‘Úselo y tirelo. El mundo visto desde una ecología latinoamericana’ creiem que pot ser un bon inici per llegir al conegut i polèmic Eduardo Galeano. Ideal per aquells com en G que van intentar llegir-se ‘Las venas abiertas de América Latina’ i van desistir, o com M que directament ja ni ho intenten. Amb aquest llibre, l’uruguaià a volgut fer una recull de texts emblemàtics d’altres obres seves, així com d’altres que no havia publicat. Més amè i molt, molt interessant. Us el recomanem!!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibres. Mostrar tots els missatges
21 de desembre 2010
11 de desembre 2010
Llibreria Ateneo Grand Splendid
L’Ateneo Grand Splendid va ser escollit com la segona llibreria amb més encant de tot el món pel prestigiós diari britànic The Guardian i es la llibreria més gran de tot Sud-amèrica, alguna cosa més que afegir per convèncer-vos que la visiteu?
Als seus inicis, aquest bonic edifici era el Teatro Grand Splendid, però també ha estat una emissora de radio, on per cert Gardel va gravar moltes de les seves obres i un cinema. Conservant els seus interiors, aquest any el Splendid fa 10 anys des la seva obertura com una llibreria. Felicitats!
Als seus inicis, aquest bonic edifici era el Teatro Grand Splendid, però també ha estat una emissora de radio, on per cert Gardel va gravar moltes de les seves obres i un cinema. Conservant els seus interiors, aquest any el Splendid fa 10 anys des la seva obertura com una llibreria. Felicitats!
25 de juny 2010
La guerra de don Enmanuel
Abans marxar, una amiga ens va oferir un llibre de l’escriptor anglès Louis de Bernières, La guerra de don Enmanuel, tot aconsellant-nos de llegir-lo abans del nostre viatge. De fet, ens el vam endur a la motxilla i ens ha acompanyat durant dos mesos. Val a dir que estem ben contents d’haver-lo llegit sent una mica coneixedors del context local…
Tots aquells que ja heu anat a Sud-amèrica, si voleu retrobar velles i belles sensacions i tots aquells que encara no han posat els peus al subcontinent, obtenir-ne una pinzellada un tant irrisòria però no per això menys realista, us recomanem d’allò més aquesta lectura!
Per que us feu una idea, us transcrivim un extracte de la contraportada del llibre de la nostra versió en francès (4º edició ‘Editions Stock’ ‘La Guerre des Fesses de Don Emmanuel’): “Una càrrega salvatge i feroç a les dictadures llatinoamericanes mantingudes per democràcies de ‘mans netes’ dibuixada sota la narrativa fantàstica de Louis de Bernières, on els episodis còmics, tràgics i surrealistes es barregen per al plaer del lector”.
Tots aquells que ja heu anat a Sud-amèrica, si voleu retrobar velles i belles sensacions i tots aquells que encara no han posat els peus al subcontinent, obtenir-ne una pinzellada un tant irrisòria però no per això menys realista, us recomanem d’allò més aquesta lectura!
Per que us feu una idea, us transcrivim un extracte de la contraportada del llibre de la nostra versió en francès (4º edició ‘Editions Stock’ ‘La Guerre des Fesses de Don Emmanuel’): “Una càrrega salvatge i feroç a les dictadures llatinoamericanes mantingudes per democràcies de ‘mans netes’ dibuixada sota la narrativa fantàstica de Louis de Bernières, on els episodis còmics, tràgics i surrealistes es barregen per al plaer del lector”.
05 de febrer 2010
Com de gran és la teva petjada?
L’altre dia, a S-A-M vam topar amb una guia de viatges titulada Cuzco i el sender Inca (Cusco & the Inca trail) que contenia un paràgraf la mar d’interessant titulat com el present post: How big is your footprint? Es parla sobre la importància de viatjar tot respectant el medi en el que et trobes, i com a través d’una sèrie de recomanacions pots procurar que la petjada que deixes al passar sigui el menys intrusiva possible, sosteniblement parlant. Com que ens va agradar molt, a continuació us en fem quatre línies sobre el que deia.
