Les esglésies de fusta de Chiloè

(G al teclat) Cada vila de Chiloè compta amb la seva església de fusta, fins i tot les més aïllades i les que es situen en illots veïns a l’illa de Chiloè.
Aquelles que formen part del Patrimoni de la Humanitat segons la UNESCO estan integrades en un programa de conservació i restauració sota el propòsit de deixar-les tal i com quan les van construir.
Els elements estructurals defectuosos són reemplaçats, les peces en bon estat conservades, alguns elements d’assemblatge són reemplaçats per d’altres més resistents. Les tècniques emprades són les mateixes que les que es van fer enguany. El resultat final no pot deixar entreveure la més mínima modificació arquitectònica.
G ha trobat que els interiors d’aquestes esglésies ofereixen una escalfor que no té punt de comparació amb la de les esglésies de pedra a les que estem acostumats.

Chiloé – Ancud

La pròxima parada del nostre viatge ha estat l'illa de Chiloé, més concretament a la ciutat d'Ancud. La idea era plantar la tenda en un càmping d'Ancud per anar fent excursions d'un dia per la zona nord i centre de l'illa. Però al final ens hem quedat força estancats a Ancud i no em visitat massa la resta. Suposo que necessitàvem uns dies de descans i baixar una mica el ritme...
Es per això que no tenim massa cosa que poder explicar sobre els atractius de Chiloé. Però el que si podem dir es que no deixeu de provar el curanto, un plat a base de musclos, cloïsses i carn peculiarment cuit en un pou de terra. Si si, ho heu entès bé, un pou de terra! Si us quedeu amb la curiositat, aquí més informació.
Sinó, només afegir que Chiloé es un indret tranquil on passar uns dies de relax et fa sentir d'allò més bé.