31 de juliol 2010

Mostra fotogràfica ‘Yuyanapaq. Para recordar’

La segona exposició que hem visitat al Museo de la Nación era una mostra fotogràfica de títol ‘Yuyanapaq. Para recordar’. Un espai que a través les seves impactants imatges fa oda a la necessitat de preservar la memòria històrica nacional peruana i que mostra proves irrefutables de l’horror viscut durant el període de 1980-2000 a gran part del Perú.
Inaugurada per la ‘Comisión de la Verdad y Reconciliación’, Yuyanapaq constitueix un informe final de caire visual de la recerca que aquesta comissió ha dut a terme sobre el succeït al llarg d’aquestes dues dècades de conflictes armats, actes terroristes, desconfiança en les forces públiques, por, desolació i sobretot confusió.
"Un pueblo sin memoria es un pueblo sin destino. Un país que resuelva cerrar los ojos ante las tragedias de la guerra, el crimen inhumano, la desaparición de personas, la violencia contra las mujeres, el asesinato aleve y nocturno, la matanza de inocentes, será finalmente una sociedad incapaz de mirarse a sí misma y, por lo tanto, proclive a repetir las causas y los efectos de la violencia, la discriminación y la muerte." Beatriz Merino, Defensora del Pueblo al Perú.


Exposició ‘La luz del Indigenismo’ al Museo de la Nación

Com que hem tingut la mala sort de trobar-nos amb Museo de la Nación en plena fase de remodelació i per tant amb la seva col•lecció no accessible al públic. Em aprofitat per veure els exposicions temporals que trobem actualment al museu.
El Museo de la Nación és un dels museus més importants del Perú, situat en un imponent edifici al bell mig del districte de San Borja a Lima, la seva col•lecció compta amb més de 15.500 peces pre-hispàniques, d’art colonial, popular i contemporani.
La primera exposició que hem visitat es deia ‘La luz del Indigenismo’ i consistia en una mostra d’art plàstic, pictòric, pintura, fotografia i literatura sobre el moviment artístic de l’indigenisme peruà. Liderat per José Sabogal, l’indigenisme respon a l’interès de defendre els més necessitats i valorar i promoure les arrels i els orígens peruans, associant aquests a la identitat peruana.

29 de juliol 2010

El transport públic urbà al Perú

Combis, busos, taxis, mototaxis i ara el Metropolitano! A Lima, com a la resta del Perú, l’oferta de transport públic no s’acaba. Des dels populars combis que al ritme de cumbia o reageton es paren en qualsevol part de la via per que baixin o pugin els seus passatgers mentre el copilot crida als quatre vents per on passa la seva ruta “tooooodo Arequipa, Lima centroooo, Lima centrooooo” i els indica als passatgers “sube, subeeeee, baja, baja, pie derecho, pie derecho”. Passant pels taxis de totes les formes i colors amb els quals es millor negociar el preu abans pujar no fos un cop arribats a la destinació ens donin una sorpresa en forma de clatellada. Fins al Metropolitano, un bus municipal que no porta ni dos mesos en funcionament i ja se n’ha emportat a uns quants que no miraven al creuar pel davant. Ara el nostre preferit, el mototaxi, una espècie de càpsula metàl•lica amb una moto incorporada dintre que fa més soroll que altra cosa perquè avançar no avança gaire, però ens encanta!

28 de juliol 2010

Barranco

Al costat del barri d’aires populars on vivim, és a dir San Juan de Miraflores, trobem el districte de Barranco. Ens agrada escapar-nos-hi de tan en tan per passejar-nos pels seus pintorescs carrers replets d’edificis colonials de colors vius; Contemplar l’oceà des dels seus penya-segats; O simplement seure en qualsevol bar amb bona música.
Centre neuràlgic de la vida bohèmia i artística-underground de Lima, us recomanem no deixar de visitar-lo si us trobeu a la capital!

27 de juliol 2010

Seguim vius!

Després d’unes setmanes de molt moviment i algun que altra problema de connexió, torna S-A-M!
Malgrat hem deixat el bloc una mica de costat, seguim motivats i amb ganes d’explicar-vos tot el que veien i vivim. És per això que escriurem el que hem fet fins ara perquè no perdeu el fil de la nostra aventura particular. Esperem que ho gaudiu!

Els venedors ambulants

Estan a totes les cantonades... difícil es no trobar-se’n al llarg d’un carrer.
Aquí no hi ha gaires centres comercials ni grans supermercats i les botigues de queviures i mercats municipals no sempre abasteixen tot el que els seus clients necessiten. Fruit de tot això i del fet que el Perú es el paradís del mercat informal, sorgeixen els petits comerciants de carrer. Et venen de tot i el que faci falta, fruita, sucs naturals, roba..., reparen rellotges, fan copies de claus, enceren les teves sabates o et proposen que et pesis amb la seva balança. Pràcticament podríem dir que formen part del paisatge i donen als carrers de les seves ciutats aquesta barreja de colors, olors i gent amunt i avall tan característica del Perú.

20 de juliol 2010

Exposició ‘Por humor a la camiseta’



Sota el lema “per riure’s del demés abans cal apendre a riure’s d’un mateix” un grup de caricaturistes i humoristes peruans han creat aquesta mostra de dibuixos i caricatures al voltant del Mundial de Futbol Sud-Àfrica 2010.
G es sent consolat de no ser l’únic a sentir una mica de vergonya de la seva selecció.



El triomf de la selecció espanyola a Lima

Aquí unes fotos de com varem viure la final del Mundial de Futbol Sud-àfrica 2010 a Lima. Malgrat no hagi estat com celebrar-ho a casa, la festa també ha estat memorable.

01 de juliol 2010

La 'pampa de los perros' a Huaral

L'altre dia, M va anar amb la ong MATISEE a visitar la 'pampa de los perros' a Huaral. L'indret, situat a les afores de la ciutat, consisteix en una gran esplanada de terra que els vilatans de la ciutat de Huaral utilitzen com abocador. Les imatges parlen per elles mateixes, vistes d'escombraries que arriben fins la llunyania sense cap mena d'organització ni tractament dels residus. S’anomena així, degut a la gran quantitat de gossos que podem veure vivint entre les deixalles. El que més ens va impactar va ser trobar-nos amb gent remenant entre les deixalles per amuntegar piles de cartró, vidre, llauna, etcètera amb la finalitat de vendre-les als ferrovellers. Sense guants, ni màscares, ni res, aquesta gent viu al costat del l’abocador en unes cases que s’han construint amb el que s’han a anat trobant.
Es fent voluntariat que podem veure situacions i realitats que els turistes convencionals no veuran. En aquest cas, la gent que viu al costat de l’abocador a Huaral es també el reflex de la diversitat de realitats que existeixen al Perú.