- En la mesura del possible procurar triar destinacions, operadors turístics o hotels amb un compromís ètic i mediambiental provat. No dubteu a demanar-ho!
- Intentar deixar-se els diners en béns i productors locals abans que importats i fer servir el sentit comú a l’hora de regatejar, uns pocs dòlars estalviats poden suposar una setmanada sencera per algú altre.
- Fer servir l’aigua i electricitat amb sentit comú, els viatgers sovint reben subministrament preferent sobre les comunitats locals.
- Aprendre sobre l’etiqueta i cultura local, considerar les normes locals, comportar-se i vestir de forma apropiada segons la situació i l’indret on et trobes.
- Protegir la fauna salvatge i els recursos naturals locals. No comprar souvenirs o béns derivats del mediambient i la fauna a no ser que estiguin explícitament indicats d'haver-se produït de forma sostenible i que no estan protegits per la legislació CITES (Convention on International Trade in Endangered Species).
- Demanar sempre el permís de la gent abans de fer-les-hi fotos o vídeos.
- Considerar quedar-se en allotjaments locals abans que en hotels de provinença estrangera. D’aquesta manera els beneficis econòmics aniran a parar a la localitat i serà també una bona oportunitat per aprendre sobre la cultura local.
- Als voltants de Cuzco, pot trencar-se’t el cor si no li dones diners als nens del carrer a canvi de postals, caramels o que et llustrin les sabates. Tot i així, es altament recomanat no fer-ho; en alguns casos, els diners podrien anar a parar per exemple en cola per esnifar o a la butxaca d’un pare alcohòlic.
- Es preferible dóna’ls-hi alguna cosa nutritiva de menjar o fins i tot una bufanda o un parell de guants si fa fred.
- No cal dir que una donació a una organització benèfica local mai està de més.
Se us acut alguna recomanació més en aquest sentit?
Font: Ben Box, Roger Perkins & Kate Hannay (2001). Cuzco & the Inca trail. England: Footprint Handbooks.
- En la mesura del possible procurar triar destinacions, operadors turístics o hotels amb un compromís ètic i mediambiental provat. No dubteu a demanar-ho!
- Intentar deixar-se els diners en béns i productors locals abans que importats i fer servir el sentit comú a l’hora de regatejar, uns pocs dòlars estalviats poden suposar una setmanada sencera per algú altre.
- Fer servir l’aigua i electricitat amb sentit comú, els viatgers sovint reben subministrament preferent sobre les comunitats locals.
- Aprendre sobre l’etiqueta i cultura local, considerar les normes locals, comportar-se i vestir de forma apropiada segons la situació i l’indret on et trobes.
- Protegir la fauna salvatge i els recursos naturals locals. No comprar souvenirs o béns derivats del mediambient i la fauna a no ser que estiguin explícitament indicats d'haver-se produït de forma sostenible i que no estan protegits per la legislació CITES (Convention on International Trade in Endangered Species).
- Demanar sempre el permís de la gent abans de fer-les-hi fotos o vídeos.
- Considerar quedar-se en allotjaments locals abans que en hotels de provinença estrangera. D’aquesta manera els beneficis econòmics aniran a parar a la localitat i serà també una bona oportunitat per aprendre sobre la cultura local.
- Als voltants de Cuzco, pot trencar-se’t el cor si no li dones diners als nens del carrer a canvi de postals, caramels o que et llustrin les sabates. Tot i així, es altament recomanat no fer-ho; en alguns casos, els diners podrien anar a parar per exemple en cola per esnifar o a la butxaca d’un pare alcohòlic.
- Es preferible dóna’ls-hi alguna cosa nutritiva de menjar o fins i tot una bufanda o un parell de guants si fa fred.
- No cal dir que una donació a una organització benèfica local mai està de més.
Se us acut alguna recomanació més en aquest sentit?
Font: Ben Box, Roger Perkins & Kate Hannay (2001). Cuzco & the Inca trail. England: Footprint Handbooks.
13 de gener 2010
Curiositats i llibres sobre els inques.
Recentment, M ha estat molt interessada en l’antiga civilització dels inques i ha estat llegint alguna coseta interessant...
Viracocha és el Déu suprem dels inques que segons la mitologia inca va enviar els seus fills Manco Cápac i Mama Ocllo a la Terra per fundar la ciutat de Cusco, seu imperial dels inques.
Els chasquis eren els missatgers reials, des de petits entrenats per poder córrer durant hores i hores sense cansar-se (i potser ajudats per les fulles de coca) constituïen una xarxa de comunicació molt eficaç al llarg de tot l’imperi inca.
Una runantinya és un tambor fet amb la pell dels enemics de l’imperi extirpada mentre aquest encara és viu i que podem imaginar feia dansar als inques fins la matinada.
L’imperi inca va començar el seu declivi quan Francisco Pizarro el conquistador va posar el peu per primera vegada el 1531 a Perú. Cegat per la daurada ciutat de Cusco i les ostentoses ornamentacions de la noblesa inca, el futur fundador de la ciutat de Lima va fer esclavitzar bona part de la societat andina obligant-los a extreure or i diamants de les mines per acabar transportant-lo a les arques espanyoles.
Si no en teniu prou amb aquest recull d’anècdotes sobre la historia i imaginari d’aquesta civilitzacio us recomanem els següents llibres, a M li han agradat molt:
- El Inca, de Alberto Vázquez Figueroa. No sabem si heu llegit alguna cosa d’aquest autor, però a M mai l’ha decebut.
- La Princesa del Sol, de Antoine B. Daniel. Forma part de la trilogia ‘Inca’ que evoca l’època de la conquista espanyola del Perú, el llibre ofereix una barreja de realitat històrica i mitologia genial.
Coneixeu alguna altra llegenda o mite sobre els inques que vulgueu compartir? I algun llibre interessant sobre aquesta civilització?
Viracocha és el Déu suprem dels inques que segons la mitologia inca va enviar els seus fills Manco Cápac i Mama Ocllo a la Terra per fundar la ciutat de Cusco, seu imperial dels inques.
Els chasquis eren els missatgers reials, des de petits entrenats per poder córrer durant hores i hores sense cansar-se (i potser ajudats per les fulles de coca) constituïen una xarxa de comunicació molt eficaç al llarg de tot l’imperi inca.
Una runantinya és un tambor fet amb la pell dels enemics de l’imperi extirpada mentre aquest encara és viu i que podem imaginar feia dansar als inques fins la matinada.
L’imperi inca va començar el seu declivi quan Francisco Pizarro el conquistador va posar el peu per primera vegada el 1531 a Perú. Cegat per la daurada ciutat de Cusco i les ostentoses ornamentacions de la noblesa inca, el futur fundador de la ciutat de Lima va fer esclavitzar bona part de la societat andina obligant-los a extreure or i diamants de les mines per acabar transportant-lo a les arques espanyoles.
Si no en teniu prou amb aquest recull d’anècdotes sobre la historia i imaginari d’aquesta civilitzacio us recomanem els següents llibres, a M li han agradat molt:
- El Inca, de Alberto Vázquez Figueroa. No sabem si heu llegit alguna cosa d’aquest autor, però a M mai l’ha decebut.
- La Princesa del Sol, de Antoine B. Daniel. Forma part de la trilogia ‘Inca’ que evoca l’època de la conquista espanyola del Perú, el llibre ofereix una barreja de realitat històrica i mitologia genial.
Coneixeu alguna altra llegenda o mite sobre els inques que vulgueu compartir? I algun llibre interessant sobre aquesta civilització?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
