Ser voluntari o voluntària a la Casa de Willy

La filosofia de la Casa de Willy es primordialment la d’oferir suport social a joves en situació de risc social dins un ambient familiar i donant sempre la llibertat que els permeti desenvolupar la seva responsabilitat com a persones.
Son benvinguts voluntaris provinents de tots els països. Se’ls necessita! Hi ha moltes tasques a dur a terme, com ara:
- Participació en les tasques quotidianes de la Casa.
- Millora de les condicions d’infraestructura de la Casa.
- Donar un cop de ma als joves amb les seves tasques escolars (de tots els nivells fins a Batxillerat).
- Creació d’activitats educatives, culturals, artístiques i lúdiques per als joves.
- Acompanyar els joves en el seu desenvolupament personal.
La Casa, te com a finalitat l’autoabastiment, es per això que es comencen a desenvolupar activitats econòmiques. Actualment, la Casa necessita voluntaris que col•laborin en aquests projectes l’autofinançament:
- Participació en les tasques agrícoles (treball en els camps i desenvolupament de noves formes de cultiu).
- Formació dels joves en el camp de la fusteria, la soldadura i el forn de pa.
Si alguna d’aquestes activitats us interessa, teniu un gran sentit de la responsabilitat, desitgeu viure una gran i enriquidora experiència, en Willy i tots els nois i noies de la Casa us rebran amb els braços oberts.
Per a més informació:
Correu electrònic: phesvoluntariado@hotmail.com

Anticucho

Moltes vegades quan viatges, et topes amb plats típics del país que a primera vista no semblen de bon grat. Cucs, escarabats, carn de cavall, serp, la llista es immensa i tots ells son autentiques delicatesen en alguns indrets del geoide. El dilema del viatger sovint es troba entre seguir els seus ulls estomacals i refusar de provar-los el mes amablement possible, o fer cas al seu esperit aventurer i fent el cor fort i la cara de fàstic, posar’s-ho a la boca a veure que passa. El resultat pot ser, o be escopir-ho i beure’s un litre d’aigua quasi sense respirar, empassar-s’ho i acabar amb unes cagarrines de ca l’ample, o be trobar-ho deliciós i donar-li la raó a tota una civilització que ho considera menjar de deus. En el nostre cas, aquesta es la opinió que ens ha quedat desprès de provar l’Anticucho, unes brotxetes de cor de vaca que no volíem provar per res del món, l’insistència dels peruans que hem conegut va fer que provéssim i ara com fan els bons limenys, sopem cada divendres…

Uns mesos a Lima amb MATISEE

El dijous de la darrera setmana després d’acomiadar-nos dels nens i nenes i la gent d’Ayacucho, vam agafar un bus destinació Lima on estarem uns mesos col·laborant amb la ONG peruana MATISEE. Dins les diferents línies de treball que l’equip té, nosaltres i d’altres voluntaris i voluntàries ens dedicarem sobretot a fer diagnòstics socioeconòmics sobre la situació de comunitats agrícoles rurals del Perú, per més endavant poder establir-hi projectes de desenvolupament comunitari, així com fer-les accessibles a ajudes o subvencions com ara el PCC. Aquest divendres tenim la primera missió de treball de camp a una comunitat de Chincha, ja us explicarem que tal!

Quinua i l’obelisc commemoratiu de la batalla d’Ayacucho

El passat dimarts, aprofitant que ens queden pocs dies per aquí varem fer una escapadeta al poble de Quinua, a 37km d’Ayacucho, on es troba l’obelisc en memòria als caiguts per la independència del Perú i sobretot durant la batalla d’Ayacucho el 9 de desembre de 1824. El poblet té molt encant i poden trobar-se nombrosos tallers de ceràmica prestigiosos en tota la serra andina per la qualitat dels seus productes. L’obelisc, de 44m d’alçada, va ser construït en commemoració de la firma de la Capitulació d’Ayacucho la qual va donar punt i final al domini espanyol sobre el Perú.

De ral·li per Invasión.

Com aquesta setmana H, un jove de la Casa, tenia els exàmens per al carnet de conduir, M va agafar el cotxe de la Casa junt amb H, A i Hc per a fer unes pràctiques de conduir.
Havent arribat a les planes de Invasión, urbanització situada entre la Casa i Ayacucho, la lliçó comença. Posa primera, dóna-li al gas, segona, frena frena!
Al cap d’una estona de conduir, els vilatans ens fan senyes amb les mans, roda punxada...
H i A se’n tornen a la Casa per agafar les eines i la roda de recanvi mentre M i Hc es queden esperant davant el cotxe, aguantant el fred de la vesprada i els riures i mofes dels vilatans.
Al cap d’una bona hora, H i A tornen amb les eines, acompanyats per G i d’altres nois de la Casa, però sense roda de recanvi, sembla ser que n’ha havia però ara ja no.
Demanem als veïns i conductors de combis que ens deixin una roda, tots diuen que no. Amb tot, arriba en Willy amb la seva moto per endur-se a reparar la roda. Després d’una altra hora d’espera i fred, torna en Willy amb la roda, els nois la col·loquen i sorpresa, la roda en teoria reparada perd aire. S’ha de tornar ràpid a la Casa, M puja al volant mentre A li crida ‘posa tercera, fot-l’hiii fot-l’hiii!’ i O ja en pijama contesta atemorit ‘a poc a poooc, a poc a poooc!’

Un dia a la Casa de Willy.

Per la majoria dels nois i noies de la Casa la jornada comença a les 6h, per no perdre el combi que els porta a l’escola. Pels altres, els voluntaris i en Willy, la jornada comença més aviat a les 8h.
Abans que res, un esmorzar compost per una beguda barreja d’avena, llet, aigua i cacau junt amb pa casolà, mantega i melmelada. Després, el matí està dedicat als treballs de la Casa; pintura, cosir, fusteria, cultiu dels camps, soldar, etcètera. Els nois i noies que es queden a la Casa participen en les activitats, almenys quan arribem a motivar-los o en Willy està per pressionar-los!
A les 14h, els nois i noies tornen de l’escola amb el dinar que els proporciona la Sociedad Benéfica de Ayacucho i dinem`plegats. Ben dinat, cadascú ha de dur a terme la tasca que li ha estat assignada per la setmana; rentar els plats, netejar la cuina o els banys, preparar el menjar per als gossos, etcètera.
A les 17h , els nois i noies fan els deures de l’escola a la biblioteca de la Casa, ajudats pels voluntaris i la mestra de la Casa.
Els joves preparen el sopar i sopem tots junts, intentant que el menjar es distribueixi equitativament ja que alguns nois són com ogres! Ens anem a dormir força d’hora tot i que ben cansats.
Els caps de setmana són una mica diferents i amb més temps lliure. S’aprofita per fer esport (futbol, voleibol) i per organitzar jocs. Les tardes sovint es passen davant una pel·lícula.

La Casa de Willy

La Casa de Willy compta amb un gran terreny on s’acullen humilment una vintena de joves, entre 19 i 25 anys, ja sigui orfes o que els seves famílies no poden fer-se càrrec d’ells.
Una desena d’habitacions, una biblioteca, una sala de reflexió, cuina, forn de pedra per coure pa, un gran pati rectangular, una sala per moldre la farina, un taller de fusteria i per soldar, un tancat per conills, un altre per cuis, un per ànecs i un altre per a perdius. Tots ells composen el conjunt de la casa, distribuïts en forma esglaonada aprofitant la inclinació del terreny.
En els camps, a més d’alguna herba i cebes, es cultiva l’alfals per a alimentar els animals, més una gran part deixada per al pastoreig de les dues vaques e la casa, la Mafalda i la Libertad.
El conjunt, està situat a 5km de la ciutat d’Ayacucho al costat de la ruta que va a Cuzco. Des la casa les vistes són increïbles! I l’ambient és força reposat.

La mirada del lèmur.

Gràcies companys de ‘La mirada del lèmur’ per parlar de nosaltres al vostre bloc!

Un mes a Ayacucho.

Hola a tots i totes, després de començar el nostre viatge fent una ruta de 15 dies pel nord del Perú, S-A-M es troba a Ayacucho per fer un stop d’un mes del nostre viatge. Estarem tot el mes d’Abril col·laborant amb l’Associació PHES (Progreso Humano En Solidaridad) de la Casa de Willy. Com que estarem a uns 10km de la ciutat entre les muntanyes d’Ayacucho, no tindrem connexió a Internet pel que segurament no podrem donar noticies de forma tan freqüent com fins ara. De totes maneres, seguirem explicant-vos el que anem veient i el com és el projecte en el que estarem el més sovint possible. Seguim en contacte!

Laguna 69

De Huaraz, hem pujat fins a Caraz un poblet més calmat i bonic. Un cop allà, teníem ganes de fer un altre trekking per arribar fins a Laguna 69 a 4400m d’alçada.
Després d’un primer intent fallit per raons horàries, finalment vam marxar dimarts en bus fins al llac Llanganuco a 3900m. Un cop allà em començat la marxa, per a nosaltres més fàcil que la primera a Laguna Churup. Una primera part en una vall, seguint el curs d’una riera; una segona de pujada, una mica més dura; una tercera, travessar la plana del que abans era un gran llac; i una quarta, la més dura, de pujada fins l’objectiu, Laguna 69!
El paisatge valia la pena, els pics més alts del Perú, glaceres impressionants i llacs d’un blau idíl·lic. Des de S-A-M aconsellem aquesta caminada!
Consell als viatgers: a Yungay (poble de sortida dels bus que duu fins al llac Llanganuco), alguns taxistes us proposaran el seu servei intentant convèncer de que els bus ja han passat. Verifiqueu abans creure’ls i pujar-vos al taxi, nosaltres ens vam trobar amb que encara quedaven tres busos per passar. Malgrat en general aquest tipus de comportament al Perú és forca estrany, pel que sembla aquí es habitual (em fet la prova dos dies seguits).

La Marinera

Un Diumenge al vespre a la Plaça d’Armes de Trujillo varem topar amb una orquestra municipal, acompanyada de ballarins vestits de forma molt elegant, colorejades les noies i d'aire chic els nois. Vam presenciar un espectacle de Marinera!

Cebiche

Ja fa uns dies varem provar el Cebiche, plat típic en molts països de Sud-amèrica entre ells el Perú. Tot i que pot ser preparat de moltes maneres, els ingredients base són el peix (generalment corbina), llimona, ceba i ají (barreja d’espècies i herbes picants utilitzada en molts plats peruans). Aquí una recepta per si algú s’anima.

Chavín de Huántar

Divendres al matí vam sortir en bus de Huaraz vers Chavín de Huántar, poble situat a uns 20 km a vol d’ocell però per nosaltres a més d’un centenar de km de ruta, i quina ruta! Molt maca, però la via es trobava en un estat deplorable, tan que vam acabar fent 8h de bus en tot el dia…
Durant el camí, ens vam parar a veure el llac Querococha i una falla geològica que s’anomena mapa del Perú, degut a la seva semblança cartogràfica.
El poble de Chavín de Huántar està situat a la intersecció de dues valls on dos rius s’hi uneixen.
El temple Chavín, construït al voltant de l’any 1000 aC. per la cultura Chavín va ser estratègicament cimentat sobre una xarxa de canalitzacions sota terra i de clavegueram per evitar la seva inundació durant l’època de pluges. Va ser un temple de vocació religiosa, al servei de cerimònies de culte al Déu Lanzon, representat sota la imatge d’un jaguar.
El complex va ser construït sota la mètrica i simbologia del nombre 7: la plaça cerimonial fa 49m x 49m, els dos pisos del temple fan exactament 7m d’alçada, i hi ha 7 recipients per les ofrenes al Déu...
A l’interior del temple, uns túnels subterranis foscos i estrets condueixen fins una estàtua de 4.53m representant el Déu Lanzon. Els sacerdots eren homes de gran poder en aquesta civilització i eren els sols a tenir accés a la deïtat, empraven el cactus San Pedro d’efectes al·lucinògens per conversar amb Lanzon i tenir una millor visió dins els laberíntics túnels (dilatació de les pupiles)
Una altra característica arquitectònica interessant: les ‘cabezas clavas’, estàtues guardianes del temple i que M té una increïble destresa a imitar!

Laguna Churup

El dimarts passat vam arribar a Huaraz, ciutat situada a la província de Yungay, sota la Serralada Blanca del Parc Nacional Huascarán, en aquesta regió del Perú es on es troben els pics més alts del andes peruans, entre ells el més alt, el Huascarán de 6768m.
Com que ens trobem al final de la època de pluges, a la regió els matins son molt assolellats, però cap a mitja tarda s’ennuvola tot el cel i comença a ploure de valent. És per això que s’aconsella als menys experts de no fer trekkings de més d’un dia i llevar-se d’hora per fer els trekkings.
Dit i fet, el dimecres ens llevem a les 4.30 de la matinada per fer el trekking que va fins a la ‘laguna Churup’ de 4450m, preciós, us l’aconsellem. Aquí em trobat que estava molt ben explicat, pel que no ens reiterarem; http://huaraz.com/churup/

Les Huacas del Sol i la Lluna.

Així com ahir varem visitar restes arquitectòniques de la cultura Chimú. Avui n’hem visitat de la cultura Moche, anterior a la Chimú i que ocupava la mateixa vall, la vall Moche.
La Huaca del Sol, es creu que tenia una funcionalitat administrativa (pagament d’impostos, cobraments, etc.), però avui en dia no es pot visitar ja que encara està enterrada sota una gran muntanya de sorra que només deixa apreciar lleugerament la seva forma esglaonada. Esperem es trobi el finançament suficient per iniciar-ne les obres arqueològiques que un dia ens permetin apreciar-ne el seu interior.
La Huaca de la Luna si que es pot visitar per dintre i és impressionant. Està composta per set plataformes que conjuntament formen 21m d’alçada. Tot i els grans saqueigs que la Huaca de la Luna va patir durant l’època colonial, encara podem apreciar la seva forma i una part de l’interior. De funcionalitat funerària, cada plataforma es la tomba dels sacerdots guerrers d’una centúria. Com podem apreciar en la fotografia, les parets de cada plataforma van estar decorades amb pintures murals representant la seva deïtat, així com escenes pròpies de la cultura mochica.
Una dada interessant, a diferència d’altres cultures més propicies a sacrificar animals, noies de quinze anys o dones. La cultura Moche celebrava combats entre els millors guerres a la plaça major annexada a la Huaca, els perdedors eren sacrificats.

Per a més informació sobre les Huacas i la cultura Moche: http://www.huacas.com/