A Ayacucho, hem descobert el grup Alborada en concert. És un grup molt conegut per tot Sud-amèrica i arreu, integrat per membres de diferents parts del subcontinent. Lletres en quechua i sons de la natura que ens transporten al vell mig de la selva sud-americana, a S-A-M ens ha encantat!
14 de juny 2010
13 de juny 2010
Ayacucho
Com la setmana passada varem anar a Ayacucho per visitar als nens i nenes de ‘La Casa de Willy’i donat que encara no n’havíem parlat al bloc, aprofitem per fer un post sobre aquesta meravellosa ciutat.Ayacucho es una ciutat alegre, molt viva i plena de dinamisme. A mig camí entre ‘la sierra’ y ‘la selva’ peruanes podem veure reflexades aquestes dues parts del Perú en la ciutat i els seus habitants. La ciutat ens ha sorprès gratament, hem viscut moltes coses en els seus carrers i les seves gents ens han fet sentir una mica com a casa. Un consell, si podeu aneu-hi durant la setmana santa!
12 de juny 2010
Sud-amèrica a tres
Farà un mes i mig, aquesta gateta negre va néixer a Ayacuho. M de seguida s’hi va sentir lligada, la decisió estava presa; ens havia d’acompanyar durant les nostres peripècies i mirar si la podem entrar a Europa!
Un mes i mig després el seu naixement, era per fi el moment d’anar a buscarla, la nostra petita Yana! Petita sorpresa: ja no és tan negre com al principi, però si igual de bufona.
PD. Yana en Quechua vol dir negreta.
Un mes i mig després el seu naixement, era per fi el moment d’anar a buscarla, la nostra petita Yana! Petita sorpresa: ja no és tan negre com al principi, però si igual de bufona.
PD. Yana en Quechua vol dir negreta.
11 de juny 2010
Pisco Sour
Agafant el nom de la regió d’on prové, el pisco és un aiguardent provinent de la fermentació del raïm. Aprofitant que estàvem a la terra del pisco, a S-A-M hem provat el Pisco Sour, un còctel a base de pisco, lima, clara d’ou i xarop de goma, simplement… boníssim!
10 de juny 2010
Reserva de Paracas.
La Reserva de Paracas està situada sobre una petita península a pocs kms al sud del poble de Paracas. Fa uns 30 milions d’anys la reserva era mar i avui es testimoni d’aquest fet el sòl àrid i ple de fòssils marins incrustats al terra que configura el paisatge. Petita anotació ecològica, les carreteres no són d’asfalt sinó que han estat creades a partir de la sedimentació de sal marina. El tour ens ha dut fins on abans hi havia la ‘Catedral’ (forma geològica fruit de l’erosió) la qual era una gran atracció turística abans que el sisme del 2007 acabés amb ella. També hem vist una platja de sorra vermellosa, única en tot el Perú!
09 de juny 2010
Illes Ballestas
El diumenge al matí varem agafar un vaixell direcció les Illes Ballestas, conegudes per acollir una gran quantitat d’aus de diferents espècies (pelicans, corbs de mar, gavines, …). Durant el camí vem fer una parada en una altra illa per contemplar el ‘Candelabro’, una figura gegant cavada de forma geomètrica sobre la roca per la civilització de Paracas farà més de 2700 anys. Les seves dimensions (128m d’alçada i 78m d’amplada) i profunditat (60cm) fan que la figura rivalitzi amb les més conegudes línies de Nazca. Quan fa bon temps, es pot veure a més de 20km de distància!
Seguidament ens hem adentrat a l’Oceà Pacífic per arribar fins les Illes. Durant el camí hem vist morses traient el cap de l’aigua, semblava que ens donessin el bon dia. La visita de les Illes Ballestas va ser una gran experiència. Amb tots els ocells que hi habiten, s’arriben a produir varies tones de guano a l’any. També hem vist llops de mar mentre dormien, pingüins saltant a l’aigua i bancs de cril que li donaven al fosc oceà un to rogenc.
Seguidament ens hem adentrat a l’Oceà Pacífic per arribar fins les Illes. Durant el camí hem vist morses traient el cap de l’aigua, semblava que ens donessin el bon dia. La visita de les Illes Ballestas va ser una gran experiència. Amb tots els ocells que hi habiten, s’arriben a produir varies tones de guano a l’any. També hem vist llops de mar mentre dormien, pingüins saltant a l’aigua i bancs de cril que li donaven al fosc oceà un to rogenc.
08 de juny 2010
Poblat de Paracas
La darrera setmana, aprofitant que teníem una missió a Chincha amb la ong MATISEE, varem anar fins la regió de Pisco acompanyats per en Max (un altre voluntari de l’ong) per fer una mica de turisme. La ciutat de Pisco va quedar devastada pel terratrèmol del 2007, conseqüència d’això avui en dia hi ha força criminalitat ja que molta gent s’ha quedat sense res i la taxa d’atur és molt alta. És per això que varem decidir d’escoltar el consell dels habitants de la zona i fer un tour en taxi per Pisco per després anar directament cap a Paracas.
El petit poblat coster de Paracas es molt visitat a l’estiu sobretot pels limenys i turistes estrangers. La vil·la té molt d’encant amb el seu petit port pesquer, la seva Plaza de Armas, i els seus pelicans. A M li recordava a vil·les de la Costa Brava catalana com Cadaquès o Palamós amb el passeig marítim i els petits restaurants de menjar típic situats a la vora del mar, tres vegades més cars que de costum.
Amb tot això, la nostra estada a Paracas ens ha fet sentir paradoxalment com si estiguéssim de vacances dins el nostre viatge.
El petit poblat coster de Paracas es molt visitat a l’estiu sobretot pels limenys i turistes estrangers. La vil·la té molt d’encant amb el seu petit port pesquer, la seva Plaza de Armas, i els seus pelicans. A M li recordava a vil·les de la Costa Brava catalana com Cadaquès o Palamós amb el passeig marítim i els petits restaurants de menjar típic situats a la vora del mar, tres vegades més cars que de costum.
Amb tot això, la nostra estada a Paracas ens ha fet sentir paradoxalment com si estiguéssim de vacances dins el nostre viatge.
29 de maig 2010
Ser voluntari o voluntària a la Casa de Willy
La filosofia de la Casa de Willy es primordialment la d’oferir suport social a joves en situació de risc social dins un ambient familiar i donant sempre la llibertat que els permeti desenvolupar la seva responsabilitat com a persones.
Son benvinguts voluntaris provinents de tots els països. Se’ls necessita! Hi ha moltes tasques a dur a terme, com ara:
- Participació en les tasques quotidianes de la Casa.
- Millora de les condicions d’infraestructura de la Casa.
- Donar un cop de ma als joves amb les seves tasques escolars (de tots els nivells fins a Batxillerat).
- Creació d’activitats educatives, culturals, artístiques i lúdiques per als joves.
- Acompanyar els joves en el seu desenvolupament personal.
La Casa, te com a finalitat l’autoabastiment, es per això que es comencen a desenvolupar activitats econòmiques. Actualment, la Casa necessita voluntaris que col•laborin en aquests projectes l’autofinançament:
- Participació en les tasques agrícoles (treball en els camps i desenvolupament de noves formes de cultiu).
- Formació dels joves en el camp de la fusteria, la soldadura i el forn de pa.
Si alguna d’aquestes activitats us interessa, teniu un gran sentit de la responsabilitat, desitgeu viure una gran i enriquidora experiència, en Willy i tots els nois i noies de la Casa us rebran amb els braços oberts.
Per a més informació:
Correu electrònic: phesvoluntariado@hotmail.com
Son benvinguts voluntaris provinents de tots els països. Se’ls necessita! Hi ha moltes tasques a dur a terme, com ara:
- Participació en les tasques quotidianes de la Casa.
- Millora de les condicions d’infraestructura de la Casa.
- Donar un cop de ma als joves amb les seves tasques escolars (de tots els nivells fins a Batxillerat).
- Creació d’activitats educatives, culturals, artístiques i lúdiques per als joves.
- Acompanyar els joves en el seu desenvolupament personal.
La Casa, te com a finalitat l’autoabastiment, es per això que es comencen a desenvolupar activitats econòmiques. Actualment, la Casa necessita voluntaris que col•laborin en aquests projectes l’autofinançament:
- Participació en les tasques agrícoles (treball en els camps i desenvolupament de noves formes de cultiu).
- Formació dels joves en el camp de la fusteria, la soldadura i el forn de pa.
Si alguna d’aquestes activitats us interessa, teniu un gran sentit de la responsabilitat, desitgeu viure una gran i enriquidora experiència, en Willy i tots els nois i noies de la Casa us rebran amb els braços oberts.
Per a més informació:
Correu electrònic: phesvoluntariado@hotmail.com
18 de maig 2010
Anticucho
Moltes vegades quan viatges, et topes amb plats típics del país que a primera vista no semblen de bon grat. Cucs, escarabats, carn de cavall, serp, la llista es immensa i tots ells son autentiques delicatesen en alguns indrets del geoide. El dilema del viatger sovint es troba entre seguir els seus ulls estomacals i refusar de provar-los el mes amablement possible, o fer cas al seu esperit aventurer i fent el cor fort i la cara de fàstic, posar’s-ho a la boca a veure que passa. El resultat pot ser, o be escopir-ho i beure’s un litre d’aigua quasi sense respirar, empassar-s’ho i acabar amb unes cagarrines de ca l’ample, o be trobar-ho deliciós i donar-li la raó a tota una civilització que ho considera menjar de deus. En el nostre cas, aquesta es la opinió que ens ha quedat desprès de provar l’Anticucho, unes brotxetes de cor de vaca que no volíem provar per res del món, l’insistència dels peruans que hem conegut va fer que provéssim i ara com fan els bons limenys, sopem cada divendres…
14 de maig 2010
Uns mesos a Lima amb MATISEE
El dijous de la darrera setmana després d’acomiadar-nos dels nens i nenes i la gent d’Ayacucho, vam agafar un bus destinació Lima on estarem uns mesos col·laborant amb la ONG peruana MATISEE. Dins les diferents línies de treball que l’equip té, nosaltres i d’altres voluntaris i voluntàries ens dedicarem sobretot a fer diagnòstics socioeconòmics sobre la situació de comunitats agrícoles rurals del Perú, per més endavant poder establir-hi projectes de desenvolupament comunitari, així com fer-les accessibles a ajudes o subvencions com ara el PCC. Aquest divendres tenim la primera missió de treball de camp a una comunitat de Chincha, ja us explicarem que tal!
08 de maig 2010
Quinua i l’obelisc commemoratiu de la batalla d’Ayacucho
El passat dimarts, aprofitant que ens queden pocs dies per aquí varem fer una escapadeta al poble de Quinua, a 37km d’Ayacucho, on es troba l’obelisc en memòria als caiguts per la independència del Perú i sobretot durant la batalla d’Ayacucho el 9 de desembre de 1824. El poblet té molt encant i poden trobar-se nombrosos tallers de ceràmica prestigiosos en tota la serra andina per la qualitat dels seus productes. L’obelisc, de 44m d’alçada, va ser construït en commemoració de la firma de la Capitulació d’Ayacucho la qual va donar punt i final al domini espanyol sobre el Perú.
07 de maig 2010
De ral·li per Invasión.
Com aquesta setmana H, un jove de la Casa, tenia els exàmens per al carnet de conduir, M va agafar el cotxe de la Casa junt amb H, A i Hc per a fer unes pràctiques de conduir.
Havent arribat a les planes de Invasión, urbanització situada entre la Casa i Ayacucho, la lliçó comença. Posa primera, dóna-li al gas, segona, frena frena!
Al cap d’una estona de conduir, els vilatans ens fan senyes amb les mans, roda punxada...
H i A se’n tornen a la Casa per agafar les eines i la roda de recanvi mentre M i Hc es queden esperant davant el cotxe, aguantant el fred de la vesprada i els riures i mofes dels vilatans.
Al cap d’una bona hora, H i A tornen amb les eines, acompanyats per G i d’altres nois de la Casa, però sense roda de recanvi, sembla ser que n’ha havia però ara ja no.
Demanem als veïns i conductors de combis que ens deixin una roda, tots diuen que no. Amb tot, arriba en Willy amb la seva moto per endur-se a reparar la roda. Després d’una altra hora d’espera i fred, torna en Willy amb la roda, els nois la col·loquen i sorpresa, la roda en teoria reparada perd aire. S’ha de tornar ràpid a la Casa, M puja al volant mentre A li crida ‘posa tercera, fot-l’hiii fot-l’hiii!’ i O ja en pijama contesta atemorit ‘a poc a poooc, a poc a poooc!’
Havent arribat a les planes de Invasión, urbanització situada entre la Casa i Ayacucho, la lliçó comença. Posa primera, dóna-li al gas, segona, frena frena!
Al cap d’una estona de conduir, els vilatans ens fan senyes amb les mans, roda punxada...
H i A se’n tornen a la Casa per agafar les eines i la roda de recanvi mentre M i Hc es queden esperant davant el cotxe, aguantant el fred de la vesprada i els riures i mofes dels vilatans.
Al cap d’una bona hora, H i A tornen amb les eines, acompanyats per G i d’altres nois de la Casa, però sense roda de recanvi, sembla ser que n’ha havia però ara ja no.
Demanem als veïns i conductors de combis que ens deixin una roda, tots diuen que no. Amb tot, arriba en Willy amb la seva moto per endur-se a reparar la roda. Després d’una altra hora d’espera i fred, torna en Willy amb la roda, els nois la col·loquen i sorpresa, la roda en teoria reparada perd aire. S’ha de tornar ràpid a la Casa, M puja al volant mentre A li crida ‘posa tercera, fot-l’hiii fot-l’hiii!’ i O ja en pijama contesta atemorit ‘a poc a poooc, a poc a poooc!’
06 de maig 2010
Un dia a la Casa de Willy.
Per la majoria dels nois i noies de la Casa la jornada comença a les 6h, per no perdre el combi que els porta a l’escola. Pels altres, els voluntaris i en Willy, la jornada comença més aviat a les 8h.
Abans que res, un esmorzar compost per una beguda barreja d’avena, llet, aigua i cacau junt amb pa casolà, mantega i melmelada. Després, el matí està dedicat als treballs de la Casa; pintura, cosir, fusteria, cultiu dels camps, soldar, etcètera. Els nois i noies que es queden a la Casa participen en les activitats, almenys quan arribem a motivar-los o en Willy està per pressionar-los!
A les 14h, els nois i noies tornen de l’escola amb el dinar que els proporciona la Sociedad Benéfica de Ayacucho i dinem`plegats. Ben dinat, cadascú ha de dur a terme la tasca que li ha estat assignada per la setmana; rentar els plats, netejar la cuina o els banys, preparar el menjar per als gossos, etcètera.
A les 17h , els nois i noies fan els deures de l’escola a la biblioteca de la Casa, ajudats pels voluntaris i la mestra de la Casa.
Els joves preparen el sopar i sopem tots junts, intentant que el menjar es distribueixi equitativament ja que alguns nois són com ogres! Ens anem a dormir força d’hora tot i que ben cansats.
Els caps de setmana són una mica diferents i amb més temps lliure. S’aprofita per fer esport (futbol, voleibol) i per organitzar jocs. Les tardes sovint es passen davant una pel·lícula.
Abans que res, un esmorzar compost per una beguda barreja d’avena, llet, aigua i cacau junt amb pa casolà, mantega i melmelada. Després, el matí està dedicat als treballs de la Casa; pintura, cosir, fusteria, cultiu dels camps, soldar, etcètera. Els nois i noies que es queden a la Casa participen en les activitats, almenys quan arribem a motivar-los o en Willy està per pressionar-los!
A les 14h, els nois i noies tornen de l’escola amb el dinar que els proporciona la Sociedad Benéfica de Ayacucho i dinem`plegats. Ben dinat, cadascú ha de dur a terme la tasca que li ha estat assignada per la setmana; rentar els plats, netejar la cuina o els banys, preparar el menjar per als gossos, etcètera.
A les 17h , els nois i noies fan els deures de l’escola a la biblioteca de la Casa, ajudats pels voluntaris i la mestra de la Casa.
Els joves preparen el sopar i sopem tots junts, intentant que el menjar es distribueixi equitativament ja que alguns nois són com ogres! Ens anem a dormir força d’hora tot i que ben cansats.
Els caps de setmana són una mica diferents i amb més temps lliure. S’aprofita per fer esport (futbol, voleibol) i per organitzar jocs. Les tardes sovint es passen davant una pel·lícula.
05 de maig 2010
La Casa de Willy
La Casa de Willy compta amb un gran terreny on s’acullen humilment una vintena de joves, entre 19 i 25 anys, ja sigui orfes o que els seves famílies no poden fer-se càrrec d’ells.
Una desena d’habitacions, una biblioteca, una sala de reflexió, cuina, forn de pedra per coure pa, un gran pati rectangular, una sala per moldre la farina, un taller de fusteria i per soldar, un tancat per conills, un altre per cuis, un per ànecs i un altre per a perdius. Tots ells composen el conjunt de la casa, distribuïts en forma esglaonada aprofitant la inclinació del terreny.
En els camps, a més d’alguna herba i cebes, es cultiva l’alfals per a alimentar els animals, més una gran part deixada per al pastoreig de les dues vaques e la casa, la Mafalda i la Libertad.
El conjunt, està situat a 5km de la ciutat d’Ayacucho al costat de la ruta que va a Cuzco. Des la casa les vistes són increïbles! I l’ambient és força reposat.
Una desena d’habitacions, una biblioteca, una sala de reflexió, cuina, forn de pedra per coure pa, un gran pati rectangular, una sala per moldre la farina, un taller de fusteria i per soldar, un tancat per conills, un altre per cuis, un per ànecs i un altre per a perdius. Tots ells composen el conjunt de la casa, distribuïts en forma esglaonada aprofitant la inclinació del terreny.
En els camps, a més d’alguna herba i cebes, es cultiva l’alfals per a alimentar els animals, més una gran part deixada per al pastoreig de les dues vaques e la casa, la Mafalda i la Libertad.
El conjunt, està situat a 5km de la ciutat d’Ayacucho al costat de la ruta que va a Cuzco. Des la casa les vistes són increïbles! I l’ambient és força reposat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
