L’Illa Victoria i el Bosc d’Arrayanes

San Carlos de Bariloche es troba a la vorera d’un llac inmens, el Nahuel Huapi. Aquest llac integra el Parc Nacional Nahuel Huapi, en el qual podem trobar l’Ila Victoria.
Havent contractat un tour (no hi havia alternativa posible), hem navegat per les aigües del Nahuel Huapi fins al punt nord on es troba el Bosc d’Arrayanes, una espècie d’arbre ben particular. Es caracteritza per la forma helicoïdal del seu tronc de color dorat, també per crèixer de forma particularment lenta; el tronc tan sols augmenta un centímetre de radi cada deu anys!
Aquest arbre conviveix en la zona amb el Cohiué, una espècie molt més alta i imposant que el seu company.
Segona etapa de l’excursió, l’Illa Victoria. Llar d’una gran part espècies d’arbres no endèmiques: Sequoies, Pins d’Oregon, Eucaliptus... Els quals varen ser plantats a l’Illa a principis del segle 20 amb l’objectiu de fer un viver d’espècies exòtiques portades d’Europa i Estats Units. Avui en dia aquests arbres ha esdevingut massa invasius per l’ecosistema de l’Illa i els responsables del Parc han iniciat un treball de replantació d’espècies endèmiques.

San Carlos de Bariloche i la seva influènça suïssa

Després d’uns dies a la vil•la pseudohippie d’El Bolsón, canviem d’ambient tot arribant a San Carlos de Bariloche situat a uns 200km al nord. Els seus paisatges, construccions i menjars ens apropen a Europa, en especial a Suïssa!
Bariloche està envoltada de llacs, muntanyes amb pics nevats fins i tot a l’estiu, xalets de fusta, una gran indústria de la xocolata, un museu de la xocolata i fondue de formatge inclosa als menús dels restaurants...
Gran part de tot això ens imaginem que deu ser degut a la fundació de la comuna ‘Colonia Suiza’ a uns quants kilòmetres de Bariloche, creada per families d’inmigrants suïsses a finals del s.XIX. Allà els clichés de la Suïssa s’hi concentren i la seva influènça s’estén per tota la zona; els paisatges impressionants, la xocolata molt bona, però la fondue ens quedem amb la de casa nostra!

El Bolsón

Després El Calafate passem de llarg per El Chaltén, un poblet molt macu que ens hagués agradat visitar sobretot per el gran nombre d’excursions a la muntanya que pots fer al seu voltant. Però tot i que ens agradaria poder fer-ho, quan viatges no sempre pots visitar-ho tot. Fem parada a Los Antiguos per veure que no hi ha massa a fer i marxar al dia següent per arribar a El Bolsón, on retrobem els nostres kiwis preferits Rachel i Steve.
Tot i la fama que té per haver estat la seu de comunitats hippies a finals dels seixanta, El Bolsón és sobretot terra de turisme, agricultura, producció de cervessa, artesans i algun que altre hippie. Però lluny queda de ser hippielandia com afirmen les guies de viatge.
Entre les mil i una excurisons que pots fer als seus voltants, nosaltres ens decantem per passar un dia al Parc Nacional Lago Puelo i banyar-nos en les gelides aigües del llac. Un altre dia fer un passeig passant per la muntanya on hi ha la formació rocosa de ‘Cabeza del Indio’ i arribar a la cascada ‘La Escondida’. Sense oblidar-nos d’un dia visitar el mercat artesanal de El Bolsón i provar els deliciosos gerds que abunden en la regió!

Calafate – Glacera Perito Moreno

Després d’haver passat un parell de dies a Puerto Natales per recuperar-nos del trek a Torres del Paine reprenem la ruta destí Calafate, la ciutat més propera a la Glacera Perito Moreno. La ciutat, plenament orientada al turisme, en si no té més atractiu que ser el punt de partida vers la Glacera. Prenem un dels busos que van al Parc Nacional los Glaciares, evitant els tours turístics que surten per un ull de la cara, ídem pel vaixell que t’acosta a la Glacera.
Aquí algunes dades curioses sobre aquesta meravella de la natura:
• El Perito Moreno forma part del Campo de Hielo Patagonico Sur, de 16 800 km2 i. Una de les reserves d’aigua dolça més importants de tot el món després de l’Antàrtica i Grenlàndia.
• La Glacera s'estén sobre el braç sud del Llac Argentino, amb un front de cinc quilòmetres de longitud i 150 metres d'alçada (dels quals 60 estan submergits).
• Ha estat batejada amb aquest nom en honor a Francisco Moreno creador de la Societat Científica Argentina i explorador de la zona austral d'aquest pais durant el s.XIX.
• Situada en una zona envoltada de boscos i muntanyes, ha estat considerada com la vuitena meravella del món.
• Constitueix una de les poques glaceres del món que la seva massa de gel encara es troba en procés d’avenç. El seu front avança aproximadament 2 m per dia, és a dir, al voltant de 700 m per any.
A nosaltres el que més ens ha impressionat és el soroll tan profund i esgarrifós que fan els trossos de gel quan s’esquerden i precipiten vers l’aigua. Al costat d’aquests gèlids megalítics te n’adones del petits que som al costat de la natura, fen-te una idea de com deuria ser el nostre planeta durant l’era de gel.

