S-A-M a porviajeros.com

Gràcies a porviajeros.com per haver-nos proposat que els hi expliquéssim el nostre viatge. A més a més hi podem trobar-hi d’altres testimonis de viatgers d’allò més interessants.

Els venedors ambulants

Estan a totes les cantonades... difícil es no trobar-se’n al llarg d’un carrer.
Aquí no hi ha gaires centres comercials ni grans supermercats i les botigues de queviures i mercats municipals no sempre abasteixen tot el que els seus clients necessiten. Fruit de tot això i del fet que el Perú es el paradís del mercat informal, sorgeixen els petits comerciants de carrer. Et venen de tot i el que faci falta, fruita, sucs naturals, roba..., reparen rellotges, fan copies de claus, enceren les teves sabates o et proposen que et pesis amb la seva balança. Pràcticament podríem dir que formen part del paisatge i donen als carrers de les seves ciutats aquesta barreja de colors, olors i gent amunt i avall tan característica del Perú.

El taxista peruà.

Bones notícies, la motxilla de G va aparèixer abans d’ahir i per tan hem pogut començar la ruta pel nord de Perú! El taxista que ens ha acompanyat fins l’aeroport, en R, com a bon limeny li agrada molt parlar. Coneixedor del seu país i les seves gents, ens ha explicat un munt de coses sobre el Perú i més concretament Lima. Val a dir que el tràfic a Lima es la jungla i R mentre conduïa no parava de mirar pel retrovisor per comprovar si el seguíem i de gesticular amb les dues mans per donar èmfasi al que deia. A nosaltres, al veure davant nostre tot l’embolic del tràfic i R que no ho veia perquè estava mirant-nos pel retrovisor mentre parlava, ens donaven ganes de proposar-li que ja conduïa un dels dos mentre ell ens il·lustrava sobre Perú i peruans, còmodament assegut al seient del copilot. A S-A-M trobem que R constitueix la iconografia perfecte del peruà amant de la seva terra i amb un munt de anècdotes i fets històrics per explicar, mig realitat, mig mite... No buscant mentir, sinó impressionar... I per sobre de tot fer-nos partícips del seu amor per aquesta gran terra. La propera vegada que anem a Lima i necessitem un taxi, sense dubtar-ho trucarem a R.

"Un viatge no necessita motius. No tarda en demostrar que s’ho val per ell mateix. Creus que vas a fer un viatge però de seguida és el viatge el que et fa o et desfà."

Nicolas Bouvier

El ‘turista modern’.

Farà un parell de mesos, varem llegir una entrevista feta per la revista divulgativa Sciences et Avenir a Jean-Didier Urbain, un antropòleg especialitzat en viatges que dóna classes a l’Universitat de Paris V. En l’entrevista, Urbain ens donava el seu punt de vista sobre com preferim viatjar avui en dia i què defineix el ‘turista modern’, a S-A-M varem trovar molt interessant que el què deia.

Urbain, reivindicava el viatge com un abandonament de la vida a l’atzar, és a dir, deixar-se sorprendre i no planificar fins al mínim detall totes i cada una de les parts del nostre viatge. Segons l’entrevistat, viatjar comporta implícitament el fet de saber adaptar-se a l’inesperat. És a través de ficar-nos en contexts nous i per tan desconeguts que podem arribar a fer front als nostres límits personals, poder tallar amb molts prejudicis o concepcions preestablertes i aconseguir d’aquesta manera ser una mica més lliures. A S-A-M aquest enfocament ens va agradar , sobretot perque és una concepció de viatge que compartim força. Tampoc cal arribar als extrems de fer tribut a Cristòfol Colon però si que potser el viatge no ha de ser una simple constatació de tot allò que hem llegit en les guies de viatge i totes les fotos que em vist per Internet abans marxar, si no molt més. Si deixem un cert marge a l’incertesa i restem en gran mesura oberts a l’inesperat suposo que el viatge no sortirà com l’havíem planificat, podrà anar millor o pitjor, però de ben segur que serà mil vegades més emocionant i interessant, no trobeu?

Font: “Le voyage raté dévoile les secrets du touriste”. Entrevista de Bernadette Arnaud a Jean-Didier Urbain per el núm.751 de Sciences et Avenir de Setembre de 2009.

Link:http://sciencesetavenirmensuel.nouvelobs.com/hebdo/parution/p751/articles/a407177-.html?xtmc=jeandidier&xtcr=1

Nota: Si voleu saber més sobre el tema, Jean-Didier Urbain acaba de treure un llibre ‘Le voyage était presque parfait’ (El viatge era quasi perfecte) amb l’editorial Payot, on es s’aprofundeix de tot el que acabem de parlar. Encara no es pot trobar en català, però si que en podem trobar d’altres en castellà del mateix autor que també semblen mol interessants. Si en llegim algun ja us direm que ens ha semblat!