No és un cohet, no és un avió, no és un atac d’histèria, és M baixant una de les dunes de Huacachina fent sandboarding… Alguns són més professionals i ho fan de peu sobre la taula, però vist el crit que M fa, podem dir que per ella ja està bé fer-ho així estirada.
06 d’agost 2010
05 d’agost 2010
El cost de la vida al Perú
Nous y avano1 € = 3,63 /s. (‘nuevos soles’), el 18/07/2010
A continuació una llista amb preus pràctics:
Els preus dels trajectes en taxi no tenen res a veure amb els preus a Europa. Normalment ens costa menys de 20/s. per trajecte.
Els preus dels trajectes en autocar depènen del trajecte i el període. Varien de 40 a 120/s. per trajecte interurbà.
Obrir una compta bancària al Perú es molt fácil i ràpid de fer i permet per aquells que passen una llarga estada estalviar-se algunes comissions bancàries.
A continuació una llista amb preus pràctics:
| 1 àpat en un restaurant senzillet (entrant + plat + beguda) | 5 a 10/s. | a partir de 2 € |
| 1 suc de taronja | 1/s. | al voltant de 0,3 € |
| 8 panets | 1/s. | al voltant de 0,3 € |
| 1 nit d’hostal per 2 (esmorzar no inclòs) | 25 à 70/s. | al voltant de 7 a 20 € |
| 1 kg de carn | 15/s. | 4 € |
| 1 ampolla de 3l d’aigua | 2,5 a 3/s. | al voltant de 0,7 a 0,8 € |
| 1 pot de nutella | 16/s. | al voltant de 4,4 € |
Els preus dels trajectes en taxi no tenen res a veure amb els preus a Europa. Normalment ens costa menys de 20/s. per trajecte.
Els preus dels trajectes en autocar depènen del trajecte i el període. Varien de 40 a 120/s. per trajecte interurbà.
Obrir una compta bancària al Perú es molt fácil i ràpid de fer i permet per aquells que passen una llarga estada estalviar-se algunes comissions bancàries.
04 d’agost 2010
Nazca i les seves línies mundialment conegudes
Després les sensacions fortes viscudes a Huacachina, hem anat fins a Nazca per que els amics de M poguessin veure les línies gravades en el sòl. Es tracten de línies que representen tot tipus de formes figurades (simi, aranya, gos...) que s’estenen al llarg de kilòmetres. La seva creació s’atribueix a la civilització Nazca, però no existeix encara una teoria consensuada sobre la seva finalitat.
Com que a S-A-M intentem mantenir uns mínims d’esperit ecològic hem decidit de no sobrevolar les línies (millor mitjà actual de veure-les en tota la seva esplendor).
Per informar-vos-en, els amics de M ens expliquen la seva experiència;
Primerament s’aconsella no marejar-se amb facilitat ja que amb la ‘volta a la dreta, volta a l’esquerra i torne-m’hi’ que fa l’avioneta per veure bé les figures el mareig pot arribar amb força rapidesa!
Pot passar que abans pujar a l’avioneta un s’hagi d’esperar un ratet a l’aeroport, o unes hores com ha esta el seu cas. Tot depèn de l’afluència de la companyia contractada.
Aneu amb atenció també a l’hora de triar el vostre passatge, algunes companyies us vendran bitllets més barats però pot ser que siguin els que donen al passadís i us quedi lluny de la finestra!
Malgrat tot, pel que sembla l’experiència val el que et gastes; 100 $ la mitja hora de vol!
Com que a S-A-M intentem mantenir uns mínims d’esperit ecològic hem decidit de no sobrevolar les línies (millor mitjà actual de veure-les en tota la seva esplendor).
Per informar-vos-en, els amics de M ens expliquen la seva experiència;
Primerament s’aconsella no marejar-se amb facilitat ja que amb la ‘volta a la dreta, volta a l’esquerra i torne-m’hi’ que fa l’avioneta per veure bé les figures el mareig pot arribar amb força rapidesa!
Pot passar que abans pujar a l’avioneta un s’hagi d’esperar un ratet a l’aeroport, o unes hores com ha esta el seu cas. Tot depèn de l’afluència de la companyia contractada.
Aneu amb atenció també a l’hora de triar el vostre passatge, algunes companyies us vendran bitllets més barats però pot ser que siguin els que donen al passadís i us quedi lluny de la finestra!
Malgrat tot, pel que sembla l’experiència val el que et gastes; 100 $ la mitja hora de vol!
02 d’agost 2010
Oasi de Huacachina i el seu desert
Durant el tros de viatge que hem fet amb els amics de M, hem visitat l’oasi de Huacachina. Fa un temps, aquest oasis es formava al voltant d’una llacuna natural la qual avui en dia es manté gràcies al bombeig artificial d’aigua, història de conservar l’atracció turística de l’indret.
Al voltant d’aquest oasis s’estenen dunes i dunes de sorra en les quals hem pogut fer buggy (una espècie de 4x4 que salta dunes) i sandboarding. Sensacions fortes assegurades!
Està bé, fer buggy pel desert no es precisament molt ecologista, però tan sols ha estat una sola vegada i perquè negar-ho, ha estat d’allò més divertit!
Al voltant d’aquest oasis s’estenen dunes i dunes de sorra en les quals hem pogut fer buggy (una espècie de 4x4 que salta dunes) i sandboarding. Sensacions fortes assegurades!
Està bé, fer buggy pel desert no es precisament molt ecologista, però tan sols ha estat una sola vegada i perquè negar-ho, ha estat d’allò més divertit!
Ica, el vi, la bruixa i la palmera
A primera vista, la ciutat d’Ica no és precisamente una de les destinacions més fascinants del Perú. Però si evitem quedar-nos al centre i fem un tomb pels seus voltants ens podem endur més d’una grata sorpresa. La regió és coneguda com la millor zona de producción de vi del Perú. Visitar una bodega i les vinyes per apendre la manera tradicional de cultivar i produïr el vi i el pisco, tot rematan’t-ho amb una cata dels seus productes és una bona manera de passar el matí.
A les afores de la ciutat, a Cachiche, trobem un poblat de bruixes i bruixots, o com prefereixen ésser anomenats avui en dia xamans; autèntics supervivents de les fogueres inquisitorials que et poden prediure l’avenir, trobar cura als teus mals i el que faci falta. A més, podem visitar l’estrambòtic museu de les bruixes i visitar l’escultura de la centenària bruixa Julia Hernández Pecho Viuda de Díaz.
Just al costat del poblat, ens trobem un autèntic prodigi de la naturalesa, la palmera de set caps. Ningú s’explica com d’una sola arrel han pogut germinar tans caps de palmera. La llegenda de la zona ens dòna la seva explicació. Us aconsellem si la visiteu li doneu un parell de soles a algun veí perque us expliqui la seva història, no té pèrdua…
A les afores de la ciutat, a Cachiche, trobem un poblat de bruixes i bruixots, o com prefereixen ésser anomenats avui en dia xamans; autèntics supervivents de les fogueres inquisitorials que et poden prediure l’avenir, trobar cura als teus mals i el que faci falta. A més, podem visitar l’estrambòtic museu de les bruixes i visitar l’escultura de la centenària bruixa Julia Hernández Pecho Viuda de Díaz.
Just al costat del poblat, ens trobem un autèntic prodigi de la naturalesa, la palmera de set caps. Ningú s’explica com d’una sola arrel han pogut germinar tans caps de palmera. La llegenda de la zona ens dòna la seva explicació. Us aconsellem si la visiteu li doneu un parell de soles a algun veí perque us expliqui la seva història, no té pèrdua…
01 d’agost 2010
Marxem de Lima
Després d’alguns problemes de falange (G es va tallar un tros de carn del dit) i molta, molta espera, per fi el metge ens ha donat llum verda per continuar amb el nostre periple sud-americà. Aprofitant també que alguns amics (francesos i catalans) han vingut a visitar aquest magnífic país i de passada visitarnos, ens anem de ruta pel sud del Perú fins a Cuzco!
Malgrat estem molt contents de per fi marxar de nou, plorarem una mica per la nostra gateta Yana que es queda a Lima i esperem poder recuperar abans de tornar a Europa.
Malgrat estem molt contents de per fi marxar de nou, plorarem una mica per la nostra gateta Yana que es queda a Lima i esperem poder recuperar abans de tornar a Europa.
31 de juliol 2010
Mostra fotogràfica ‘Yuyanapaq. Para recordar’
La segona exposició que hem visitat al Museo de la Nación era una mostra fotogràfica de títol ‘Yuyanapaq. Para recordar’. Un espai que a través les seves impactants imatges fa oda a la necessitat de preservar la memòria històrica nacional peruana i que mostra proves irrefutables de l’horror viscut durant el període de 1980-2000 a gran part del Perú.
Inaugurada per la ‘Comisión de la Verdad y Reconciliación’, Yuyanapaq constitueix un informe final de caire visual de la recerca que aquesta comissió ha dut a terme sobre el succeït al llarg d’aquestes dues dècades de conflictes armats, actes terroristes, desconfiança en les forces públiques, por, desolació i sobretot confusió.
"Un pueblo sin memoria es un pueblo sin destino. Un país que resuelva cerrar los ojos ante las tragedias de la guerra, el crimen inhumano, la desaparición de personas, la violencia contra las mujeres, el asesinato aleve y nocturno, la matanza de inocentes, será finalmente una sociedad incapaz de mirarse a sí misma y, por lo tanto, proclive a repetir las causas y los efectos de la violencia, la discriminación y la muerte." Beatriz Merino, Defensora del Pueblo al Perú.
Inaugurada per la ‘Comisión de la Verdad y Reconciliación’, Yuyanapaq constitueix un informe final de caire visual de la recerca que aquesta comissió ha dut a terme sobre el succeït al llarg d’aquestes dues dècades de conflictes armats, actes terroristes, desconfiança en les forces públiques, por, desolació i sobretot confusió.
"Un pueblo sin memoria es un pueblo sin destino. Un país que resuelva cerrar los ojos ante las tragedias de la guerra, el crimen inhumano, la desaparición de personas, la violencia contra las mujeres, el asesinato aleve y nocturno, la matanza de inocentes, será finalmente una sociedad incapaz de mirarse a sí misma y, por lo tanto, proclive a repetir las causas y los efectos de la violencia, la discriminación y la muerte." Beatriz Merino, Defensora del Pueblo al Perú.
Exposició ‘La luz del Indigenismo’ al Museo de la Nación
Com que hem tingut la mala sort de trobar-nos amb Museo de la Nación en plena fase de remodelació i per tant amb la seva col•lecció no accessible al públic. Em aprofitat per veure els exposicions temporals que trobem actualment al museu.
El Museo de la Nación és un dels museus més importants del Perú, situat en un imponent edifici al bell mig del districte de San Borja a Lima, la seva col•lecció compta amb més de 15.500 peces pre-hispàniques, d’art colonial, popular i contemporani.
La primera exposició que hem visitat es deia ‘La luz del Indigenismo’ i consistia en una mostra d’art plàstic, pictòric, pintura, fotografia i literatura sobre el moviment artístic de l’indigenisme peruà. Liderat per José Sabogal, l’indigenisme respon a l’interès de defendre els més necessitats i valorar i promoure les arrels i els orígens peruans, associant aquests a la identitat peruana.
El Museo de la Nación és un dels museus més importants del Perú, situat en un imponent edifici al bell mig del districte de San Borja a Lima, la seva col•lecció compta amb més de 15.500 peces pre-hispàniques, d’art colonial, popular i contemporani.
La primera exposició que hem visitat es deia ‘La luz del Indigenismo’ i consistia en una mostra d’art plàstic, pictòric, pintura, fotografia i literatura sobre el moviment artístic de l’indigenisme peruà. Liderat per José Sabogal, l’indigenisme respon a l’interès de defendre els més necessitats i valorar i promoure les arrels i els orígens peruans, associant aquests a la identitat peruana.
29 de juliol 2010
El transport públic urbà al Perú
Combis, busos, taxis, mototaxis i ara el Metropolitano! A Lima, com a la resta del Perú, l’oferta de transport públic no s’acaba. Des dels populars combis que al ritme de cumbia o reageton es paren en qualsevol part de la via per que baixin o pugin els seus passatgers mentre el copilot crida als quatre vents per on passa la seva ruta “tooooodo Arequipa, Lima centroooo, Lima centrooooo” i els indica als passatgers “sube, subeeeee, baja, baja, pie derecho, pie derecho”. Passant pels taxis de totes les formes i colors amb els quals es millor negociar el preu abans pujar no fos un cop arribats a la destinació ens donin una sorpresa en forma de clatellada. Fins al Metropolitano, un bus municipal que no porta ni dos mesos en funcionament i ja se n’ha emportat a uns quants que no miraven al creuar pel davant. Ara el nostre preferit, el mototaxi, una espècie de càpsula metàl•lica amb una moto incorporada dintre que fa més soroll que altra cosa perquè avançar no avança gaire, però ens encanta!
28 de juliol 2010
Barranco
Al costat del barri d’aires populars on vivim, és a dir San Juan de Miraflores, trobem el districte de Barranco. Ens agrada escapar-nos-hi de tan en tan per passejar-nos pels seus pintorescs carrers replets d’edificis colonials de colors vius; Contemplar l’oceà des dels seus penya-segats; O simplement seure en qualsevol bar amb bona música.
Centre neuràlgic de la vida bohèmia i artística-underground de Lima, us recomanem no deixar de visitar-lo si us trobeu a la capital!
Centre neuràlgic de la vida bohèmia i artística-underground de Lima, us recomanem no deixar de visitar-lo si us trobeu a la capital!
27 de juliol 2010
Seguim vius!
Després d’unes setmanes de molt moviment i algun que altra problema de connexió, torna S-A-M!
Malgrat hem deixat el bloc una mica de costat, seguim motivats i amb ganes d’explicar-vos tot el que veien i vivim. És per això que escriurem el que hem fet fins ara perquè no perdeu el fil de la nostra aventura particular. Esperem que ho gaudiu!
Malgrat hem deixat el bloc una mica de costat, seguim motivats i amb ganes d’explicar-vos tot el que veien i vivim. És per això que escriurem el que hem fet fins ara perquè no perdeu el fil de la nostra aventura particular. Esperem que ho gaudiu!
Els venedors ambulants
Estan a totes les cantonades... difícil es no trobar-se’n al llarg d’un carrer.
Aquí no hi ha gaires centres comercials ni grans supermercats i les botigues de queviures i mercats municipals no sempre abasteixen tot el que els seus clients necessiten. Fruit de tot això i del fet que el Perú es el paradís del mercat informal, sorgeixen els petits comerciants de carrer. Et venen de tot i el que faci falta, fruita, sucs naturals, roba..., reparen rellotges, fan copies de claus, enceren les teves sabates o et proposen que et pesis amb la seva balança. Pràcticament podríem dir que formen part del paisatge i donen als carrers de les seves ciutats aquesta barreja de colors, olors i gent amunt i avall tan característica del Perú.
Aquí no hi ha gaires centres comercials ni grans supermercats i les botigues de queviures i mercats municipals no sempre abasteixen tot el que els seus clients necessiten. Fruit de tot això i del fet que el Perú es el paradís del mercat informal, sorgeixen els petits comerciants de carrer. Et venen de tot i el que faci falta, fruita, sucs naturals, roba..., reparen rellotges, fan copies de claus, enceren les teves sabates o et proposen que et pesis amb la seva balança. Pràcticament podríem dir que formen part del paisatge i donen als carrers de les seves ciutats aquesta barreja de colors, olors i gent amunt i avall tan característica del Perú.
20 de juliol 2010
Exposició ‘Por humor a la camiseta’
Sota el lema “per riure’s del demés abans cal apendre a riure’s d’un mateix” un grup de caricaturistes i humoristes peruans han creat aquesta mostra de dibuixos i caricatures al voltant del Mundial de Futbol Sud-Àfrica 2010.
G es sent consolat de no ser l’únic a sentir una mica de vergonya de la seva selecció.
G es sent consolat de no ser l’únic a sentir una mica de vergonya de la seva selecció.
El triomf de la selecció espanyola a Lima
Aquí unes fotos de com varem viure la final del Mundial de Futbol Sud-àfrica 2010 a Lima. Malgrat no hagi estat com celebrar-ho a casa, la festa també ha estat memorable.
01 de juliol 2010
La 'pampa de los perros' a Huaral
L'altre dia, M va anar amb la ong MATISEE a visitar la 'pampa de los perros' a Huaral. L'indret, situat a les afores de la ciutat, consisteix en una gran esplanada de terra que els vilatans de la ciutat de Huaral utilitzen com abocador. Les imatges parlen per elles mateixes, vistes d'escombraries que arriben fins la llunyania sense cap mena d'organització ni tractament dels residus. S’anomena així, degut a la gran quantitat de gossos que podem veure vivint entre les deixalles. El que més ens va impactar va ser trobar-nos amb gent remenant entre les deixalles per amuntegar piles de cartró, vidre, llauna, etcètera amb la finalitat de vendre-les als ferrovellers. Sense guants, ni màscares, ni res, aquesta gent viu al costat del l’abocador en unes cases que s’han construint amb el que s’han a anat trobant.
Es fent voluntariat que podem veure situacions i realitats que els turistes convencionals no veuran. En aquest cas, la gent que viu al costat de l’abocador a Huaral es també el reflex de la diversitat de realitats que existeixen al Perú.
Es fent voluntariat que podem veure situacions i realitats que els turistes convencionals no veuran. En aquest cas, la gent que viu al costat de l’abocador a Huaral es també el reflex de la diversitat de realitats que existeixen al Perú.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
S-A-M
S-A-M Castellano & Français