Les rutes de la Patagònia

No sempre apreciades, són molt i molt llargues, rectilínies i sovint aburrides. Malgrat travessen paisatges magnífics, d’horitzons infinits i colors inigualables. Amb la gran quantitat de temps que hi passem podem dir que integren una gran part del nostre viatge a través la Patagònia, especialment la ruta 40.
És per això que mirem de mantenirnos ocupats de la millor manera que podem; alguns conductors d’autobús fan el tonto, d’altres paren per veure els animals... Però sens dubte el millor que pots fer és gaudir dels pasiatges.

Puerto Natales - Circuit ‘W’ a Torres del Paine

Després de quatre dies d’haver caminat més de 60km amb la motxilla a l’esquena, estem esgotats però plens d’alegria i autoreconeixement. I es que el trek que hem fet al Parc Natural de Torres del Paine ha suposat tot un repte per nosaltres!
Els paisatges són impressionants; des de llacs color turquesa, pics nevats, rius caudalosos que descarreguen l’aigua contra les roques amb fúria, passant per l’impressionant Glaciar Grey i acabant per les mateixes Torres del Paine, magnifiques.
Val a dir que tot i que el circuit ‘W’ està senyalat com de dificultat mitja, les canviants i a vegades extremes condicions atmosfèriques el fan un tan complicat. El millor consell; anar-hi preparat. Si us animeu a fer-lo us aconsellem que us informeu bé del temps previst i que tot i així esteu preparats per tot; nosaltres hem vist sol, neu, pluja i vents de quasi 100km/h en un mateix dia!! Aquí un bloc que explica el recorregut la mar de bé;
http://elpixelviajero.com/2010/03/acampada-extrema-en-torres-del-paine/
Un salut a en Ray que ens el vam trobar per casualitat durant el trek!

Punta Arenas

Coneguda pels lectors de ‘Vol de nit’ d’Antonie de Saint-Exupéry, per a nosaltres aquesta ciutat no ha tingut molt interès més enllà del fet de ser el punt més al sud del nostre viatge.
Latitud: 53˚9’0˝ S
Longitud: 70˚55’0˝ W
També ha estat el primer contacte amb Xile així com la ciutat més allunyada d’Europa en la que hem estat! La prova es la distància que ens mostra un cartell respecte Terrassa, ciutat on va néixer M.

Pingüí de Magallanes

Puerto Madryn – Punta Tombo

L’historia vol que el propietari d’un gran terreny coster amb l’atlàntic, testimoniï com aquest comença a esdevenir l’elecció de la colònia de pingüins més gran de tot Sud-amèrica com a indret de reproducció. El propietari amic de la natura, decideix donar a l’Estat aquesta part de terreny amb la finalitat de crear-hi una reserva natural que protegeixi aquesta espècie. Així sorgeix la Reserva Natural Punta Tombo. Llar d’una colònia de prop d’un milió de pingüins de Magallanes entre els mesos d’agost a març. Oberta al públic, és possible passejar-te entre aquesta autèntica vil•la del pingüí. Algunes fotografies i vídeos d’aquests curiosos i bufons éssers...

Puerto Madryn – Península Valdés

Després Buenos Aires, reprenem la ruta vers el sud direcció Patagònia i la natura en tota la seva esplendor! La primera etapa ha estat Puerto Madryn, a uns 1500km al sud de BA sobre la costa de l’Atlàntic. Ens hem afanyat per arribar-hi ja que aquest mes finalitza l’època de balenes abans que emigrin al sud a la recerca de menjar.
Els golfs que envolten la Península Valdés són l’entorn reproductiu d’aquests mamífers gegants així com dels primers cops d’aleta de les seves cries. A més de balenes, la Península està plena de lleons i elefants marins prenent el sol a la platja, armadillos que sense cap mena de por se t’acosten per xafardejar i pingüins de Magallanes... Per nosaltres aquest indret ha estat un veritable descobriment!
Un petit consell als viatgers: Si podeu, mireu de llogar un cotxe per un parell de dies entre uns quans, us permetrà ser més lliures i estalviar uns quans diners en comparació amb els transports i tours turístics.