Les esglésies de fusta de Chiloè

(G al teclat) Cada vila de Chiloè compta amb la seva església de fusta, fins i tot les més aïllades i les que es situen en illots veïns a l’illa de Chiloè.
Aquelles que formen part del Patrimoni de la Humanitat segons la UNESCO estan integrades en un programa de conservació i restauració sota el propòsit de deixar-les tal i com quan les van construir.
Els elements estructurals defectuosos són reemplaçats, les peces en bon estat conservades, alguns elements d’assemblatge són reemplaçats per d’altres més resistents. Les tècniques emprades són les mateixes que les que es van fer enguany. El resultat final no pot deixar entreveure la més mínima modificació arquitectònica.
G ha trobat que els interiors d’aquestes esglésies ofereixen una escalfor que no té punt de comparació amb la de les esglésies de pedra a les que estem acostumats.

S-A-M a porviajeros.com

Gràcies a porviajeros.com per haver-nos proposat que els hi expliquéssim el nostre viatge. A més a més hi podem trobar-hi d’altres testimonis de viatgers d’allò més interessants.

SAM torna...

Hola a tots i a totes,
Com heu pogut comprovar els que aneu seguint les nostres aventures i desventures a través d’aquest bloc., ja feia molt de temps que des de SAM no donàvem senyals de vida. El cas es que un esdeveniment inesperat i molt dolorós a casa M va ocórrer fa tres mesos. Això va fer que haguéssim de tornar corrents cap a Europa, tot avançant la data de tornada i suspenent la resta del viatge. Com us podeu imaginar males notícies que fan que la vida et faci un gir de 360 graus.
Quasi tres mesos després, les coses mica en mica es van ficant a lloc i tot i que encara el tràngol no l’haguem empassat per complert, almenys si que ens permet escriure aquestes línies.
Com ens hem quedat a mitges d’explicar el nostre viatge i tenim ganes de fer-ho. Mica en mica us anirem desvetllant com passem l’últim mes a Sud-amèrica, això si sense insistir en el final. Contents d’haver tornat, val a dir que us hem trobat a faltar.

Pont de l’Inca i Parc Provincial Aconcagua

(M al teclat) Avui he anat a passar el dia prop d’Uspallata, un poble que és troba a unes tres hores en bus de Mendoza. La primera visita ha estat Pont de l’Inca, un pont de formació rocosa que travessa el riu Las Cuevas el qual existeixen vàries llegendes quechua sobre la seva creació.
Segueixo la ruta de la carretera direcció el Parc Provincial Aconcagua, on varies rutes et permeten acostar-te a l’Aconcagua, la muntanya més alta de tot Sud-amèrica amb 6962 metres d’alçada ni més ni menys.

Pedalejant la ruta del vi a Maipú

(M al teclat) Com dèiem ahir, la regió de Mendoza és mundialment coneguda pel seu vi. És per això que trobem un munt de bodegues, la majoria fundades per immigrants italians i espanyols que varen arribar a Argentina amb els coneixements i el ‘savoir-faire’ necessaris per desenvolupar una potent indústria del vi en el país.
Una de les excursions més típiques que pots fer si et trobes a Mendoza, es agafar un bus fins al poble de Maipú i llogar una bicicleta per recórrer la ruta del vi. Al llarg del camí, pots parar en les bodegues o fàbriques d’oli, xocolata i licors que prefereixis, on pots tastar els seus productes. Algunes també ofereixen una visita guiada per la seva bodega i vinyers.
En resum, he passat un dia molt agradable pedalejant a través de camins amb vinyers al voltant i tastant el vi de les bodegues!

Mendoza

(M al teclat) La pròxima parada ha estat Mendoza, com punt de sortida per visitar l’Aconcagua i fer la ruta del vi a Maipú.

Capital del vi a Argentina, és una ciutat de carrers amples i assolellats on en aquesta època de l’any fa molta, molta calor! Amb molt activitat nocturna i parcs per passejar-se durant el dia, impossible d’avorrir-s’hi!

Adéu Xile...
...Hola Argentina!

‘Festival Internacional de Cine Diversidad Valparaíso 2011’

(M al teclat) El Diva Film Festival és un festival anual organitzat per la municipalitat de Valparaíso. He anat a alguna de les projeccions d’aquest festival i m’he trobat amb documentals força interessants. M’ha agradat en especial la pel•lícula xilena Lucia.

Valparaíso

(M al teclat) La primera parada que he fet ha estat a la mítica ciutat de Valparaíso. Diminutiu de ‘Valle del Paraíso’, la ciutat va començar a erigir-se i créixer considerablement al comptar des de principis del s.XVIII amb un dels ports del costat Pacífic més importants de tot Sud-amèrica. Encara avui el port es troba molt actiu, des de la costa podem presenciar la seva frenètica activitat amb un maremàgnum de vaixells de tot tipus al llarg i ample del mar, embarcacions navals incloses.
La geografia de la ciutat és una de les coses més peculiars que hi trobem. Conforme Valparaíso ha anat creixent, els turons dels voltants s’han anat poblant i annexant a la ciutat. De fet, una de les atraccions turístiques de ‘Valpa’ és pujar als turons (especialment el turó Concepción i Alegria) per poder contemplar la ciutat i visitar els barris que és troben allà dalt. Per pujar-hi tenim l’opció ascensor o escales, cada una amb la seva part d’encant us recomano fer les dues.
Sinó, la ciutat que li va robar el cor a Neruda és pura activitat, llum i color. Gent per tot arreu, botigues amb muntanyes de cireres, maduixes i advocats apilats al carrer. Containers replets de restes de peix en qualsevol racó... Quin batibull!

Ens separem... però només temporalment!

Ho heu sentit bé! Després de tants mesos enganxats amunt i avall, Chiloé ha marcat un punt de divisió temporal entre els dos membres de S-A-M. El motiu és que G ha trobat un voluntariat molt interessant amb la fundació que s'encarrega de restaurar el conjunt d'esglèsies patrimoni de la humanitat de Chiloé i hi passarà dues setmanes ajudant-los amb la restauració. M pel seu costat no està massa interessada en aquest voluntariat i seguirà amb el viatge per poder conèixer una mica més de Xile i Argentina i després passar al Brasil.
Acabat el voluntariat de G ens tornarem a reunir al Brasil per seguir amb les nostres aventures per aquest país.
Així que a partir d'ara rebreu notícies de les dues parts, de G i el seu voluntariat i de M i els seus viatges... Esperem ho disfruteu!!

Chiloé – Ancud

La pròxima parada del nostre viatge ha estat l'illa de Chiloé, més concretament a la ciutat d'Ancud. La idea era plantar la tenda en un càmping d'Ancud per anar fent excursions d'un dia per la zona nord i centre de l'illa. Però al final ens hem quedat força estancats a Ancud i no em visitat massa la resta. Suposo que necessitàvem uns dies de descans i baixar una mica el ritme...
Es per això que no tenim massa cosa que poder explicar sobre els atractius de Chiloé. Però el que si podem dir es que no deixeu de provar el curanto, un plat a base de musclos, cloïsses i carn peculiarment cuit en un pou de terra. Si si, ho heu entès bé, un pou de terra! Si us quedeu amb la curiositat, aquí més informació.
Sinó, només afegir que Chiloé es un indret tranquil on passar uns dies de relax et fa sentir d'allò més bé.

Adéu Argentina...
...Hola Xile!

L’Illa Victoria i el Bosc d’Arrayanes

San Carlos de Bariloche es troba a la vorera d’un llac inmens, el Nahuel Huapi. Aquest llac integra el Parc Nacional Nahuel Huapi, en el qual podem trobar l’Ila Victoria.
Havent contractat un tour (no hi havia alternativa posible), hem navegat per les aigües del Nahuel Huapi fins al punt nord on es troba el Bosc d’Arrayanes, una espècie d’arbre ben particular. Es caracteritza per la forma helicoïdal del seu tronc de color dorat, també per crèixer de forma particularment lenta; el tronc tan sols augmenta un centímetre de radi cada deu anys!
Aquest arbre conviveix en la zona amb el Cohiué, una espècie molt més alta i imposant que el seu company.
Segona etapa de l’excursió, l’Illa Victoria. Llar d’una gran part espècies d’arbres no endèmiques: Sequoies, Pins d’Oregon, Eucaliptus... Els quals varen ser plantats a l’Illa a principis del segle 20 amb l’objectiu de fer un viver d’espècies exòtiques portades d’Europa i Estats Units. Avui en dia aquests arbres ha esdevingut massa invasius per l’ecosistema de l’Illa i els responsables del Parc han iniciat un treball de replantació d’espècies endèmiques.

San Carlos de Bariloche i la seva influènça suïssa

Després d’uns dies a la vil•la pseudohippie d’El Bolsón, canviem d’ambient tot arribant a San Carlos de Bariloche situat a uns 200km al nord. Els seus paisatges, construccions i menjars ens apropen a Europa, en especial a Suïssa!
Bariloche està envoltada de llacs, muntanyes amb pics nevats fins i tot a l’estiu, xalets de fusta, una gran indústria de la xocolata, un museu de la xocolata i fondue de formatge inclosa als menús dels restaurants...
Gran part de tot això ens imaginem que deu ser degut a la fundació de la comuna ‘Colonia Suiza’ a uns quants kilòmetres de Bariloche, creada per families d’inmigrants suïsses a finals del s.XIX. Allà els clichés de la Suïssa s’hi concentren i la seva influènça s’estén per tota la zona; els paisatges impressionants, la xocolata molt bona, però la fondue ens quedem amb la de casa nostra!

El Bolsón

Després El Calafate passem de llarg per El Chaltén, un poblet molt macu que ens hagués agradat visitar sobretot per el gran nombre d’excursions a la muntanya que pots fer al seu voltant. Però tot i que ens agradaria poder fer-ho, quan viatges no sempre pots visitar-ho tot. Fem parada a Los Antiguos per veure que no hi ha massa a fer i marxar al dia següent per arribar a El Bolsón, on retrobem els nostres kiwis preferits Rachel i Steve.
Tot i la fama que té per haver estat la seu de comunitats hippies a finals dels seixanta, El Bolsón és sobretot terra de turisme, agricultura, producció de cervessa, artesans i algun que altre hippie. Però lluny queda de ser hippielandia com afirmen les guies de viatge.
Entre les mil i una excurisons que pots fer als seus voltants, nosaltres ens decantem per passar un dia al Parc Nacional Lago Puelo i banyar-nos en les gelides aigües del llac. Un altre dia fer un passeig passant per la muntanya on hi ha la formació rocosa de ‘Cabeza del Indio’ i arribar a la cascada ‘La Escondida’. Sense oblidar-nos d’un dia visitar el mercat artesanal de El Bolsón i provar els deliciosos gerds que abunden en la regió!