Les esglésies de fusta de Chiloè

(G al teclat) Cada vila de Chiloè compta amb la seva església de fusta, fins i tot les més aïllades i les que es situen en illots veïns a l’illa de Chiloè.
Aquelles que formen part del Patrimoni de la Humanitat segons la UNESCO estan integrades en un programa de conservació i restauració sota el propòsit de deixar-les tal i com quan les van construir.
Els elements estructurals defectuosos són reemplaçats, les peces en bon estat conservades, alguns elements d’assemblatge són reemplaçats per d’altres més resistents. Les tècniques emprades són les mateixes que les que es van fer enguany. El resultat final no pot deixar entreveure la més mínima modificació arquitectònica.
G ha trobat que els interiors d’aquestes esglésies ofereixen una escalfor que no té punt de comparació amb la de les esglésies de pedra a les que estem acostumats.

Pedalejant la ruta del vi a Maipú

(M al teclat) Com dèiem ahir, la regió de Mendoza és mundialment coneguda pel seu vi. És per això que trobem un munt de bodegues, la majoria fundades per immigrants italians i espanyols que varen arribar a Argentina amb els coneixements i el ‘savoir-faire’ necessaris per desenvolupar una potent indústria del vi en el país.
Una de les excursions més típiques que pots fer si et trobes a Mendoza, es agafar un bus fins al poble de Maipú i llogar una bicicleta per recórrer la ruta del vi. Al llarg del camí, pots parar en les bodegues o fàbriques d’oli, xocolata i licors que prefereixis, on pots tastar els seus productes. Algunes també ofereixen una visita guiada per la seva bodega i vinyers.
En resum, he passat un dia molt agradable pedalejant a través de camins amb vinyers al voltant i tastant el vi de les bodegues!

‘Festival Internacional de Cine Diversidad Valparaíso 2011’

(M al teclat) El Diva Film Festival és un festival anual organitzat per la municipalitat de Valparaíso. He anat a alguna de les projeccions d’aquest festival i m’he trobat amb documentals força interessants. M’ha agradat en especial la pel•lícula xilena Lucia.

Chiloé – Ancud

La pròxima parada del nostre viatge ha estat l'illa de Chiloé, més concretament a la ciutat d'Ancud. La idea era plantar la tenda en un càmping d'Ancud per anar fent excursions d'un dia per la zona nord i centre de l'illa. Però al final ens hem quedat força estancats a Ancud i no em visitat massa la resta. Suposo que necessitàvem uns dies de descans i baixar una mica el ritme...
Es per això que no tenim massa cosa que poder explicar sobre els atractius de Chiloé. Però el que si podem dir es que no deixeu de provar el curanto, un plat a base de musclos, cloïsses i carn peculiarment cuit en un pou de terra. Si si, ho heu entès bé, un pou de terra! Si us quedeu amb la curiositat, aquí més informació.
Sinó, només afegir que Chiloé es un indret tranquil on passar uns dies de relax et fa sentir d'allò més bé.

‘Úselo y tirelo’

‘Úselo y tirelo. El mundo visto desde una ecología latinoamericana’ creiem que pot ser un bon inici per llegir al conegut i polèmic Eduardo Galeano. Ideal per aquells com en G que van intentar llegir-se ‘Las venas abiertas de América Latina’ i van desistir, o com M que directament ja ni ho intenten. Amb aquest llibre, l’uruguaià a volgut fer una recull de texts emblemàtics d’altres obres seves, així com d’altres que no havia publicat. Més amè i molt, molt interessant. Us el recomanem!!

MALBA i Expo Marta Minujín

El MALBA (Museo Latinomericano de Buenos Aires) és un museu dedicat a l’art llatinoamericà del segle XX. Durant la nostra visita vam poder descobrir l’obra de l’artista argentina Marta Minujín, de la qual feien una exposició repassant tota la seva obra de 1959 fins 1989.
L’època que més ens va agradar es quan es dedicava a fer projectes artístics de participació massiva a les ciutats més importants d’Amèrica. Una que li va agradar especialment a M és la de ‘El Partenón de los libros’ (1983), feu clic si voleu conèixer l’obra.

TANGO TANGo TANgo TAngo Tango!

Grafits a San Telmo

Llibreria Ateneo Grand Splendid

L’Ateneo Grand Splendid va ser escollit com la segona llibreria amb més encant de tot el món pel prestigiós diari britànic The Guardian i es la llibreria més gran de tot Sud-amèrica, alguna cosa més que afegir per convèncer-vos que la visiteu?
Als seus inicis, aquest bonic edifici era el Teatro Grand Splendid, però també ha estat una emissora de radio, on per cert Gardel va gravar moltes de les seves obres i un cinema. Conservant els seus interiors, aquest any el Splendid fa 10 anys des la seva obertura com una llibreria. Felicitats!

Picada

Pica-pica però a l’argentina, boníssim!
Ideal com un sol àpat, acompanyat per una cervesa mentre gaudeixes del sol porteny assegut en una terrasseta.

Floraris Genériça

Recoleta

Passegem pels carrers del barri de Recoleta a Buenos aires, admirant l’arquitectura de principis del segle XX que tant ens recorda a la europea. Arribem al cementiri de la Recoleta, ens submergim pels seus laberíntics i estrets passadissos fins que en trobem un ple de gent fent fotos i davant d’ells, la tomba d’Eva Perón.
Seguim el nostre recorregut per Recoleta, passant pel Museu Nacional de Belles Arts, el qual a més de ser gratuït conté una col•lecció molt completa d’art sud-americà i mostres d’art europeu (Monet, Lautrec, Gaughin, Degas, Miró, El Greco, Picasso i molts més). Per últim, arribem a la Plaça de les Nacions Unides on s’imposa la immensa escultura metàl•lica Floraris Genériça, una flor de metall amb sis pètals que miren al cel. Mitjançant un sistema elèctric, la flor es tanca quan el sol es pon i es torna a obrir quan es fa de dia.

Buenos Aires_ Hot Festival

Fa dos caps de setmana vam anar al festival de música Hot Festival on tocaven grups que ens agraden especialment: Stereophonics, Massive Attach, Thievery Corporation i Scissors Sisters entre d’altres. Per a molts d’ells era la primera vegada que tocaven a Argentina i malgrat a nivell musical el festival va estar molt bé, l’ambient era un mica massa estirat. A nivell d’organització del festival es van posar massa estrictes només deixant beure dues cerveses per persona i en un recinte apartat dels escenaris. A més, la gent era molt moderneta però poc participativa, vaja que res a veure amb els festivals de casa nostra!

El mate

Sense ganes d’entrar en la discussió sobre els orígens del mate (Uruguai, Paraguai i l’Argentina es barallen per donar-li la denominació d’origen) només direm que a l’Uruguai és tot un costum nacional. Una de les coses que més ens han sobtat quan hem arribat, és la gent amunt i avall amb el termos i el mate a la mà. Poc importa el que estiguin fent o on, el mate no pot faltar! Al provar-lo no ens va convèncer massa, però com ja ens havien previngut, vam persistir i mica en mica li hem anat trobant el gustet a això del mate. És tota un pràctica que defineix de meravella a la gent d’aquests països; sociable, sempre disposada a compartir el seu mate i amb una pausada percepció del temps. El mate és una beguda que requereix de temps per prendre-la, una cosa que no totes les cultures tenen, o creuen tenir! Com preparar un bon mate? No es tan simple com abocar aigua calenta sobre l’herba mate, aquí ens ho expliquen.

Awka Liwen

Mentre estàvem a Córdoba intentant aprofitar de la gran oferta cultural que ja hem comentat abans, varem tenir l’oportunitat de veure el documental Awka Liwen. Per dos ànimes inquietes com les nostres que sempre ens agrada estar aprenent coses noves, Awka Liwen ens va semblar una mirada molt interessant sobre el tema indígena. Com han estat víctimes de persecució, discriminació i exclusió social des de l’època de les colonitzacions fins avui en dia, a l’Argentina i una gran part de Sud-amèrica. Si teniu l’oportunitat i us interessa el tema, no dubteu en veure’l, subtítols en anglès integrats per qui no s’entengui gaire amb el castellà.

Córdoba, Argentina.

Alguns la consideren com la capital cultural de Sud-amèrica i no es gaire d’estranyar. Córdoba és un maremàgnum de museus, sales d’exposició, cinemes, sales d’espectacles i centres culturals. L’oferta cultural i escènica no s’acaba pel que cada dia pot ser la visita a un nou museu (molts d’ells gratuïts o amb entrades a preus simbòlics) i cada nit un concert, espectacle o cicle de cinema. Res que envejar a les grans capitals de la cultura a Europa vaja...

El Museu Tèxtil Etnogràfic a Sucre

Entre el gran nombre de museus amb els que compta Sucre, hem visitat el Museu Tèxtil Etnogràfic, de remarcable qualitat. A través la creació tèxtil, el circuit del museu permet conèixer les diferents cultures de la regió de Sucre; els seus costums, danses i músiques tradicionals, les activitats econòmiques que duen a terme, etcètera.
La Fundació ASUR, creadora del museu, té com a propòsit revifar la producció artesanal d’alta qualitat en aquestes cultures en vies de desaparèixer. L’objectiu, “crear llocs de treball i fonts d’ingrés en el sector rural, […] revitalitzar la creativitat cultural de les comunitats, […] participar en l’enriquiment cultural del comprador i […] contribuir al desenvolupament turístic de Sucre” (font: http://www.bolivianet.com/asur/).
Tanmateix, el museu resulta molt enriquidor i sobretot molt agradable a visitar. Us el recomanem!

Sucre

Sucre és una ciutat molt maca, tota blanca i plena de moviment cultural. Capital constitucional del país (de fet no ens queda clar quina de les dues és la veritable capital de Bolívia si Sucre o La Paz), l’història de la ciutat està molt lligada amb l’esdevenir del país. Per exemple a la Casa de la Libertad, situada a la plaça principal, és on es va signar el tractat d’independència del Alto Perú (ara Bolivia).
Un vespre, vam aprofitar per participar en un quiz benèfic en el bar Amsterdam, a favor del Centre Educatiu Ñanta. Aquest és un espai que ofereix assistència mèdica, social, així com educació i servei menjador per als infants que es troben treballant en els carrers de Sucre. Existeix la possibilitat de fer voluntariat en el centre. Pel que fa al quiz ens va tocar un equip molt internacional i vam guanyar-lo, unes cervesetes de premi!

Mamani Mamani

Sens dubte, un dels millors aspectes de viatjar és que la porta sempre està oberta a que coses inesperades i sorprenents succeeixin. Amb això no volem dir que si no viatges no et passi, però està clar que arriba amb menys freqüència.
L’altre dia, la ONG (Un techo para mi país. Bolivia) amb la que estàvem fent voluntariat va aconseguir una cita amb Mamani Mamani perquè graves un vídeo donant suport a l’ONG i M va acompanyar-los fins al seu estudi. Per aquells que no el coneixeu, Mamani Mamani es considerat com el pintor contemporani més emblemàtic de Bolívia, els seus quadres destaquen per estar plens de color i tractar temàtiques relacionades amb l’indigenisme, el folklore i la tradició bolivianes.
Ell va resultar ser una persona d’allò mes senzilla, riallera i accessible, abans de marxar ens va dedicar a cada un dels que anaven una postal un autoretrat al dors inclòs! M va tornar a la oficina de la ONG que semblava que levites de l’alegria!

Manera tradicional de fer suc de canya de sucre