31 de març 2010

Chavín de Huántar

Divendres al matí vam sortir en bus de Huaraz vers Chavín de Huántar, poble situat a uns 20 km a vol d’ocell però per nosaltres a més d’un centenar de km de ruta, i quina ruta! Molt maca, però la via es trobava en un estat deplorable, tan que vam acabar fent 8h de bus en tot el dia…
Durant el camí, ens vam parar a veure el llac Querococha i una falla geològica que s’anomena mapa del Perú, degut a la seva semblança cartogràfica.
El poble de Chavín de Huántar està situat a la intersecció de dues valls on dos rius s’hi uneixen.
El temple Chavín, construït al voltant de l’any 1000 aC. per la cultura Chavín va ser estratègicament cimentat sobre una xarxa de canalitzacions sota terra i de clavegueram per evitar la seva inundació durant l’època de pluges. Va ser un temple de vocació religiosa, al servei de cerimònies de culte al Déu Lanzon, representat sota la imatge d’un jaguar.
El complex va ser construït sota la mètrica i simbologia del nombre 7: la plaça cerimonial fa 49m x 49m, els dos pisos del temple fan exactament 7m d’alçada, i hi ha 7 recipients per les ofrenes al Déu...
A l’interior del temple, uns túnels subterranis foscos i estrets condueixen fins una estàtua de 4.53m representant el Déu Lanzon. Els sacerdots eren homes de gran poder en aquesta civilització i eren els sols a tenir accés a la deïtat, empraven el cactus San Pedro d’efectes al·lucinògens per conversar amb Lanzon i tenir una millor visió dins els laberíntics túnels (dilatació de les pupiles)
Una altra característica arquitectònica interessant: les ‘cabezas clavas’, estàtues guardianes del temple i que M té una increïble destresa a imitar!

30 de març 2010

Laguna Churup

El dimarts passat vam arribar a Huaraz, ciutat situada a la província de Yungay, sota la Serralada Blanca del Parc Nacional Huascarán, en aquesta regió del Perú es on es troben els pics més alts del andes peruans, entre ells el més alt, el Huascarán de 6768m.
Com que ens trobem al final de la època de pluges, a la regió els matins son molt assolellats, però cap a mitja tarda s’ennuvola tot el cel i comença a ploure de valent. És per això que s’aconsella als menys experts de no fer trekkings de més d’un dia i llevar-se d’hora per fer els trekkings.
Dit i fet, el dimecres ens llevem a les 4.30 de la matinada per fer el trekking que va fins a la ‘laguna Churup’ de 4450m, preciós, us l’aconsellem. Aquí em trobat que estava molt ben explicat, pel que no ens reiterarem; http://huaraz.com/churup/

29 de març 2010

Les Huacas del Sol i la Lluna.

Així com ahir varem visitar restes arquitectòniques de la cultura Chimú. Avui n’hem visitat de la cultura Moche, anterior a la Chimú i que ocupava la mateixa vall, la vall Moche.
La Huaca del Sol, es creu que tenia una funcionalitat administrativa (pagament d’impostos, cobraments, etc.), però avui en dia no es pot visitar ja que encara està enterrada sota una gran muntanya de sorra que només deixa apreciar lleugerament la seva forma esglaonada. Esperem es trobi el finançament suficient per iniciar-ne les obres arqueològiques que un dia ens permetin apreciar-ne el seu interior.
La Huaca de la Luna si que es pot visitar per dintre i és impressionant. Està composta per set plataformes que conjuntament formen 21m d’alçada. Tot i els grans saqueigs que la Huaca de la Luna va patir durant l’època colonial, encara podem apreciar la seva forma i una part de l’interior. De funcionalitat funerària, cada plataforma es la tomba dels sacerdots guerrers d’una centúria. Com podem apreciar en la fotografia, les parets de cada plataforma van estar decorades amb pintures murals representant la seva deïtat, així com escenes pròpies de la cultura mochica.
Una dada interessant, a diferència d’altres cultures més propicies a sacrificar animals, noies de quinze anys o dones. La cultura Moche celebrava combats entre els millors guerres a la plaça major annexada a la Huaca, els perdedors eren sacrificats.

Per a més informació sobre les Huacas i la cultura Moche: http://www.huacas.com/

28 de març 2010

Huanchaco

Al final del dia, desprès la visita al palau de Chan chan, hem anat a donar una volta pel poble balneari de Huanchaco el qual es reputat dins la regio pels seus ‘Caballitos de Totora’.
Aquestes, son embarcacions teixides pels Moche (cultura Moche) a partir de les tiges i les fulles de la totora per poder navegar i pescar per les aigües de l’Oceà Pacific. Encara utilitzades avui en dia pels pescadors i per finalitats turístiques, tenen una llargada de 4-5m i la seva forma permet d’allargar-hi le cames dintre i avançar amb un rem.


Chan Chan… un palau Chimú

Diumenge passat varem arribar a Trujillo. Al costat d’aquesta ciutat hem visitat un palau Chimú, Chan Chan. Els chimú eren una civilització pre-Inca que s’organitzava a partir de la concepció de tres mons; el terrestre, el celest i el marí. Com a totes les civilitzacions antigues peruanes, la jerarquia social estava basada en un sistema de castes.
El palau que hem visitat era impressionant, comprenia dues places dedicades a les cerimònies, una bassa de reserva d’aigua, habitacions mortuòries i temples.
Construïts en maons de tova, els murs d’aquest complex eren coberts per un ciment sobre el qual gravaven motius marins (marees, peixos, pelicans) senyal de la importància que la proximitat a l’Oceà Pacific tenia per a aquesta civilització. Existeixen diverses teories sobre el significat d’aquests gravats, la mes consensuada es que ja estiguessin lligats als fenòmens climàtics, com ara l’adveniment de ‘El Niño’.
El palau va ésser construït en un temps record perquè el cap chimú hi pugues ésser enterrat junt amb tots els seus efectes personals així com els sacrificis humans i animals fets en el seu honor. Quan això succeïa, el fill primogènit, nou cap chimú, havia de conquerir un altre territori per poder construir-hi el seu propi palau amb el fi d’un dia ser-hi ell també enterrat.

25 de març 2010

L’Urbanisme a Cajamarca

Cajamarca és una ciutat de 160 000 habitants situada a 2700m d’alçada al bell mig d’una vall rodejada de muntanyes que culminen els 3000m. La ciutat està composta per edificis més aviat baixos (2-3 pisos màxim) amb la finalitat de respectar, tal i com ens ha dit un guia molt interessant que hem tingut avui, el patrimoni cultural resultant de l’arquitectura colonial.

Està clar que amb una població que durant els últims 20 anys ha crescut de 50 000 a 160 000 habitants, la ciutat s’ha eixamplat de manera impressionant. Però ho ha fet amb un cert nombre de problemes a nivell d’infraestructura, tenint com a resultat: un sistema de clavegueram quasi inexistent, vies de circulació a nivell perifèric inexistents o sense pavimentar, una gran concentració de taxis, mototaxis de tres rodes i col·lectius (transport públic).


Anotacions sobre la construcció:



- Arquitectura tipus colonial. Les cases de forma romana, quadrades i amb un atri al mig, tot permetent refrescar les habitacions en les estacions caloroses sense perdre la llum del sol.




- Els habitatges estan sovint mal aïllats, la ventilació es produeix sovint a través de ventilacions volgudes (finestres i portes) o sense elles (construccions sovint precàries deixant obertures en el sostre i els murs).






- Sobre les teulades floreixen tancs d’aigua. Però sense sistema de producció d’aigua calenta algun, son tancs que tracten l’aigua, retenen la pols i eviten la producció de bactèries.

22 de març 2010

21 de març 2010

Els banys de l’Inca

Per evitar la pluja sobre nostre, hem preferit anar a banyar-nos a una atracció local i turística de Cajamarca, els banys de l’Inca. Situats a 6km de la ciutat, les seves fonts d’aigües termals ja eren utilitzades en èpoques precolonials. Hem gaudit d’allò més aprofitant d’un bon bany calent. Era important respectar la consigna de no quedar-se en remull més de 30min perquè acabes extra relaxat i atontat, podria ser dolent per la salut.


Cajamarca passada per aigua.

El divendres pel mati, després d’haver passat la nit a l’autobús des de Chimbote, S-A-M ha arribat a Cajamarca. Amb els 1.80 de G i els 1.72 de M semblem els gegants del pi barrejats entre la població andina que integra Cajamarca. Ciutat de construcció predominantment colonial, ens hem dedicat a perdre’ns pels seus carrers, hem anat al mercat on em provat el formatge de la regió, boníssim! Res a envejar als grans formatges francesos. Recomanem visitar la seva ‘Plaza de Armas’, al Perú l’equivalent de la Plaça Major catalana. Com ens trobem a la fi de la època de pluges, al migdia quan anàvem cap als Banys de l’Inca, ha començat a ploure de valent, i fins ara (19.30h) encara no ha parat. Tots els carrers baixaven fins a dalt de pluja fangosa, la gent esperant-se als portals fins que afluixava una mica i tothom es posava a córrer cap al seu destí, fins que una nova engegada els feia tornar a aixoplugar-se.

20 de març 2010

Cerro Sechín.

Desprès de passar la nit del dimecres en bus (genial per d’estalviar-se les nits d’hotel!), hem arribat al matí a Casma, petita ciutat situada en una verda vall envoltada de àrides i rocoses muntanyes. Un cop allà, hem anat a visitar un temple prehistòric provinent de la cultura Sechín, el Cerro Sechín. Al voltant trobem d’altres runes pertanyents a la mateixa cultura no gaire lluny, entre elles Chankillo, la qual compta amb el calendari solar més antic d’Amèrica! Aquesta civilització és molt més antiga que la Inca ja que data de 3500 aC. Els sechín ja a l’època mostraven uns grans coneixements en termes de cultura, construcció, salut i astronomia.
La descoberta del temple Sechín s’acompanya d’un fet estrany; l’absència de restes de vida com ara, ossos, eines, accessoris o d’altres. Tot i això el nostre guia no desespera alhora de que algun dia es puguin trobar senyals de vida, els quals es veu que es podrien trobar darrera un porta que encara avui no s’ha desembussat, la ‘porta dels guerrers’. Es potser degut a conservar la llegenda del temple de Sechín? Ja son varis els xamans que han pagat grans sumes de diners per poder tocar la porta, fer-hi ritus al seu davant i sentir el magnetisme que, es diu, hi ha al voltant d’aquest temple.

El taxista peruà.

Bones notícies, la motxilla de G va aparèixer abans d’ahir i per tan hem pogut començar la ruta pel nord de Perú! El taxista que ens ha acompanyat fins l’aeroport, en R, com a bon limeny li agrada molt parlar. Coneixedor del seu país i les seves gents, ens ha explicat un munt de coses sobre el Perú i més concretament Lima. Val a dir que el tràfic a Lima es la jungla i R mentre conduïa no parava de mirar pel retrovisor per comprovar si el seguíem i de gesticular amb les dues mans per donar èmfasi al que deia. A nosaltres, al veure davant nostre tot l’embolic del tràfic i R que no ho veia perquè estava mirant-nos pel retrovisor mentre parlava, ens donaven ganes de proposar-li que ja conduïa un dels dos mentre ell ens il·lustrava sobre Perú i peruans, còmodament assegut al seient del copilot. A S-A-M trobem que R constitueix la iconografia perfecte del peruà amant de la seva terra i amb un munt de anècdotes i fets històrics per explicar, mig realitat, mig mite... No buscant mentir, sinó impressionar... I per sobre de tot fer-nos partícips del seu amor per aquesta gran terra. La propera vegada que anem a Lima i necessitem un taxi, sense dubtar-ho trucarem a R.

19 de març 2010

Inca Kola

Gran descobriment, la Inka Cola! No ens demaneu a què s’assembla el gust perquè més enllà de extra dolç i molta bombolla no ens arriben les paraules. A G no li ha agradat, a M li ha encantat...
Alguna experiència a comentar per aquí amb Inca Kola?

18 de març 2010

Diario del viajero

Gràcies Eva per parlar de nosaltres a Diario del viajero!

17 de març 2010

Primer dia a Lima

Primer dia a Lima, víctimes del jet lag però encantadíssims d’estar aquí. Al matí hem anat a l’ambaixada a donar la fotocopia del passaport i dir que estarem per Lima durant els propers sis mesos, per si les mosques i estar localitzables. Després hem anat a obrir una compta bancària a Interbank, no ens han posat cap pega i al cap de 20min ja teníem la nostra targeta VISA peruana. Hem acabat al Parc Kennedy fent un picnic, menjant síndria i mirant com els nens i nenes es tiraven pel tobogan. Quina xafogor que fa a Lima!



16 de març 2010

El dia més llarg


El dia D a arribat amb un despertador que sonava a les sis del matí per estar segurs que no perdíem l'avió. Bona idea ja que com de costum l'AP-7 estava embussada. Després d'adéus difícils per a M em agafat l'avió BCN-Madrid, escala obligada. M coneix la mala reputació de l'aeroport de Barajas pel que fa a l'equipatge... més tard en parlem.


Després de 25min per canviar de terminal i picar una mica pensant que no ens donaran de menjar embarquem cap a Lima. El viatge transcorre particularment bé, amb tres pel·lícules, tres àpats (que malpensats que arribem a ser!) i petites converses amb un noi suís que se'n va a Bolívia per retrobar la seva mitja taronja. Un gran història d'amor pel que sembla!

Tot això es benvingut per suportar el 9700km i 12h de trajecte que separen Madrid de Lima. Malgrat tot, G desespera perquè no tenim cap finestreta al costat des d'on puguem veure els paisatges sud-americans. Quina llàstima ja que passant per sobre de Madeira, Guinea, Manaus, Río Branco i els Andes n'hi havia com per gaudir!


La gran sorpresa la tenim a l'arribada i és que la motxilla de G no surt per la cinta d'equipatge! Barajas... A l'aeroport de Lima ningú es sorprèn, petita consolació: no som els únics que fan cua per reclamar.

El taxi que ens havia reservat PTB (amic d'un amic) ja no hi és. En trobem un altre i després de negociar un preu correcte i avisar que no coneixem l'adreça de l'hostal sortim de l'aeroport. Santa paciència que tenen els peruans! Voltes i voltes que fa el taxista fins que trobem l'hostal on ens espera PTB. La primera cervesseta andina i PTB que ens porta a sopar a un chifa (restaurant xinès al Perú). Després d’agrair PTB per la súper acollida ens anem a dormir a les 24h, les sis del matí a casa nostra. Una autèntica jornada de 24h!

15 de març 2010

L’equipatge…

Si si, demà marxem! Avui al matí ha arribat G de França i M s’ha passat el dia fent la bossa. Que hem posat dins la motxilla que ens acompanyarà prop d’un any i mig ? Aquí us detallem la motxilla de M, la de G té unes petites variacions (no hi ha assecador ni biquini per exemple) però en l’essencial és el mateix. De dreta a esquerra i de dalt avall de la fotografia.


Dues tovalloletes petites.
Tovallola gran que s’eixuga ràpid.
Roba interior.
Farmaciola.
Sac de dormir.
Dos pantalons (uns són desmuntables).
Unes malles.
Uns pantalons lleugers.
Dues samarretes màniga llarga.
Dues samarretes màniga curta.
Tres samarretes tirants (no per a G).
Joc d’escacs magnètic.
Cinturó.
Guants i buff polar.
Biquini.
Assecador de viatge.
Rebeca i Jersei amb caputxa.
Coixí inflable de viatge.
Bossa de roba i bossa interior.
Tovalloletes humides.
Mòbil vell amb carregador.
Ulleres de sol.
Leds frontal.
Adaptador per Sud-amèrica.
Navalla suïssa.
Cadenat numèric.
‘Pareo’/ Fulard.
Bossa de reixeta per la roba molla.
Anorac (desmuntable amb caputxa i forro polar a dintre).
Càmera fotos.
Llibre, guia i llibreta.
Xancletes per fer senderisme.
Sabatilles còmodes.
Botes muntanya lleugeres.
Una cobertura de plàstic per la motxilla gran.

A més a més, G duu una brúixola, una petita màquina d’afaitar elèctrica, una clau USB, un xiulet (per si tenim una urgència al mig de la muntanya). I per fer petites reparacions, un tros de corda i cinta adhesiva ampla.
Dormirem aquesta nit...?
Que trist dir adéu a amics i família, us trobarem un munt a faltar!
I demà Lima!

12 de març 2010

Que poso a la farmaciola?

Perquè cap pupa, blau ni aix, uix se’ns resisteixi... Aquí una llista del que hem posat a la farmaciola que ens endurem en el nostre viatge per Sud-amèrica.

Pastilles per purificar l’aigua.
Antipalúdic per si mostrem símptomes gripals (per evitar que sigui paludisme).*
Protector solar de 30 cap amunt.
Esprai Antimosquits (recomanem Goibi o Relec-forte).
After-bite.**
Paracetamol i Ibuprofè.***
Antihistamínics (per l’al•lèrgica de M).
Crema amb cortisona (per l’al•lèrgica de M).
Col•liri pels ulls (per l’al•lèrgica de la vida de M).
Pomada Trombocid.
Pomada Radio salil.
Antidiarreics.
Laxants (recomanem Micralax).
Pegats Compeed.
Tovalloletes desinfectants i antisèptiques.
Gases, esparadrap, tiretes, venes i cotó fluix.
Tisoretes, pinces i agulles estèrils.
Termòmetre.
Dos parells de guants de plàstic.
Collaret contra les puces (per posar al turmell si ens topem amb matalassos sospitosos)****
Sobres de sèrum infantil*****
Biodramina.

Notes:
*Com us dèiem a l’entrada Documentació útil a l’hora de fer un viatge, aquest és el tractament que a nosaltres ens han receptat en la consulta del centre de vacunació internacional. Aquest tractament no té per que ser el mateix per tothom i per tan, abans de marxar, cal acudir a aquest centre per saber quina és la millor prevenció segons el teu viatge.
**Tot i que en un principi voldríem fer cas al que ens diu aquest bloc, la veritat es que no volem carregar amb una ampolla d’un litre d’amoníac per tot Sud-amèrica.
***Paracetamol per la febre i el dolor, l'ibuprofè és pel dolor i a més és antiinflamatori.
****Esperem no haver de fer-lo servir, però després d’haver llegit això trobem que val la pena agafar-los... Ho sé, a nosaltres també ens pica tot cada vegada que ho llegim.
*****Són uns sobres que es barregen amb aigua, normalment per als nens petits però que en cas de diarrees van molt bé perquè porten moltes sals minerals i et rehidraten.

Moltes gràcies Alba per l’assessorament com a professional d’infermeria que ens has donat!!


Com ho veieu? Trobeu que ens deixem alguna cosa?

08 de març 2010

Una setmana i marxem.

Tot just una setmana abans que marxem. De moment cadascú segueix a casa seva, començant-se a acomiadar de tothom...,
mirant si les coses caben a la motxilla...,
visitant els seus llocs preferits...
i intentant mentalitzar-se que d’aquí uns dies estarem a l’altra punta del món i tot això quedarà força llunyà.
Adjuntem les fotos del comiat de M amb els amics i amigues de Terrassa, a G li hagués agradat estar-hi! Un petonàs a tots i a totes, us trobarem un munt a faltar!! Ah, i felicitats a la CRi que se’n va a L.A. a treballar, tot un somni fet realitat. Enhorabona!

04 de març 2010

Tornada a casa.

El passat cap de setmana va ser molt agitat, entre la festa de comiat amb la gent de Paris i la preparació de totes les caixes i maletes per marxar hem estat d’allò més ocupats! Hi han hagut grans incidències, com M perdent el tren cap a Barcelona degut als embussos del perifèric de Paris. O la porta lateral de la furgoneta que G havia llogat per portar tots els mobles i caixes a Hérimoncourt que no tancava a clau. Però ens em pres tot això amb humor, tot dient-nos que segurament a Sud-amèrica ens en passaran de més grosses encara! I tan per tan, millor prendre-s’ho amb filosofia!
Els propers quinze dies abans de marxar els passem cadascú a casa seva amb la seva família; M a Terrassa i G a Hérimoncourt. Aprofitant els últims dies amb els nostres, acomiadant-nos de tothom i acabant de preparar-ho tot per... Marxar!

03 de març 2010

Adéu Paris.

Adéu a tots els nostres amics i amigues de Paris i gràcies per haver vingut a la festa de comiat de divendres passat! La festa va anar d’allò més bé. Ens vam sentit molt bé i molt propers a vosaltres pel que hem pogut deixar Paris amb l’esperit ben tranquil. Us durem al cor durant aquesta aventura! Ens veiem a la tornada!


PD: Un especial gràcies als i les que ens veu ajudar amb la mudança!

02 de març 2010

Despegar

Gràcies Jorge per haver parlat de nosaltres al teu blog Despegar!


01 de març 2010

Com trucar a cobrament revertit des de qualsevol lloc del món.

En aquest enllaç trobareu tots els codis d’accés de cada país per poder trucar a casa a cobrament revertit. Mooolt útil!