Les esglésies de fusta de Chiloè

(G al teclat) Cada vila de Chiloè compta amb la seva església de fusta, fins i tot les més aïllades i les que es situen en illots veïns a l’illa de Chiloè.
Aquelles que formen part del Patrimoni de la Humanitat segons la UNESCO estan integrades en un programa de conservació i restauració sota el propòsit de deixar-les tal i com quan les van construir.
Els elements estructurals defectuosos són reemplaçats, les peces en bon estat conservades, alguns elements d’assemblatge són reemplaçats per d’altres més resistents. Les tècniques emprades són les mateixes que les que es van fer enguany. El resultat final no pot deixar entreveure la més mínima modificació arquitectònica.
G ha trobat que els interiors d’aquestes esglésies ofereixen una escalfor que no té punt de comparació amb la de les esglésies de pedra a les que estem acostumats.

Adéu Xile...
...Hola Argentina!

‘Festival Internacional de Cine Diversidad Valparaíso 2011’

(M al teclat) El Diva Film Festival és un festival anual organitzat per la municipalitat de Valparaíso. He anat a alguna de les projeccions d’aquest festival i m’he trobat amb documentals força interessants. M’ha agradat en especial la pel•lícula xilena Lucia.

Valparaíso

(M al teclat) La primera parada que he fet ha estat a la mítica ciutat de Valparaíso. Diminutiu de ‘Valle del Paraíso’, la ciutat va començar a erigir-se i créixer considerablement al comptar des de principis del s.XVIII amb un dels ports del costat Pacífic més importants de tot Sud-amèrica. Encara avui el port es troba molt actiu, des de la costa podem presenciar la seva frenètica activitat amb un maremàgnum de vaixells de tot tipus al llarg i ample del mar, embarcacions navals incloses.
La geografia de la ciutat és una de les coses més peculiars que hi trobem. Conforme Valparaíso ha anat creixent, els turons dels voltants s’han anat poblant i annexant a la ciutat. De fet, una de les atraccions turístiques de ‘Valpa’ és pujar als turons (especialment el turó Concepción i Alegria) per poder contemplar la ciutat i visitar els barris que és troben allà dalt. Per pujar-hi tenim l’opció ascensor o escales, cada una amb la seva part d’encant us recomano fer les dues.
Sinó, la ciutat que li va robar el cor a Neruda és pura activitat, llum i color. Gent per tot arreu, botigues amb muntanyes de cireres, maduixes i advocats apilats al carrer. Containers replets de restes de peix en qualsevol racó... Quin batibull!

Ens separem... però només temporalment!

Ho heu sentit bé! Després de tants mesos enganxats amunt i avall, Chiloé ha marcat un punt de divisió temporal entre els dos membres de S-A-M. El motiu és que G ha trobat un voluntariat molt interessant amb la fundació que s'encarrega de restaurar el conjunt d'esglèsies patrimoni de la humanitat de Chiloé i hi passarà dues setmanes ajudant-los amb la restauració. M pel seu costat no està massa interessada en aquest voluntariat i seguirà amb el viatge per poder conèixer una mica més de Xile i Argentina i després passar al Brasil.
Acabat el voluntariat de G ens tornarem a reunir al Brasil per seguir amb les nostres aventures per aquest país.
Així que a partir d'ara rebreu notícies de les dues parts, de G i el seu voluntariat i de M i els seus viatges... Esperem ho disfruteu!!

Chiloé – Ancud

La pròxima parada del nostre viatge ha estat l'illa de Chiloé, més concretament a la ciutat d'Ancud. La idea era plantar la tenda en un càmping d'Ancud per anar fent excursions d'un dia per la zona nord i centre de l'illa. Però al final ens hem quedat força estancats a Ancud i no em visitat massa la resta. Suposo que necessitàvem uns dies de descans i baixar una mica el ritme...
Es per això que no tenim massa cosa que poder explicar sobre els atractius de Chiloé. Però el que si podem dir es que no deixeu de provar el curanto, un plat a base de musclos, cloïsses i carn peculiarment cuit en un pou de terra. Si si, ho heu entès bé, un pou de terra! Si us quedeu amb la curiositat, aquí més informació.
Sinó, només afegir que Chiloé es un indret tranquil on passar uns dies de relax et fa sentir d'allò més bé.

Adéu Argentina...
...Hola Xile!

Adéu Xile...
...Hola Argentina!

Les rutes de la Patagònia

No sempre apreciades, són molt i molt llargues, rectilínies i sovint aburrides. Malgrat travessen paisatges magnífics, d’horitzons infinits i colors inigualables. Amb la gran quantitat de temps que hi passem podem dir que integren una gran part del nostre viatge a través la Patagònia, especialment la ruta 40.
És per això que mirem de mantenirnos ocupats de la millor manera que podem; alguns conductors d’autobús fan el tonto, d’altres paren per veure els animals... Però sens dubte el millor que pots fer és gaudir dels pasiatges.

Puerto Natales - Circuit ‘W’ a Torres del Paine

Després de quatre dies d’haver caminat més de 60km amb la motxilla a l’esquena, estem esgotats però plens d’alegria i autoreconeixement. I es que el trek que hem fet al Parc Natural de Torres del Paine ha suposat tot un repte per nosaltres!
Els paisatges són impressionants; des de llacs color turquesa, pics nevats, rius caudalosos que descarreguen l’aigua contra les roques amb fúria, passant per l’impressionant Glaciar Grey i acabant per les mateixes Torres del Paine, magnifiques.
Val a dir que tot i que el circuit ‘W’ està senyalat com de dificultat mitja, les canviants i a vegades extremes condicions atmosfèriques el fan un tan complicat. El millor consell; anar-hi preparat. Si us animeu a fer-lo us aconsellem que us informeu bé del temps previst i que tot i així esteu preparats per tot; nosaltres hem vist sol, neu, pluja i vents de quasi 100km/h en un mateix dia!! Aquí un bloc que explica el recorregut la mar de bé;
http://elpixelviajero.com/2010/03/acampada-extrema-en-torres-del-paine/
Un salut a en Ray que ens el vam trobar per casualitat durant el trek!

Punta Arenas

Coneguda pels lectors de ‘Vol de nit’ d’Antonie de Saint-Exupéry, per a nosaltres aquesta ciutat no ha tingut molt interès més enllà del fet de ser el punt més al sud del nostre viatge.
Latitud: 53˚9’0˝ S
Longitud: 70˚55’0˝ W
També ha estat el primer contacte amb Xile així com la ciutat més allunyada d’Europa en la que hem estat! La prova es la distància que ens mostra un cartell respecte Terrassa, ciutat on va néixer M.

Adéu Argentina...
...Hola Xile!