El dia més llarg

El dia D a arribat amb un despertador que sonava a les sis del matí per estar segurs que no perdíem l'avió. Bona idea ja que com de costum l'AP-7 estava embussada. Després d'adéus difícils per a M em agafat l'avió BCN-Madrid, escala obligada. M coneix la mala reputació de l'aeroport de Barajas pel que fa a l'equipatge... més tard en parlem.

Després de 25min per canviar de terminal i picar una mica pensant que no ens donaran de menjar embarquem cap a Lima. El viatge transcorre particularment bé, amb tres pel·lícules, tres àpats (que malpensats que arribem a ser!) i petites converses amb un noi suís que se'n va a Bolívia per retrobar la seva mitja taronja. Un gran història d'amor pel que sembla!

Tot això es benvingut per suportar el 9700km i 12h de trajecte que separen Madrid de Lima. Malgrat tot, G desespera perquè no tenim cap finestreta al costat des d'on puguem veure els paisatges sud-americans. Quina llàstima ja que passant per sobre de Madeira, Guinea, Manaus, Río Branco i els Andes n'hi havia com per gaudir!

La gran sorpresa la tenim a l'arribada i és que la motxilla de G no surt per la cinta d'equipatge! Barajas... A l'aeroport de Lima ningú es sorprèn, petita consolació: no som els únics que fan cua per reclamar.

El taxi que ens havia reservat PTB (amic d'un amic) ja no hi és. En trobem un altre i després de negociar un preu correcte i avisar que no coneixem l'adreça de l'hostal sortim de l'aeroport. Santa paciència que tenen els peruans! Voltes i voltes que fa el taxista fins que trobem l'hostal on ens espera PTB. La primera cervesseta andina i PTB que ens porta a sopar a un chifa (restaurant xinès al Perú). Després d’agrair PTB per la súper acollida ens anem a dormir a les 24h, les sis del matí a casa nostra. Una autèntica jornada de 24h!

L’equipatge…

Si si, demà marxem! Avui al matí ha arribat G de França i M s’ha passat el dia fent la bossa. Que hem posat dins la motxilla que ens acompanyarà prop d’un any i mig ? Aquí us detallem la motxilla de M, la de G té unes petites variacions (no hi ha assecador ni biquini per exemple) però en l’essencial és el mateix. De dreta a esquerra i de dalt avall de la fotografia.

Dues tovalloletes petites.
Tovallola gran que s’eixuga ràpid.
Roba interior.
Farmaciola.
Sac de dormir.
Dos pantalons (uns són desmuntables).
Unes malles.
Uns pantalons lleugers.
Dues samarretes màniga llarga.
Dues samarretes màniga curta.
Tres samarretes tirants (no per a G).
Joc d’escacs magnètic.
Cinturó.
Guants i buff polar.
Biquini.
Assecador de viatge.
Rebeca i Jersei amb caputxa.
Coixí inflable de viatge.
Bossa de roba i bossa interior.
Tovalloletes humides.
Mòbil vell amb carregador.
Ulleres de sol.
Leds frontal.
Adaptador per Sud-amèrica.
Navalla suïssa.
Cadenat numèric.
‘Pareo’/ Fulard.
Bossa de reixeta per la roba molla.
Anorac (desmuntable amb caputxa i forro polar a dintre).
Càmera fotos.
Llibre, guia i llibreta.
Xancletes per fer senderisme.
Sabatilles còmodes.
Botes muntanya lleugeres.
Una cobertura de plàstic per la motxilla gran.

A més a més, G duu una brúixola, una petita màquina d’afaitar elèctrica, una clau USB, un xiulet (per si tenim una urgència al mig de la muntanya). I per fer petites reparacions, un tros de corda i cinta adhesiva ampla.
Dormirem aquesta nit...?
Que trist dir adéu a amics i família, us trobarem un munt a faltar!
I demà Lima!

Que poso a la farmaciola?

Perquè cap pupa, blau ni aix, uix se’ns resisteixi... Aquí una llista del que hem posat a la farmaciola que ens endurem en el nostre viatge per Sud-amèrica.

Pastilles per purificar l’aigua.
Antipalúdic per si mostrem símptomes gripals (per evitar que sigui paludisme).*
Protector solar de 30 cap amunt.
Esprai Antimosquits (recomanem Goibi o Relec-forte).
After-bite.**
Paracetamol i Ibuprofè.***
Antihistamínics (per l’al•lèrgica de M).
Crema amb cortisona (per l’al•lèrgica de M).
Col•liri pels ulls (per l’al•lèrgica de la vida de M).
Pomada Trombocid.
Pomada Radio salil.
Antidiarreics.

Laxants (recomanem Micralax).
Pegats Compeed.
Tovalloletes desinfectants i antisèptiques.
Gases, esparadrap, tiretes, venes i cotó fluix.
Tisoretes, pinces i agulles estèrils.
Termòmetre.
Dos parells de guants de plàstic.
Collaret contra les puces (per posar al turmell si ens topem amb matalassos sospitosos)****
Sobres de sèrum infantil*****
Biodramina.

Notes:
*Com us dèiem a l’entrada Documentació útil a l’hora de fer un viatge, aquest és el tractament que a nosaltres ens han receptat en la consulta del centre de vacunació internacional. Aquest tractament no té per que ser el mateix per tothom i per tan, abans de marxar, cal acudir a aquest centre per saber quina és la millor prevenció segons el teu viatge.
**Tot i que en un principi voldríem fer cas al que ens diu aquest bloc, la veritat es que no volem carregar amb una ampolla d’un litre d’amoníac per tot Sud-amèrica.
***Paracetamol per la febre i el dolor, l'ibuprofè és pel dolor i a més és antiinflamatori.
****Esperem no haver de fer-lo servir, però després d’haver llegit això trobem que val la pena agafar-los... Ho sé, a nosaltres també ens pica tot cada vegada que ho llegim.
*****Són uns sobres que es barregen amb aigua, normalment per als nens petits però que en cas de diarrees van molt bé perquè porten moltes sals minerals i et rehidraten.

Moltes gràcies Alba per l’assessorament com a professional d’infermeria que ens has donat!!


Com ho veieu? Trobeu que ens deixem alguna cosa?

Una setmana i marxem.

Tot just una setmana abans que marxem. De moment cadascú segueix a casa seva, començant-se a acomiadar de tothom...,
mirant si les coses caben a la motxilla...,
visitant els seus llocs preferits...
i intentant mentalitzar-se que d’aquí uns dies estarem a l’altra punta del món i tot això quedarà força llunyà.
Adjuntem les fotos del comiat de M amb els amics i amigues de Terrassa, a G li hagués agradat estar-hi! Un petonàs a tots i a totes, us trobarem un munt a faltar!! Ah, i felicitats a la CRi que se’n va a L.A. a treballar, tot un somni fet realitat. Enhorabona!

Tornada a casa.

El passat cap de setmana va ser molt agitat, entre la festa de comiat amb la gent de Paris i la preparació de totes les caixes i maletes per marxar hem estat d’allò més ocupats! Hi han hagut grans incidències, com M perdent el tren cap a Barcelona degut als embussos del perifèric de Paris. O la porta lateral de la furgoneta que G havia llogat per portar tots els mobles i caixes a Hérimoncourt que no tancava a clau. Però ens em pres tot això amb humor, tot dient-nos que segurament a Sud-amèrica ens en passaran de més grosses encara! I tan per tan, millor prendre-s’ho amb filosofia!
Els propers quinze dies abans de marxar els passem cadascú a casa seva amb la seva família; M a Terrassa i G a Hérimoncourt. Aprofitant els últims dies amb els nostres, acomiadant-nos de tothom i acabant de preparar-ho tot per... Marxar!

Adéu Paris.

Adéu a tots els nostres amics i amigues de Paris i gràcies per haver vingut a la festa de comiat de divendres passat! La festa va anar d’allò més bé. Ens vam sentit molt bé i molt propers a vosaltres pel que hem pogut deixar Paris amb l’esperit ben tranquil. Us durem al cor durant aquesta aventura! Ens veiem a la tornada!

PD: Un especial gràcies als i les que ens veu ajudar amb la mudança!

Despegar

Gràcies Jorge per haver parlat de nosaltres al teu blog Despegar!

Com trucar a cobrament revertit des de qualsevol lloc del món.

En aquest enllaç trobareu tots els codis d’accés de cada país per poder trucar a casa a cobrament revertit. Mooolt útil!

Rumboperdido.

Gràcies Joan per haver parlat de nosaltres al teu blog Rumboperdido!

Un mes i fora…

15 de Febrer, queda exactament un mes per marxar.
Si abans era una cosa que vèiem llunyana i més aviat difosa en el temps-espai, ara cada vegada pren més cos i forma tot fent que ens mentalitzem de que el dia D s’acosta. Quan hi pensem ens posem una mica raros; tots els músculs del cos es tensen i la ment se’ns bloqueja, se’ns fa un nus a l’estómac, deixem anar un riure fluixet i mig histèric i la única expressió que la nostra cara denota és la de “Aaaaaaaaaaaaaah!!”. Quan això passa al metro, la gent ens mira com si fóssim marcians, potser els hi fem una mica de por no sé…
Ara mateix les to-do-list són les nostres aliades, que si cal fer això, que si cal fer allò altre, que si has pensat en donar de baixa tal història, que si ens falta tal cosa...
Experimentem una barreja estranya de sentiments contradictoris. Per un cantó alegria i excitació davant la nova aventura que estem a punt de començar, per l’altre tristesa i nyonya perquè passarem molt de temps sense veure la nostra gent i segur que ens perdem un munt de coses mentre estem fora. Suposo que aquest estat emocional tan curiós es més aviat normal donades les circumstàncies.
La tria està feta, i no ens farem enrere, d’aquí un mes marxem!!

Com de gran és la teva petjada?

L’altre dia, a S-A-M vam topar amb una guia de viatges titulada Cuzco i el sender Inca (Cusco & the Inca trail) que contenia un paràgraf la mar d’interessant titulat com el present post: How big is your footprint? Es parla sobre la importància de viatjar tot respectant el medi en el que et trobes, i com a través d’una sèrie de recomanacions pots procurar que la petjada que deixes al passar sigui el menys intrusiva possible, sosteniblement parlant. Com que ens va agradar molt, a continuació us en fem quatre línies sobre el que deia.
- En la mesura del possible procurar triar destinacions, operadors turístics o hotels amb un compromís ètic i mediambiental provat. No dubteu a demanar-ho!
- Intentar deixar-se els diners en béns i productors locals abans que importats i fer servir el sentit comú a l’hora de regatejar, uns pocs dòlars estalviats poden suposar una setmanada sencera per algú altre.
- Fer servir l’aigua i electricitat amb sentit comú, els viatgers sovint reben subministrament preferent sobre les comunitats locals.
- Aprendre sobre l’etiqueta i cultura local, considerar les normes locals, comportar-se i vestir de forma apropiada segons la situació i l’indret on et trobes.
- Protegir la fauna salvatge i els recursos naturals locals. No comprar souvenirs o béns derivats del mediambient i la fauna a no ser que estiguin explícitament indicats d'haver-se produït de forma sostenible i que no estan protegits per la legislació CITES (Convention on International Trade in Endangered Species).
- Demanar sempre el permís de la gent abans de fer-les-hi fotos o vídeos.
- Considerar quedar-se en allotjaments locals abans que en hotels de provinença estrangera. D’aquesta manera els beneficis econòmics aniran a parar a la localitat i serà també una bona oportunitat per aprendre sobre la cultura local.
- Als voltants de Cuzco, pot trencar-se’t el cor si no li dones diners als nens del carrer a canvi de postals, caramels o que et llustrin les sabates. Tot i així, es altament recomanat no fer-ho; en alguns casos, els diners podrien anar a parar per exemple en cola per esnifar o a la butxaca d’un pare alcohòlic.
- Es preferible dóna’ls-hi alguna cosa nutritiva de menjar o fins i tot una bufanda o un parell de guants si fa fred.
- No cal dir que una donació a una organització benèfica local mai està de més.

Se us acut alguna recomanació més en aquest sentit?

Font: Ben Box, Roger Perkins & Kate Hannay (2001). Cuzco & the Inca trail. England: Footprint Handbooks.

Diccionari Llatinoamericà AsiHablamos.com

Sabies que la paraula bicho a Uruguai es fa servir per avisar que algú revisarà el que estàs fent? I que a el Salvador s’empra per referir-se a un nen o nena? Saps que pot voler dir aquesta paraula a Colòmbia o Argentina?
I que a Argentina la paraula fachero es refereix a una persona que vesteix bé? Però depenent el to també es pot referir a que algú vesteix malament o que és lleig de mala mena!
Tot i parlar castellà, als països llatinoamericans hi ha algunes diferencies respecte el castellà parlat a Espanya, sobretot en el llenguatge informal, que val la pena conèixer. Per si et quedes amb dubtes sobre el que el taxista deia durant l’embús, o al que la noia maca es referia en el menjador de l’alberg. A AsiHablamos.com, un diccionari de llatinoamericà informal et treuen de dubtes.

Curiositats i llibres sobre els inques.

Recentment, M ha estat molt interessada en l’antiga civilització dels inques i ha estat llegint alguna coseta interessant...
Viracocha és el Déu suprem dels inques que segons la mitologia inca va enviar els seus fills Manco Cápac i Mama Ocllo a la Terra per fundar la ciutat de Cusco, seu imperial dels inques.
Els chasquis eren els missatgers reials, des de petits entrenats per poder córrer durant hores i hores sense cansar-se (i potser ajudats per les fulles de coca) constituïen una xarxa de comunicació molt eficaç al llarg de tot l’imperi inca.
Una runantinya és un tambor fet amb la pell dels enemics de l’imperi extirpada mentre aquest encara és viu i que podem imaginar feia dansar als inques fins la matinada.
L’imperi inca va començar el seu declivi quan Francisco Pizarro el conquistador va posar el peu per primera vegada el 1531 a Perú. Cegat per la daurada ciutat de Cusco i les ostentoses ornamentacions de la noblesa inca, el futur fundador de la ciutat de Lima va fer esclavitzar bona part de la societat andina obligant-los a extreure or i diamants de les mines per acabar transportant-lo a les arques espanyoles.
Si no en teniu prou amb aquest recull d’anècdotes sobre la historia i imaginari d’aquesta civilitzacio us recomanem els següents llibres, a M li han agradat molt:
- El Inca, de Alberto Vázquez Figueroa. No sabem si heu llegit alguna cosa d’aquest autor, però a M mai l’ha decebut.
- La Princesa del Sol, de Antoine B. Daniel. Forma part de la trilogia ‘Inca’ que evoca l’època de la conquista espanyola del Perú, el llibre ofereix una barreja de realitat històrica i mitologia genial.

Coneixeu alguna altra llegenda o mite sobre els inques que vulgueu compartir? I algun llibre interessant sobre aquesta civilització?

Documentació útil a l’hora de fer un viatge.

Sens dubte, una de les coses més avorrides a l’hora de planificar un viatge es posar al dia tota la documentació que necessitem abans marxar del país. Tot i que aquest pretén ser un blog amè, interessant i entretingut a S-A-M em decidit d’avorrir-vos una i mica compartir amb vosaltres la llista de documents imprescindibles abans d’emprendre un viatge.

Carnet de vacunes internacional al dia. A poder ser, un o dos mesos abans del dia D, demaneu hora amb un centre de vacunació internacional on us demanaran pel vostre viatge; destinació, durada, motiu de visita, etcètera i us informaran de les vacunes que necessiteu, si cal que seguiu algun tipus de tractament com ara l’antipalúdic, hàbits de salut i higiene que convé adoptar i què cal que preneu en la vostra farmaciola abans marxar.

Assegurança de viatges. Molt important abans marxar, n’hi ha de molts tipus i tot i que a S-A-M preferim no recomanar-ne cap, procureu que us cobreixi tot allò que creieu podríeu necessitar en cas de malaltia, robament, repatriació, etcètera. Si marxeu d’aquí poc i teniu dubtes a l’hora de com triar una assegurança aquest article us en resoldrà uns quants.

Targeta sanitària europea. Cal tenir en compte que no substitueix una assegurança de viatges però si que et permet accedir a aquelles prestacions sanitàries a les que tenim dret a l’Estat espanyol durant estances temporals als països integrants de la Unió Europea, l’Espai Econòmic Europeu i Suïssa. Els Centres d’Atenció i Informació de la Seguretat Social l’emeten al mateix moment de sol·licitar-la.

Permís internacional de conducció. Útil si voleu conduir per un país o zona no europea més de 30 dies. Aquest permís l’expedeixen des de tràfic i té una durada d’un any. Cal però tenir en compte que aquest permís no es vàlid en tot els països.

Carnet internacional d’alberguista. Renovable cada any a través les Associacions d’Albergs de Joventut HI, el carnet permet gaudir de descomptes a excursions, visites turístiques, viatges i albergs que formen part de la xarxa Hostelling International (HI). Alguns albergs són exclusius per als portadors d’aquest carnet i tots estan obligats a complir amb els estàndards de qualitat (neteja, seguretat, etc.) que HI estableix per formar part de la xarxa.

Recomanacions.
- Feu fotocòpies de la vostra documentació i doneu-la a l’ambaixada del país on estigueu, sobretot si penseu quedar-vos-hi una temporadeta. També va bé escanejar-la i deixar-la a la bústia de correu electrònic.
- No ensenyeu a ningú la vostra documentació especialment el passaport, si un policia us la demana i no us en acabeu de fiar demaneu-li amablement que s’identifiqui abans, segurament no tingui cap problema en fer-ho abans que vosaltres i si no ho vol fer no us en fieu ni un pèl!
- Abans de marxar registreu-se al registre de viatgers del Ministeri d’Assumptes Exteriors i Cooperació d’aquesta manera en cas d’emergència podeu ésser contactats el més ràpid possible.
- Si sou estudiants no us oblideu pas el carnet d’estudiant a casa! Moltes albergs, museus, i llocs turístics us ofereixen descomptes.
- Deixeu anotat en algun lloc que no es pugui perdre (bústia de correu electrònic p.ex.) els números de telèfon per cancel·lar les vostres targetes de crèdit i demés, esperem no necessitar-ho però pot arribar a ser molt útil.

Se us acut alguna altra documentació útil? I recomanació?

"Un viatge no necessita motius. No tarda en demostrar que s’ho val per ell mateix. Creus que vas a fer un viatge però de seguida és el viatge el que et fa o et desfà."

Nicolas Bouvier