La mirada del lèmur.

Gràcies companys de ‘La mirada del lèmur’ per parlar de nosaltres al vostre bloc!

Un mes a Ayacucho.

Hola a tots i totes, després de començar el nostre viatge fent una ruta de 15 dies pel nord del Perú, S-A-M es troba a Ayacucho per fer un stop d’un mes del nostre viatge. Estarem tot el mes d’Abril col·laborant amb l’Associació PHES (Progreso Humano En Solidaridad) de la Casa de Willy. Com que estarem a uns 10km de la ciutat entre les muntanyes d’Ayacucho, no tindrem connexió a Internet pel que segurament no podrem donar noticies de forma tan freqüent com fins ara. De totes maneres, seguirem explicant-vos el que anem veient i el com és el projecte en el que estarem el més sovint possible. Seguim en contacte!

Laguna 69

De Huaraz, hem pujat fins a Caraz un poblet més calmat i bonic. Un cop allà, teníem ganes de fer un altre trekking per arribar fins a Laguna 69 a 4400m d’alçada.
Després d’un primer intent fallit per raons horàries, finalment vam marxar dimarts en bus fins al llac Llanganuco a 3900m. Un cop allà em començat la marxa, per a nosaltres més fàcil que la primera a Laguna Churup. Una primera part en una vall, seguint el curs d’una riera; una segona de pujada, una mica més dura; una tercera, travessar la plana del que abans era un gran llac; i una quarta, la més dura, de pujada fins l’objectiu, Laguna 69!
El paisatge valia la pena, els pics més alts del Perú, glaceres impressionants i llacs d’un blau idíl·lic. Des de S-A-M aconsellem aquesta caminada!
Consell als viatgers: a Yungay (poble de sortida dels bus que duu fins al llac Llanganuco), alguns taxistes us proposaran el seu servei intentant convèncer de que els bus ja han passat. Verifiqueu abans creure’ls i pujar-vos al taxi, nosaltres ens vam trobar amb que encara quedaven tres busos per passar. Malgrat en general aquest tipus de comportament al Perú és forca estrany, pel que sembla aquí es habitual (em fet la prova dos dies seguits).

La Marinera

Un Diumenge al vespre a la Plaça d’Armes de Trujillo varem topar amb una orquestra municipal, acompanyada de ballarins vestits de forma molt elegant, colorejades les noies i d'aire chic els nois. Vam presenciar un espectacle de Marinera!

Cebiche

Ja fa uns dies varem provar el Cebiche, plat típic en molts països de Sud-amèrica entre ells el Perú. Tot i que pot ser preparat de moltes maneres, els ingredients base són el peix (generalment corbina), llimona, ceba i ají (barreja d’espècies i herbes picants utilitzada en molts plats peruans). Aquí una recepta per si algú s’anima.

Chavín de Huántar

Divendres al matí vam sortir en bus de Huaraz vers Chavín de Huántar, poble situat a uns 20 km a vol d’ocell però per nosaltres a més d’un centenar de km de ruta, i quina ruta! Molt maca, però la via es trobava en un estat deplorable, tan que vam acabar fent 8h de bus en tot el dia…
Durant el camí, ens vam parar a veure el llac Querococha i una falla geològica que s’anomena mapa del Perú, degut a la seva semblança cartogràfica.
El poble de Chavín de Huántar està situat a la intersecció de dues valls on dos rius s’hi uneixen.
El temple Chavín, construït al voltant de l’any 1000 aC. per la cultura Chavín va ser estratègicament cimentat sobre una xarxa de canalitzacions sota terra i de clavegueram per evitar la seva inundació durant l’època de pluges. Va ser un temple de vocació religiosa, al servei de cerimònies de culte al Déu Lanzon, representat sota la imatge d’un jaguar.
El complex va ser construït sota la mètrica i simbologia del nombre 7: la plaça cerimonial fa 49m x 49m, els dos pisos del temple fan exactament 7m d’alçada, i hi ha 7 recipients per les ofrenes al Déu...
A l’interior del temple, uns túnels subterranis foscos i estrets condueixen fins una estàtua de 4.53m representant el Déu Lanzon. Els sacerdots eren homes de gran poder en aquesta civilització i eren els sols a tenir accés a la deïtat, empraven el cactus San Pedro d’efectes al·lucinògens per conversar amb Lanzon i tenir una millor visió dins els laberíntics túnels (dilatació de les pupiles)
Una altra característica arquitectònica interessant: les ‘cabezas clavas’, estàtues guardianes del temple i que M té una increïble destresa a imitar!

Laguna Churup

El dimarts passat vam arribar a Huaraz, ciutat situada a la província de Yungay, sota la Serralada Blanca del Parc Nacional Huascarán, en aquesta regió del Perú es on es troben els pics més alts del andes peruans, entre ells el més alt, el Huascarán de 6768m.
Com que ens trobem al final de la època de pluges, a la regió els matins son molt assolellats, però cap a mitja tarda s’ennuvola tot el cel i comença a ploure de valent. És per això que s’aconsella als menys experts de no fer trekkings de més d’un dia i llevar-se d’hora per fer els trekkings.
Dit i fet, el dimecres ens llevem a les 4.30 de la matinada per fer el trekking que va fins a la ‘laguna Churup’ de 4450m, preciós, us l’aconsellem. Aquí em trobat que estava molt ben explicat, pel que no ens reiterarem; http://huaraz.com/churup/

Les Huacas del Sol i la Lluna.

Així com ahir varem visitar restes arquitectòniques de la cultura Chimú. Avui n’hem visitat de la cultura Moche, anterior a la Chimú i que ocupava la mateixa vall, la vall Moche.
La Huaca del Sol, es creu que tenia una funcionalitat administrativa (pagament d’impostos, cobraments, etc.), però avui en dia no es pot visitar ja que encara està enterrada sota una gran muntanya de sorra que només deixa apreciar lleugerament la seva forma esglaonada. Esperem es trobi el finançament suficient per iniciar-ne les obres arqueològiques que un dia ens permetin apreciar-ne el seu interior.
La Huaca de la Luna si que es pot visitar per dintre i és impressionant. Està composta per set plataformes que conjuntament formen 21m d’alçada. Tot i els grans saqueigs que la Huaca de la Luna va patir durant l’època colonial, encara podem apreciar la seva forma i una part de l’interior. De funcionalitat funerària, cada plataforma es la tomba dels sacerdots guerrers d’una centúria. Com podem apreciar en la fotografia, les parets de cada plataforma van estar decorades amb pintures murals representant la seva deïtat, així com escenes pròpies de la cultura mochica.
Una dada interessant, a diferència d’altres cultures més propicies a sacrificar animals, noies de quinze anys o dones. La cultura Moche celebrava combats entre els millors guerres a la plaça major annexada a la Huaca, els perdedors eren sacrificats.

Per a més informació sobre les Huacas i la cultura Moche: http://www.huacas.com/

Huanchaco

Al final del dia, desprès la visita al palau de Chan chan, hem anat a donar una volta pel poble balneari de Huanchaco el qual es reputat dins la regio pels seus ‘Caballitos de Totora’.
Aquestes, son embarcacions teixides pels Moche (cultura Moche) a partir de les tiges i les fulles de la totora per poder navegar i pescar per les aigües de l’Oceà Pacific. Encara utilitzades avui en dia pels pescadors i per finalitats turístiques, tenen una llargada de 4-5m i la seva forma permet d’allargar-hi le cames dintre i avançar amb un rem.

Chan Chan… un palau Chimú

Diumenge passat varem arribar a Trujillo. Al costat d’aquesta ciutat hem visitat un palau Chimú, Chan Chan. Els chimú eren una civilització pre-Inca que s’organitzava a partir de la concepció de tres mons; el terrestre, el celest i el marí. Com a totes les civilitzacions antigues peruanes, la jerarquia social estava basada en un sistema de castes.
El palau que hem visitat era impressionant, comprenia dues places dedicades a les cerimònies, una bassa de reserva d’aigua, habitacions mortuòries i temples.
Construïts en maons de tova, els murs d’aquest complex eren coberts per un ciment sobre el qual gravaven motius marins (marees, peixos, pelicans) senyal de la importància que la proximitat a l’Oceà Pacific tenia per a aquesta civilització. Existeixen diverses teories sobre el significat d’aquests gravats, la mes consensuada es que ja estiguessin lligats als fenòmens climàtics, com ara l’adveniment de ‘El Niño’.
El palau va ésser construït en un temps record perquè el cap chimú hi pugues ésser enterrat junt amb tots els seus efectes personals així com els sacrificis humans i animals fets en el seu honor. Quan això succeïa, el fill primogènit, nou cap chimú, havia de conquerir un altre territori per poder construir-hi el seu propi palau amb el fi d’un dia ser-hi ell també enterrat.

L’Urbanisme a Cajamarca

Cajamarca és una ciutat de 160 000 habitants situada a 2700m d’alçada al bell mig d’una vall rodejada de muntanyes que culminen els 3000m. La ciutat està composta per edificis més aviat baixos (2-3 pisos màxim) amb la finalitat de respectar, tal i com ens ha dit un guia molt interessant que hem tingut avui, el patrimoni cultural resultant de l’arquitectura colonial.

Està clar que amb una població que durant els últims 20 anys ha crescut de 50 000 a 160 000 habitants, la ciutat s’ha eixamplat de manera impressionant. Però ho ha fet amb un cert nombre de problemes a nivell d’infraestructura, tenint com a resultat: un sistema de clavegueram quasi inexistent, vies de circulació a nivell perifèric inexistents o sense pavimentar, una gran concentració de taxis, mototaxis de tres rodes i col·lectius (transport públic).

Anotacions sobre la construcció:

- Arquitectura tipus colonial. Les cases de forma romana, quadrades i amb un atri al mig, tot permetent refrescar les habitacions en les estacions caloroses sense perdre la llum del sol.

- Els habitatges estan sovint mal aïllats, la ventilació es produeix sovint a través de ventilacions volgudes (finestres i portes) o sense elles (construccions sovint precàries deixant obertures en el sostre i els murs).

- Sobre les teulades floreixen tancs d’aigua. Però sense sistema de producció d’aigua calenta algun, son tancs que tracten l’aigua, retenen la pols i eviten la producció de bactèries.

Des de Perú amb amor...

Els banys de l’Inca

Per evitar la pluja sobre nostre, hem preferit anar a banyar-nos a una atracció local i turística de Cajamarca, els banys de l’Inca. Situats a 6km de la ciutat, les seves fonts d’aigües termals ja eren utilitzades en èpoques precolonials. Hem gaudit d’allò més aprofitant d’un bon bany calent. Era important respectar la consigna de no quedar-se en remull més de 30min perquè acabes extra relaxat i atontat, podria ser dolent per la salut.

Cajamarca passada per aigua.

El divendres pel mati, després d’haver passat la nit a l’autobús des de Chimbote, S-A-M ha arribat a Cajamarca. Amb els 1.80 de G i els 1.72 de M semblem els gegants del pi barrejats entre la població andina que integra Cajamarca. Ciutat de construcció predominantment colonial, ens hem dedicat a perdre’ns pels seus carrers, hem anat al mercat on em provat el formatge de la regió, boníssim! Res a envejar als grans formatges francesos. Recomanem visitar la seva ‘Plaza de Armas’, al Perú l’equivalent de la Plaça Major catalana. Com ens trobem a la fi de la època de pluges, al migdia quan anàvem cap als Banys de l’Inca, ha començat a ploure de valent, i fins ara (19.30h) encara no ha parat. Tots els carrers baixaven fins a dalt de pluja fangosa, la gent esperant-se als portals fins que afluixava una mica i tothom es posava a córrer cap al seu destí, fins que una nova engegada els feia tornar a aixoplugar-se.

Cerro Sechín.

Desprès de passar la nit del dimecres en bus (genial per d’estalviar-se les nits d’hotel!), hem arribat al matí a Casma, petita ciutat situada en una verda vall envoltada de àrides i rocoses muntanyes. Un cop allà, hem anat a visitar un temple prehistòric provinent de la cultura Sechín, el Cerro Sechín. Al voltant trobem d’altres runes pertanyents a la mateixa cultura no gaire lluny, entre elles Chankillo, la qual compta amb el calendari solar més antic d’Amèrica! Aquesta civilització és molt més antiga que la Inca ja que data de 3500 aC. Els sechín ja a l’època mostraven uns grans coneixements en termes de cultura, construcció, salut i astronomia.
La descoberta del temple Sechín s’acompanya d’un fet estrany; l’absència de restes de vida com ara, ossos, eines, accessoris o d’altres. Tot i això el nostre guia no desespera alhora de que algun dia es puguin trobar senyals de vida, els quals es veu que es podrien trobar darrera un porta que encara avui no s’ha desembussat, la ‘porta dels guerrers’. Es potser degut a conservar la llegenda del temple de Sechín? Ja son varis els xamans que han pagat grans sumes de diners per poder tocar la porta, fer-hi ritus al seu davant i sentir el magnetisme que, es diu, hi ha al voltant d’aquest temple.