Puerto Natales - Circuit ‘W’ a Torres del Paine

Després de quatre dies d’haver caminat més de 60km amb la motxilla a l’esquena, estem esgotats però plens d’alegria i autoreconeixement. I es que el trek que hem fet al Parc Natural de Torres del Paine ha suposat tot un repte per nosaltres!
Els paisatges són impressionants; des de llacs color turquesa, pics nevats, rius caudalosos que descarreguen l’aigua contra les roques amb fúria, passant per l’impressionant Glaciar Grey i acabant per les mateixes Torres del Paine, magnifiques.
Val a dir que tot i que el circuit ‘W’ està senyalat com de dificultat mitja, les canviants i a vegades extremes condicions atmosfèriques el fan un tan complicat. El millor consell; anar-hi preparat. Si us animeu a fer-lo us aconsellem que us informeu bé del temps previst i que tot i així esteu preparats per tot; nosaltres hem vist sol, neu, pluja i vents de quasi 100km/h en un mateix dia!! Aquí un bloc que explica el recorregut la mar de bé;
http://elpixelviajero.com/2010/03/acampada-extrema-en-torres-del-paine/
Un salut a en Ray que ens el vam trobar per casualitat durant el trek!

Puerto Madryn – Península Valdés

Després Buenos Aires, reprenem la ruta vers el sud direcció Patagònia i la natura en tota la seva esplendor! La primera etapa ha estat Puerto Madryn, a uns 1500km al sud de BA sobre la costa de l’Atlàntic. Ens hem afanyat per arribar-hi ja que aquest mes finalitza l’època de balenes abans que emigrin al sud a la recerca de menjar.
Els golfs que envolten la Península Valdés són l’entorn reproductiu d’aquests mamífers gegants així com dels primers cops d’aleta de les seves cries. A més de balenes, la Península està plena de lleons i elefants marins prenent el sol a la platja, armadillos que sense cap mena de por se t’acosten per xafardejar i pingüins de Magallanes... Per nosaltres aquest indret ha estat un veritable descobriment!
Un petit consell als viatgers: Si podeu, mireu de llogar un cotxe per un parell de dies entre uns quans, us permetrà ser més lliures i estalviar uns quans diners en comparació amb els transports i tours turístics.

Belgrano i el seu barri xinés

Després de deixar el pis que vam alquilar amb els nostres kiwis R i S, ens hem decidit per fer una primera experiència de prova amb el couchsurfing. El nostre amfitrió va ser en Gabi al seu pis de Belgrano i la veritat es que ens ha anat genial. El barri de Belgrano es molt acollidor i té un petita part on resideixen i tenen els seus negocis molta gent d’origen asiàtic, per això li diuen el barri xinès.
Buenos Aires és una ciutat una mica cara, sobretot els hostals i albergs de joventut, així que si teniu pensat quedar-vos per més d’una setmana us surt molt a compte llogar un pis ja sigui per dues o més persones.
Un salut a tota la gent que hem conegut durant aquestes setmanes que hem passat a BA i en especial a en Gabi, en ho hem passat genial amb tots vosaltres!

Tupiza i els seus canyons

Abans de travessar la frontera entre Bolívia i l’Argentina i canviar de món, hem fet una parada en un poblet tot al sud de Bolívia de nom Tupiza. El lloc és agradable i força tranquil, però és sobretot pel que hi ha a les rodalies que val la pena visitar-lo.
El paisatge per entendre’ns és de l’estil far west, amb formacions rocalloses de color rogenc que ressalten sota un cel blau intens i una vegetació verd-grongenc, replet de canyons i tot tipus de cactus.
Les agencies de tours no s’equivoquen al proposar passeigs a cavall amb barret de cowboy inclòs per sentir-se tot un Lucky Luke. Nosaltres, guiats per un bon consell, varem preferir descobrir els voltants a peu. Al Canyó de l’Inca et pots endinsar pel seu passadís de 3 metres d’ample amb dos murs de pedra d’uns 30 metres d’alt a cada costat. La caminada pel Canyó resulta un tan acrobàtica ja que cal escalar les roques gegants que bloquegen el pas o bé mirar de passar pels forats que hi ha entre elles per poder així avançar, tot un entreteniment! Al menys ens ha semblat molt més divertit que pagar una petita fortuna per passar el dia sobre un cavall d’aires deprimits que no fa gaire la fila de voler avançar.
Un saludet a la família Hue, un plaer haver-vos conegut!

Tour pel Salar d’Uyuni i la Reserva Nacional de Fauna Andina Eduardo Avaroa.

Poca cosa que afegir al que ja diuen les fotografies per elles mateixes. El que hem vist aquests tres dies ha estat genial, la bellesa i excepcionalitat de la natura en estat pur. Llacs de color roig, verd, blanc… replets de flamencs en època d’apariament. Volcans per tot arreu, emanacions de gas que surten a la superfície des del sòl. Aigües termals. Roques gegants de formes curioses, sorgides de l’activitat geo-volcànica.
El Salar d’Uyuni és sens dubte únic, una superfície de blancor extrema que s’estén en 12 .000 km quadrats enlluernant a tot aquell qui el travessa.
Al llarg d’aquests tres dies hem visitat:
Dia 1-

Cementiri de trens de la vil•la d’Uyuni
Salar d’Uyuni
Museu de sal
Isla del Pescado
Hem passat la nit en un hotel de sal
Dia 2-

Volcà Oliague
Necropolis
Laguna Cañapa
Laguna Hedionda
Árbol de piedra
Laguna colorada
Dia 3-

Geisers volcànics
Aigües termals
Desert de Salvador Dalí
Laguna blanca i Laguna verde
Valle de las rocas
Altament recomanable, no us ho perdeu si aneu per Bolívia!
Un saludet a Fabrice, Carine i les nostres nord-americanes preferides; Laura i Cristina.

El Museu Tèxtil Etnogràfic a Sucre

Entre el gran nombre de museus amb els que compta Sucre, hem visitat el Museu Tèxtil Etnogràfic, de remarcable qualitat. A través la creació tèxtil, el circuit del museu permet conèixer les diferents cultures de la regió de Sucre; els seus costums, danses i músiques tradicionals, les activitats econòmiques que duen a terme, etcètera.
La Fundació ASUR, creadora del museu, té com a propòsit revifar la producció artesanal d’alta qualitat en aquestes cultures en vies de desaparèixer. L’objectiu, “crear llocs de treball i fonts d’ingrés en el sector rural, […] revitalitzar la creativitat cultural de les comunitats, […] participar en l’enriquiment cultural del comprador i […] contribuir al desenvolupament turístic de Sucre” (font: http://www.bolivianet.com/asur/).
Tanmateix, el museu resulta molt enriquidor i sobretot molt agradable a visitar. Us el recomanem!

El cost de la vida al Perú

Nous y avano1 € = 3,63 /s. (‘nuevos soles’), el 18/07/2010
A continuació una llista amb preus pràctics:

1 àpat en un restaurant senzillet (entrant + plat + beguda)	5 a 10/s.	a partir de 2 €
1 suc de taronja	1/s.	al voltant de 0,3 €
8 panets	1/s.	al voltant de 0,3 €
1 nit d’hostal per 2 (esmorzar no inclòs)	25 à 70/s.	al voltant de 7 a 20 €
1 kg de carn	15/s.	4 €
1 ampolla de 3l d’aigua	2,5 a 3/s.	al voltant de 0,7 a 0,8 €
1 pot de nutella	16/s.	al voltant de 4,4 €

Els preus dels trajectes en taxi no tenen res a veure amb els preus a Europa. Normalment ens costa menys de 20/s. per trajecte.
Els preus dels trajectes en autocar depènen del trajecte i el període. Varien de 40 a 120/s. per trajecte interurbà.
Obrir una compta bancària al Perú es molt fácil i ràpid de fer i permet per aquells que passen una llarga estada estalviar-se algunes comissions bancàries.

La 'pampa de los perros' a Huaral

L'altre dia, M va anar amb la ong MATISEE a visitar la 'pampa de los perros' a Huaral. L'indret, situat a les afores de la ciutat, consisteix en una gran esplanada de terra que els vilatans de la ciutat de Huaral utilitzen com abocador. Les imatges parlen per elles mateixes, vistes d'escombraries que arriben fins la llunyania sense cap mena d'organització ni tractament dels residus. S’anomena així, degut a la gran quantitat de gossos que podem veure vivint entre les deixalles. El que més ens va impactar va ser trobar-nos amb gent remenant entre les deixalles per amuntegar piles de cartró, vidre, llauna, etcètera amb la finalitat de vendre-les als ferrovellers. Sense guants, ni màscares, ni res, aquesta gent viu al costat del l’abocador en unes cases que s’han construint amb el que s’han a anat trobant.
Es fent voluntariat que podem veure situacions i realitats que els turistes convencionals no veuran. En aquest cas, la gent que viu al costat de l’abocador a Huaral es també el reflex de la diversitat de realitats que existeixen al Perú.

Ayacucho

Com la setmana passada varem anar a Ayacucho per visitar als nens i nenes de ‘La Casa de Willy’i donat que encara no n’havíem parlat al bloc, aprofitem per fer un post sobre aquesta meravellosa ciutat.Ayacucho es una ciutat alegre, molt viva i plena de dinamisme. A mig camí entre ‘la sierra’ y ‘la selva’ peruanes podem veure reflexades aquestes dues parts del Perú en la ciutat i els seus habitants. La ciutat ens ha sorprès gratament, hem viscut moltes coses en els seus carrers i les seves gents ens han fet sentir una mica com a casa. Un consell, si podeu aneu-hi durant la setmana santa!

Laguna 69

De Huaraz, hem pujat fins a Caraz un poblet més calmat i bonic. Un cop allà, teníem ganes de fer un altre trekking per arribar fins a Laguna 69 a 4400m d’alçada.
Després d’un primer intent fallit per raons horàries, finalment vam marxar dimarts en bus fins al llac Llanganuco a 3900m. Un cop allà em començat la marxa, per a nosaltres més fàcil que la primera a Laguna Churup. Una primera part en una vall, seguint el curs d’una riera; una segona de pujada, una mica més dura; una tercera, travessar la plana del que abans era un gran llac; i una quarta, la més dura, de pujada fins l’objectiu, Laguna 69!
El paisatge valia la pena, els pics més alts del Perú, glaceres impressionants i llacs d’un blau idíl·lic. Des de S-A-M aconsellem aquesta caminada!
Consell als viatgers: a Yungay (poble de sortida dels bus que duu fins al llac Llanganuco), alguns taxistes us proposaran el seu servei intentant convèncer de que els bus ja han passat. Verifiqueu abans creure’ls i pujar-vos al taxi, nosaltres ens vam trobar amb que encara quedaven tres busos per passar. Malgrat en general aquest tipus de comportament al Perú és forca estrany, pel que sembla aquí es habitual (em fet la prova dos dies seguits).

L’equipatge…

Si si, demà marxem! Avui al matí ha arribat G de França i M s’ha passat el dia fent la bossa. Que hem posat dins la motxilla que ens acompanyarà prop d’un any i mig ? Aquí us detallem la motxilla de M, la de G té unes petites variacions (no hi ha assecador ni biquini per exemple) però en l’essencial és el mateix. De dreta a esquerra i de dalt avall de la fotografia.

Dues tovalloletes petites.
Tovallola gran que s’eixuga ràpid.
Roba interior.
Farmaciola.
Sac de dormir.
Dos pantalons (uns són desmuntables).
Unes malles.
Uns pantalons lleugers.
Dues samarretes màniga llarga.
Dues samarretes màniga curta.
Tres samarretes tirants (no per a G).
Joc d’escacs magnètic.
Cinturó.
Guants i buff polar.
Biquini.
Assecador de viatge.
Rebeca i Jersei amb caputxa.
Coixí inflable de viatge.
Bossa de roba i bossa interior.
Tovalloletes humides.
Mòbil vell amb carregador.
Ulleres de sol.
Leds frontal.
Adaptador per Sud-amèrica.
Navalla suïssa.
Cadenat numèric.
‘Pareo’/ Fulard.
Bossa de reixeta per la roba molla.
Anorac (desmuntable amb caputxa i forro polar a dintre).
Càmera fotos.
Llibre, guia i llibreta.
Xancletes per fer senderisme.
Sabatilles còmodes.
Botes muntanya lleugeres.
Una cobertura de plàstic per la motxilla gran.

A més a més, G duu una brúixola, una petita màquina d’afaitar elèctrica, una clau USB, un xiulet (per si tenim una urgència al mig de la muntanya). I per fer petites reparacions, un tros de corda i cinta adhesiva ampla.
Dormirem aquesta nit...?
Que trist dir adéu a amics i família, us trobarem un munt a faltar!
I demà Lima!

Que poso a la farmaciola?

Perquè cap pupa, blau ni aix, uix se’ns resisteixi... Aquí una llista del que hem posat a la farmaciola que ens endurem en el nostre viatge per Sud-amèrica.

Pastilles per purificar l’aigua.
Antipalúdic per si mostrem símptomes gripals (per evitar que sigui paludisme).*
Protector solar de 30 cap amunt.
Esprai Antimosquits (recomanem Goibi o Relec-forte).
After-bite.**
Paracetamol i Ibuprofè.***
Antihistamínics (per l’al•lèrgica de M).
Crema amb cortisona (per l’al•lèrgica de M).
Col•liri pels ulls (per l’al•lèrgica de la vida de M).
Pomada Trombocid.
Pomada Radio salil.
Antidiarreics.

Laxants (recomanem Micralax).
Pegats Compeed.
Tovalloletes desinfectants i antisèptiques.
Gases, esparadrap, tiretes, venes i cotó fluix.
Tisoretes, pinces i agulles estèrils.
Termòmetre.
Dos parells de guants de plàstic.
Collaret contra les puces (per posar al turmell si ens topem amb matalassos sospitosos)****
Sobres de sèrum infantil*****
Biodramina.

Notes:
*Com us dèiem a l’entrada Documentació útil a l’hora de fer un viatge, aquest és el tractament que a nosaltres ens han receptat en la consulta del centre de vacunació internacional. Aquest tractament no té per que ser el mateix per tothom i per tan, abans de marxar, cal acudir a aquest centre per saber quina és la millor prevenció segons el teu viatge.
**Tot i que en un principi voldríem fer cas al que ens diu aquest bloc, la veritat es que no volem carregar amb una ampolla d’un litre d’amoníac per tot Sud-amèrica.
***Paracetamol per la febre i el dolor, l'ibuprofè és pel dolor i a més és antiinflamatori.
****Esperem no haver de fer-lo servir, però després d’haver llegit això trobem que val la pena agafar-los... Ho sé, a nosaltres també ens pica tot cada vegada que ho llegim.
*****Són uns sobres que es barregen amb aigua, normalment per als nens petits però que en cas de diarrees van molt bé perquè porten moltes sals minerals i et rehidraten.

Moltes gràcies Alba per l’assessorament com a professional d’infermeria que ens has donat!!


Com ho veieu? Trobeu que ens deixem alguna cosa?

Com trucar a cobrament revertit des de qualsevol lloc del món.

En aquest enllaç trobareu tots els codis d’accés de cada país per poder trucar a casa a cobrament revertit. Mooolt útil!

Com de gran és la teva petjada?

L’altre dia, a S-A-M vam topar amb una guia de viatges titulada Cuzco i el sender Inca (Cusco & the Inca trail) que contenia un paràgraf la mar d’interessant titulat com el present post: How big is your footprint? Es parla sobre la importància de viatjar tot respectant el medi en el que et trobes, i com a través d’una sèrie de recomanacions pots procurar que la petjada que deixes al passar sigui el menys intrusiva possible, sosteniblement parlant. Com que ens va agradar molt, a continuació us en fem quatre línies sobre el que deia.
- En la mesura del possible procurar triar destinacions, operadors turístics o hotels amb un compromís ètic i mediambiental provat. No dubteu a demanar-ho!
- Intentar deixar-se els diners en béns i productors locals abans que importats i fer servir el sentit comú a l’hora de regatejar, uns pocs dòlars estalviats poden suposar una setmanada sencera per algú altre.
- Fer servir l’aigua i electricitat amb sentit comú, els viatgers sovint reben subministrament preferent sobre les comunitats locals.
- Aprendre sobre l’etiqueta i cultura local, considerar les normes locals, comportar-se i vestir de forma apropiada segons la situació i l’indret on et trobes.
- Protegir la fauna salvatge i els recursos naturals locals. No comprar souvenirs o béns derivats del mediambient i la fauna a no ser que estiguin explícitament indicats d'haver-se produït de forma sostenible i que no estan protegits per la legislació CITES (Convention on International Trade in Endangered Species).
- Demanar sempre el permís de la gent abans de fer-les-hi fotos o vídeos.
- Considerar quedar-se en allotjaments locals abans que en hotels de provinença estrangera. D’aquesta manera els beneficis econòmics aniran a parar a la localitat i serà també una bona oportunitat per aprendre sobre la cultura local.
- Als voltants de Cuzco, pot trencar-se’t el cor si no li dones diners als nens del carrer a canvi de postals, caramels o que et llustrin les sabates. Tot i així, es altament recomanat no fer-ho; en alguns casos, els diners podrien anar a parar per exemple en cola per esnifar o a la butxaca d’un pare alcohòlic.
- Es preferible dóna’ls-hi alguna cosa nutritiva de menjar o fins i tot una bufanda o un parell de guants si fa fred.
- No cal dir que una donació a una organització benèfica local mai està de més.

Se us acut alguna recomanació més en aquest sentit?

Font: Ben Box, Roger Perkins & Kate Hannay (2001). Cuzco & the Inca trail. England: Footprint Handbooks.

Diccionari Llatinoamericà AsiHablamos.com

Sabies que la paraula bicho a Uruguai es fa servir per avisar que algú revisarà el que estàs fent? I que a el Salvador s’empra per referir-se a un nen o nena? Saps que pot voler dir aquesta paraula a Colòmbia o Argentina?
I que a Argentina la paraula fachero es refereix a una persona que vesteix bé? Però depenent el to també es pot referir a que algú vesteix malament o que és lleig de mala mena!
Tot i parlar castellà, als països llatinoamericans hi ha algunes diferencies respecte el castellà parlat a Espanya, sobretot en el llenguatge informal, que val la pena conèixer. Per si et quedes amb dubtes sobre el que el taxista deia durant l’embús, o al que la noia maca es referia en el menjador de l’alberg. A AsiHablamos.com, un diccionari de llatinoamericà informal et treuen de dubtes.

Documentació útil a l’hora de fer un viatge.

Sens dubte, una de les coses més avorrides a l’hora de planificar un viatge es posar al dia tota la documentació que necessitem abans marxar del país. Tot i que aquest pretén ser un blog amè, interessant i entretingut a S-A-M em decidit d’avorrir-vos una i mica compartir amb vosaltres la llista de documents imprescindibles abans d’emprendre un viatge.

Carnet de vacunes internacional al dia. A poder ser, un o dos mesos abans del dia D, demaneu hora amb un centre de vacunació internacional on us demanaran pel vostre viatge; destinació, durada, motiu de visita, etcètera i us informaran de les vacunes que necessiteu, si cal que seguiu algun tipus de tractament com ara l’antipalúdic, hàbits de salut i higiene que convé adoptar i què cal que preneu en la vostra farmaciola abans marxar.

Assegurança de viatges. Molt important abans marxar, n’hi ha de molts tipus i tot i que a S-A-M preferim no recomanar-ne cap, procureu que us cobreixi tot allò que creieu podríeu necessitar en cas de malaltia, robament, repatriació, etcètera. Si marxeu d’aquí poc i teniu dubtes a l’hora de com triar una assegurança aquest article us en resoldrà uns quants.

Targeta sanitària europea. Cal tenir en compte que no substitueix una assegurança de viatges però si que et permet accedir a aquelles prestacions sanitàries a les que tenim dret a l’Estat espanyol durant estances temporals als països integrants de la Unió Europea, l’Espai Econòmic Europeu i Suïssa. Els Centres d’Atenció i Informació de la Seguretat Social l’emeten al mateix moment de sol·licitar-la.

Permís internacional de conducció. Útil si voleu conduir per un país o zona no europea més de 30 dies. Aquest permís l’expedeixen des de tràfic i té una durada d’un any. Cal però tenir en compte que aquest permís no es vàlid en tot els països.

