Recentment, M ha estat molt interessada en l’antiga civilització dels inques i ha estat llegint alguna coseta interessant...
Viracocha és el Déu suprem dels inques que segons la mitologia inca va enviar els seus fills Manco Cápac i Mama Ocllo a la Terra per fundar la ciutat de Cusco, seu imperial dels inques.
Els chasquis eren els missatgers reials, des de petits entrenats per poder córrer durant hores i hores sense cansar-se (i potser ajudats per les fulles de coca) constituïen una xarxa de comunicació molt eficaç al llarg de tot l’imperi inca.
Una runantinya és un tambor fet amb la pell dels enemics de l’imperi extirpada mentre aquest encara és viu i que podem imaginar feia dansar als inques fins la matinada.
L’imperi inca va començar el seu declivi quan Francisco Pizarro el conquistador va posar el peu per primera vegada el 1531 a Perú. Cegat per la daurada ciutat de Cusco i les ostentoses ornamentacions de la noblesa inca, el futur fundador de la ciutat de Lima va fer esclavitzar bona part de la societat andina obligant-los a extreure or i diamants de les mines per acabar transportant-lo a les arques espanyoles.
Si no en teniu prou amb aquest recull d’anècdotes sobre la historia i imaginari d’aquesta civilitzacio us recomanem els següents llibres, a M li han agradat molt:
- El Inca, de Alberto Vázquez Figueroa. No sabem si heu llegit alguna cosa d’aquest autor, però a M mai l’ha decebut.
- La Princesa del Sol, de Antoine B. Daniel. Forma part de la trilogia ‘Inca’ que evoca l’època de la conquista espanyola del Perú, el llibre ofereix una barreja de realitat històrica i mitologia genial.
Coneixeu alguna altra llegenda o mite sobre els inques que vulgueu compartir? I algun llibre interessant sobre aquesta civilització?
Viracocha és el Déu suprem dels inques que segons la mitologia inca va enviar els seus fills Manco Cápac i Mama Ocllo a la Terra per fundar la ciutat de Cusco, seu imperial dels inques.
Els chasquis eren els missatgers reials, des de petits entrenats per poder córrer durant hores i hores sense cansar-se (i potser ajudats per les fulles de coca) constituïen una xarxa de comunicació molt eficaç al llarg de tot l’imperi inca.
Una runantinya és un tambor fet amb la pell dels enemics de l’imperi extirpada mentre aquest encara és viu i que podem imaginar feia dansar als inques fins la matinada.
L’imperi inca va començar el seu declivi quan Francisco Pizarro el conquistador va posar el peu per primera vegada el 1531 a Perú. Cegat per la daurada ciutat de Cusco i les ostentoses ornamentacions de la noblesa inca, el futur fundador de la ciutat de Lima va fer esclavitzar bona part de la societat andina obligant-los a extreure or i diamants de les mines per acabar transportant-lo a les arques espanyoles.
Si no en teniu prou amb aquest recull d’anècdotes sobre la historia i imaginari d’aquesta civilitzacio us recomanem els següents llibres, a M li han agradat molt:
- El Inca, de Alberto Vázquez Figueroa. No sabem si heu llegit alguna cosa d’aquest autor, però a M mai l’ha decebut.
- La Princesa del Sol, de Antoine B. Daniel. Forma part de la trilogia ‘Inca’ que evoca l’època de la conquista espanyola del Perú, el llibre ofereix una barreja de realitat històrica i mitologia genial.
Coneixeu alguna altra llegenda o mite sobre els inques que vulgueu compartir? I algun llibre interessant sobre aquesta civilització?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada