Una desena d’habitacions, una biblioteca, una sala de reflexió, cuina, forn de pedra per coure pa, un gran pati rectangular, una sala per moldre la farina, un taller de fusteria i per soldar, un tancat per conills, un altre per cuis, un per ànecs i un altre per a perdius. Tots ells composen el conjunt de la casa, distribuïts en forma esglaonada aprofitant la inclinació del terreny.
En els camps, a més d’alguna herba i cebes, es cultiva l’alfals per a alimentar els animals, més una gran part deixada per al pastoreig de les dues vaques e la casa, la Mafalda i la Libertad.
El conjunt, està situat a 5km de la ciutat d’Ayacucho al costat de la ruta que va a Cuzco. Des la casa les vistes són increïbles! I l’ambient és força reposat.