Carnet internacional d’alberguista. Renovable cada any a través les Associacions d’Albergs de Joventut HI, el carnet permet gaudir de descomptes a excursions, visites turístiques, viatges i albergs que formen part de la xarxa Hostelling International (HI). Alguns albergs són exclusius per als portadors d’aquest carnet i tots estan obligats a complir amb els estàndards de qualitat (neteja, seguretat, etc.) que HI estableix per formar part de la xarxa.

Recomanacions.
- Feu fotocòpies de la vostra documentació i doneu-la a l’ambaixada del país on estigueu, sobretot si penseu quedar-vos-hi una temporadeta. També va bé escanejar-la i deixar-la a la bústia de correu electrònic.
- No ensenyeu a ningú la vostra documentació especialment el passaport, si un policia us la demana i no us en acabeu de fiar demaneu-li amablement que s’identifiqui abans, segurament no tingui cap problema en fer-ho abans que vosaltres i si no ho vol fer no us en fieu ni un pèl!
- Abans de marxar registreu-se al registre de viatgers del Ministeri d’Assumptes Exteriors i Cooperació d’aquesta manera en cas d’emergència podeu ésser contactats el més ràpid possible.
- Si sou estudiants no us oblideu pas el carnet d’estudiant a casa! Moltes albergs, museus, i llocs turístics us ofereixen descomptes.
- Deixeu anotat en algun lloc que no es pugui perdre (bústia de correu electrònic p.ex.) els números de telèfon per cancel·lar les vostres targetes de crèdit i demés, esperem no necessitar-ho però pot arribar a ser molt útil.

Se us acut alguna altra documentació útil? I recomanació?

"Un viatge no necessita motius. No tarda en demostrar que s’ho val per ell mateix. Creus que vas a fer un viatge però de seguida és el viatge el que et fa o et desfà."

Nicolas Bouvier

El ‘turista modern’.

Farà un parell de mesos, varem llegir una entrevista feta per la revista divulgativa Sciences et Avenir a Jean-Didier Urbain, un antropòleg especialitzat en viatges que dóna classes a l’Universitat de Paris V. En l’entrevista, Urbain ens donava el seu punt de vista sobre com preferim viatjar avui en dia i què defineix el ‘turista modern’, a S-A-M varem trovar molt interessant que el què deia.

Urbain, reivindicava el viatge com un abandonament de la vida a l’atzar, és a dir, deixar-se sorprendre i no planificar fins al mínim detall totes i cada una de les parts del nostre viatge. Segons l’entrevistat, viatjar comporta implícitament el fet de saber adaptar-se a l’inesperat. És a través de ficar-nos en contexts nous i per tan desconeguts que podem arribar a fer front als nostres límits personals, poder tallar amb molts prejudicis o concepcions preestablertes i aconseguir d’aquesta manera ser una mica més lliures. A S-A-M aquest enfocament ens va agradar , sobretot perque és una concepció de viatge que compartim força. Tampoc cal arribar als extrems de fer tribut a Cristòfol Colon però si que potser el viatge no ha de ser una simple constatació de tot allò que hem llegit en les guies de viatge i totes les fotos que em vist per Internet abans marxar, si no molt més. Si deixem un cert marge a l’incertesa i restem en gran mesura oberts a l’inesperat suposo que el viatge no sortirà com l’havíem planificat, podrà anar millor o pitjor, però de ben segur que serà mil vegades més emocionant i interessant, no trobeu?

Font: “Le voyage raté dévoile les secrets du touriste”. Entrevista de Bernadette Arnaud a Jean-Didier Urbain per el núm.751 de Sciences et Avenir de Setembre de 2009.

Link:http://sciencesetavenirmensuel.nouvelobs.com/hebdo/parution/p751/articles/a407177-.html?xtmc=jeandidier&xtcr=1

Nota: Si voleu saber més sobre el tema, Jean-Didier Urbain acaba de treure un llibre ‘Le voyage était presque parfait’ (El viatge era quasi perfecte) amb l’editorial Payot, on es s’aprofundeix de tot el que acabem de parlar. Encara no es pot trobar en català, però si que en podem trobar d’altres en castellà del mateix autor que també semblen mol interessants. Si en llegim algun ja us direm que ens ha semblat!