15 de febrer 2010

Un mes i fora…

15 de Febrer, queda exactament un mes per marxar.
Si abans era una cosa que vèiem llunyana i més aviat difosa en el temps-espai, ara cada vegada pren més cos i forma tot fent que ens mentalitzem de que el dia D s’acosta. Quan hi pensem ens posem una mica raros; tots els músculs del cos es tensen i la ment se’ns bloqueja, se’ns fa un nus a l’estómac, deixem anar un riure fluixet i mig histèric i la única expressió que la nostra cara denota és la de “Aaaaaaaaaaaaaah!!”. Quan això passa al metro, la gent ens mira com si fóssim marcians, potser els hi fem una mica de por no sé…
Ara mateix les to-do-list són les nostres aliades, que si cal fer això, que si cal fer allò altre, que si has pensat en donar de baixa tal història, que si ens falta tal cosa...
Experimentem una barreja estranya de sentiments contradictoris. Per un cantó alegria i excitació davant la nova aventura que estem a punt de començar, per l’altre tristesa i nyonya perquè passarem molt de temps sense veure la nostra gent i segur que ens perdem un munt de coses mentre estem fora. Suposo que aquest estat emocional tan curiós es més aviat normal donades les circumstàncies.
La tria està feta, i no ens farem enrere, d’aquí un mes marxem!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada