20 de gener 2011

Valparaíso

(M al teclat) La primera parada que he fet ha estat a la mítica ciutat de Valparaíso. Diminutiu de ‘Valle del Paraíso’, la ciutat va començar a erigir-se i créixer considerablement al comptar des de principis del s.XVIII amb un dels ports del costat Pacífic més importants de tot Sud-amèrica. Encara avui el port es troba molt actiu, des de la costa podem presenciar la seva frenètica activitat amb un maremàgnum de vaixells de tot tipus al llarg i ample del mar, embarcacions navals incloses.
La geografia de la ciutat és una de les coses més peculiars que hi trobem. Conforme Valparaíso ha anat creixent, els turons dels voltants s’han anat poblant i annexant a la ciutat. De fet, una de les atraccions turístiques de ‘Valpa’ és pujar als turons (especialment el turó Concepción i Alegria) per poder contemplar la ciutat i visitar els barris que és troben allà dalt. Per pujar-hi tenim l’opció ascensor o escales, cada una amb la seva part d’encant us recomano fer les dues.
Sinó, la ciutat que li va robar el cor a Neruda és pura activitat, llum i color. Gent per tot arreu, botigues amb muntanyes de cireres, maduixes i advocats apilats al carrer. Containers replets de restes de peix en qualsevol racó... Quin batibull!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada