14 de setembre 2010

La Pampa de Yacuma

Després de tres dies de selva pura, hem fet un tour per la Pampa del Riu Yacuma. La diferència entre pampa i selva ve a ser que la primera és una zona molt més plana amb una vegetació més baixa i que en període de pluges s’inunden moltes zones, pel que el paisatge canvia moltíssim. La Pampa del riu Yacuma fa dos anys que és una zona protegida per iniciativa de la municipalitat de Santa Rosa, amb la voluntat de gestionar les activitats turístiques en aquest espai natural. Aquesta pràctica, però, sembla ser més rentable que no altra cosa.
Hem visitat la zona en plena época seca i podríem dir que la Pampa es redueix a un rierol d’una profunditat d’uns 70cms. Tots els animals (caimans, capibares, ocells de tot tipus,...) de la zona s’hi aglomeren per al gran plaer dels turistes, però segurament no per al seu. De fet, el pas continu de barques a motor pel rierol provoca forces molèsties per aquestes bestioles que no fan cara d’estar massa còmodes: soroll, pol•lució de l’aigua, onades.
Durant el tour, vàrem fer una caminada buscant l’anaconda. Només en trobàvem de mortes (dissecades), excepte una que s’amagava en el seu foradet esperant l’època de pluges.
Aquesta experiència ha fet que ens demanèssim que carai fèiem en aquest indret. A quin preu pel’s pobres animalons podiem veurel’s!
Des del nostre punt de vista, el període de sequera no hauria de ser un període turístic. S’ajunta el fet que una gran extensió s’ha cremat per poder servir com pasturatge de bestiar pel que una gran part de la fauna ha estat destruïda a través de la pràctica de l’agricultura de l’artigatge.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada