30 de novembre 2010

Costa d'Uruguai: La Paloma, Punta del Diablo i Colonia

Els dies vinents després de Montevideo, els vam passar en tres poblets de la costa uruguaiana; La Paloma, Punta del Diablo i Colonia. Nosaltres esperàvem poder gaudir al màxim de la platja i el sol, però el clima no ha acompanyat gaire pel que ens hem hagut d’acontentar amb un sol banyet a correcuita en l’Atlàntic (dos pel G), l’aigua estava gelada!
Sinó, la resta dels dies els hem passat llegint, fent llargues caminades per la platja, jugant a cartes i fent Asados (barbacoa però a l’argentina) amb una parella de nova zelandesos, la Rachel i l’Steve.
Per tornar a Argentina hem agafat un ferry que creua el delta des de Colonia fins a Buenos Aires.

28 de novembre 2010

El mate

Sense ganes d’entrar en la discussió sobre els orígens del mate (Uruguai, Paraguai i l’Argentina es barallen per donar-li la denominació d’origen) només direm que a l’Uruguai és tot un costum nacional. Una de les coses que més ens han sobtat quan hem arribat, és la gent amunt i avall amb el termos i el mate a la mà. Poc importa el que estiguin fent o on, el mate no pot faltar! Al provar-lo no ens va convèncer massa, però com ja ens havien previngut, vam persistir i mica en mica li hem anat trobant el gustet a això del mate. És tota un pràctica que defineix de meravella a la gent d’aquests països; sociable, sempre disposada a compartir el seu mate i amb una pausada percepció del temps. El mate és una beguda que requereix de temps per prendre-la, una cosa que no totes les cultures tenen, o creuen tenir! Com preparar un bon mate? No es tan simple com abocar aigua calenta sobre l’herba mate, aquí ens ho expliquen.

27 de novembre 2010

Montevideo

Com que ens quedaven uns dies pel mig abans d’anar a Buenos Aires, hem aprofitat per passar uns dies a Uruguai. Un país que, tot i que al principi del viatge no ens cridava molt l’atenció, ens n’han parlat tant bé que tenim curiositat de veure si es tan maco com diuen!
El primer dia, arribats a Montevideo després de moooltes hores de viatge des de Córdoba, deixem les coses a l’hostal i lloguem un parell de bicis per recórrer la ciutat pedalejant. Montevideo es tot costa, per un costat el ‘Río de la Plata’ i per l’altre l’Oceà Atlàntic. Al llarg de les nombroses platges que la rodegen veiem com la gent aprofita el seu temps lliure per fer coses prop del mar, ja sigui pescar, jugar a futbol o prendre un mate tranquil•lament en el passeig marítim.

23 de novembre 2010

Adéu Argentina...
...Hola Uruguai
!

21 de novembre 2010

Awka Liwen

Mentre estàvem a Córdoba intentant aprofitar de la gran oferta cultural que ja hem comentat abans, varem tenir l’oportunitat de veure el documental Awka Liwen. Per dos ànimes inquietes com les nostres que sempre ens agrada estar aprenent coses noves, Awka Liwen ens va semblar una mirada molt interessant sobre el tema indígena. Com han estat víctimes de persecució, discriminació i exclusió social des de l’època de les colonitzacions fins avui en dia, a l’Argentina i una gran part de Sud-amèrica. Si teniu l’oportunitat i us interessa el tema, no dubteu en veure’l, subtítols en anglès integrats per qui no s’entengui gaire amb el castellà.

20 de novembre 2010

Córdoba, Argentina.

Alguns la consideren com la capital cultural de Sud-amèrica i no es gaire d’estranyar. Córdoba és un maremàgnum de museus, sales d’exposició, cinemes, sales d’espectacles i centres culturals. L’oferta cultural i escènica no s’acaba pel que cada dia pot ser la visita a un nou museu (molts d’ells gratuïts o amb entrades a preus simbòlics) i cada nit un concert, espectacle o cicle de cinema. Res que envejar a les grans capitals de la cultura a Europa vaja...

17 de novembre 2010

El viatge continua, ara Salta.

Arribem a Salta i ens sorprenent les bones vibracions que aquesta ciutat desprèn. Pugem al cerro per les 1070 escales, opció alternativa al funicular, per veure en vista panoràmica tota la ciutat i es immensa! Moltes coses no hi ha per visitar o potser si i em estat nosaltres que hem preferit passar aquests dies xerrant amb la gent que hem conegut, sens dubte el millor de Salta! Un salut a en Mathieu i tota la gent de l’hostal ‘Corre Caminos’...

16 de novembre 2010

El Wwoofing segons Aldea Luna

Després d’haver passat quasi quatre setmanes a la Reserva Natural Aldea Luna, reprenem el contacte amb tots vosaltres!
Si hem allargat la nostra estada a la Reserva és perquè ens ha encantat! La familia que la dirigeix; la gent amb la que hem coincidit fent el voluntariat; el treball a l’hort ecològic i dins el bosc de la Reserva; els àpats vegetarians amb les verdures i hortalisses de l’hort; els paisatges; tot ens ha agradat moltíssim.
La Reserva constitueix una muntanya, a tres quarts d’hora a peu fins la primera ruta. Un quadre verd i molt tranquil que et permet fusionarte al màxim amb la pau i l’armonia de la natura. A més, la gent de la Reserva ha estat d’allò més cordial i ens han fet sentir com a casa.
Hem pogut experimentar una forma de vida completament diferent a la nostra que ens ha permès comprovar que és possible viure feliçment de forma més senzilla i conectada amb el medi ambient. Per que us feu una idea, una de les possibles activitats del dia era recollir fusta al bosc i fer un foc a la caldera per poder prendre una ducha calenta.

Si voleu saber més sobre què és el Wwoofing aqui teniu un enllaç: http://www.wwoof.org/
Des de S-A-M us encoratjem a probar-ho i si és a Aldea Luna l’èxit està assegurat!
Aquesta és la seva pàgina web: http://www.aldealuna.com.ar/
I aquí el seu bloc: http://www.aldealuna.blogspot.com/

Aprofitem també per enviar una salutació a en Martin, l’Elisabeth, en Matias i en Gerardo d’Aldea Luna. I els voluntaris; Janet, Ray, Alex, Gazy, Toby, Mathieu, Julia, Moe, Steve i Gregory, ens ha encantat compartir aquestes setmanes amb vosaltres!!