10 d’agost 2010

Machu Picchu

Que podríem dir del Machu Picchu que no s’hagi dit ja...
La primera vegada que hi accedeixes, ho fas seguint un caminet polsegós des de l’entrada fins que al cap d’uns metres, taran! Apareix una vista panoràmica de tot el complex que et deixa sense respiració. La primera vegada que veus aquesta imatge es indescriptible el que sens… Alguns ploren, altres riuen, ningú es queda indiferent. Et demanes com pot ser que a 2600 metres d’alçada entre totes les muntanyes i accidents geogràfics es puguin trobar les restes del que un dia va ésser un poblat de semblants característiques.
Després et passeges per l’interior, visitant-ne cada part mentre escoltes les explicacions del guia i no pots més que admirar la civilització que va fer això real. Cada part té el seu significat, la seva funcionalitat, i descobrir-ho mentre avances resulta fascinant. Descripció de meravella de la humanitat sense cap mena de dubte, la resta deixem que cadascú ho descobreixi per ell mateix...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada